Volta a l'estany de Montcortés

L'estany de Moncortès, d'origen càrstic i situat en un paratge ben singular del Pallars Sobirà, té una riquesa paisatgística i faunística molt destacable. Juntament amb els estanys de Basturs i el de Banyoles, són els únics llacs naturals d'origen no glacial amb aigües permanents de tot Catalunya.

A l'estany de Montcortès s'hi pot arribar per carretera des de la Pobleta de Bellveí (5 km, anant cap a la vall Fosca el trencall queda a mà dreta), o des de Gerri de la Sal passant per Peramea, Bretui i Montcortès (11'6 km, anant cap a Sort el trencall queda a mà esquerra a la sortida del poble).

L'estany es veu des de la mateixa carretera i podem aparcar a la collada de Sant Antoni, on hi ha el trencall que baixa cap a la riba i continua cap a Cabestany, o, encara millor, agafar el trencall asfaltat i estacionar a la primera cruïlla que hi ha a mà esquerra, on hi ha una zona d'aparcament amb una Font i des d'on es veu el mateix estany de Montcortès.

Un cop ens trobem davant del llac el que més sorprèn són les muntanyes emmirallades a les aigües de l'estany, i la presència d'aus d'àmbit aquàtic tan properes a la serralada pirinenca. Una tresor natural peculiar, tranquil, i accessible, encabit a una comarca d'alta muntanya.

Les llegendes de l'estany

Com molts altres llocs del Pallars, aquest estany té la seves pròpies llegendes. Diuen que a l'estany de Montcortès hi hauria una ciutat engolida sota les aigües. Pallars, que aquest era el nom de la ciutat, va ser engolida per les aigües quan els seus habitants van negar el menjar a Jesús que hi va passar vestit de captaire.

Un altra de les llegendes més populars amb l'estany com a protagonista és que un hivern, el comte de Pallars, tot caçant, es va endinsar sobre la capa de gel que cobria l'aigua tot perseguint una presa.

Va tenir tan mala sort que el gel es va trencar i va estar a punt de morir ofegat. Si no ho va fer va ser perquè va invocar la Mare de Déu de Gerri, prometent-li una donació de terres. Però el murri del comte, havent sortit del mal tràngol amb l'ajut virginal, va pensar que tot quedava en res i, quan el seu escuder li va preguntar què volia fer, li va dir: "Aigua passada, Mare de Déu enganyada", volent dir que no li pensava donar la terra.

De cop es quedà cec, i no va tornar a veure-hi fins que va arreglar els seus comptes amb la Verge. Els metges ja li'n donaven de solucions, però ell ni les provava, convençut com estava de conèixer l'origen del seu mal. 

Segons la llegenda, el poble de Comte, no massa lluny de Montcortès, seria el lloc on aquest noble es va retirar després de fer la donació de les seves millors terres, les del bosc de Pentina.