Bolets fora de la temporada habitual: què buscar i quan fer-ho

Quan pensem a anar a buscar bolets, gairebé tots tenim el mateix reflex mental: tardor, cistell, rovellons, ceps, camagrocs i boscos plens després de les primeres pluges. Però el món micològic és molt més ampli i, sobretot, molt menys previsible del que sovint creiem. Hi ha bolets que no entenen de calendari "oficial" i que apareixen quan menys t'ho esperes, fora de la temporada habitual, oferint una experiència diferent, més tranquil·la i sovint més salvatge.

Buscar bolets fora de temporada no és només una qüestió de dates, sinó d'observació, paciència i coneixement del medi. És canviar el xip, entendre que el bolet no surt perquè toca, sinó perquè es donen unes condicions concretes de temperatura, humitat i entorn. I és aquí on entren en joc bolets com la múrgola, el marçot o el camassec, espècies que trenquen amb la idea que "sense tardor no hi ha bolets".

Múrgola: la reina discreta de la primavera

La múrgola és probablement el bolet fora de temporada més conegut i, alhora, un dels més valorats gastronòmicament. Apareix principalment a la primavera, amb una finestra bastant clara entre abril i maig, tot i que això pot variar segons l'any i la zona. No és un bolet abundant ni fàcil, però justament aquí rau part del seu encant.

Una de les característiques més curioses de la múrgola és el tipus d'hàbitat que li agrada. No busca el bosc "perfecte", sinó tot el contrari, zones remogudes, castigades o en procés de regeneració. És habitual trobar-la en boscos cremats dos o tres anys enrere, en zones on hi ha hagut tales forestals o en terrenys amb molta fusta morta i branques al terra. També és freqüent en boscos de ribera, a prop de rius o riuades, especialment sota pollancres, plataners o verns.

Buscar múrgoles és una feina d'ull i de memòria. Si un any n'has trobat en un indret concret, hi ha moltes possibilitats que hi tornin a sortir durant uns quants anys seguits. No formen grans clapes ni "collites fàcils", sovint són trobades puntuals, gairebé com un premi a qui camina atent i sense presses.

Marçot: el bolet que surt quan encara fa fred

Si hi ha un bolet que simbolitza anar a buscar bolets fora de temporada, aquest és el marçot, també conegut com a bolet de neu. És un bolet que apareix quan l'hivern encara no ha dit l'última paraula, sovint entre febrer i abril, i que pot allargar-se fins a principis o finals de maig segons l'any.

El marçot té una relació molt estreta amb el fred. Li agraden les temperatures baixes i sovint surt just quan les nevades comencen a fondre's. És habitual trobar-lo mig enterrat sota fullaraca, en boscos d'avet, pinegre o pi roig, especialment a certa alçada. De fet, molts boletaires passen pel seu costat sense veure'l, perquè no destaca gaire i s'integra perfectament amb el terra humit i fosc del bosc.

Buscar marçots és gairebé una activitat hivernal: botes impermeables, roba d'abric i ganes de caminar en silenci. No hi ha multituds ni cistells plens, però sí una sensació molt especial de ser al lloc adequat en un moment poc habitual. És el tipus de bolet que no et regala quantitat, sinó experiència.

Camassec: el bolet dels prats i la primavera tranquil·la

El camassec és un bolet que sovint passa desapercebut perquè no creix al bosc, sinó als prats. Apareix principalment a la primavera, però també pot allargar-se fins a principis d'estiu, sobretot en prats de mitjana i alta muntanya on la humitat aguanta més temps.

És típic trobar-lo formant les anomenades "carreretes", cercles o arcs visibles a l'herba. No és un bolet espectacular a la vista, però és molt apreciat a la cuina pel seu aroma intens i la seva bona conservació un cop assecat. A diferència d'altres bolets, el camassec tolera bastant bé la calor moderada, sempre que el prat mantingui una certa humitat.

Buscar camassecs és una activitat gairebé meditativa, caminar per prats oberts, observar l'herba, llegir el terreny. És també una bona porta d'entrada per a qui vol iniciar-se en els bolets fora de temporada, ja que no requereix grans boscos ni condicions extremes.

Una altra manera d'entendre la temporada de bolets

Anar a buscar bolets fora de la temporada habitual implica, sobretot, canviar la manera com ens relacionem amb el medi. Aquí no hi ha normes fixes ni dates marcades al calendari. Tot depèn del clima de l'any, de les pluges, de la neu, de les temperatures i de l'estat del bosc.

També és una manera d'escapar de la massificació de la tardor. A la primavera i a finals d'hivern, el bosc és més silenciós, més íntim. No sempre tornes amb el cistell ple, però gairebé sempre tornes amb alguna cosa, una observació nova, un indret descobert, una sensació de complicitat amb el territori.

Els bolets fora de temporada ens recorden que la natura no funciona amb horaris humans. Qui s'hi adapta, qui observa i qui té paciència, pot descobrir un altre calendari micològic, més subtil però igualment fascinant. I potser, la propera vegada que algú digui que "no és temps de bolets", tu ja sabràs que no és ben bé així.