Montcau i la Mola des del coll d'Estenalles

Sortim de l'aparcament del coll d'Estenalles, creuem la carretera BV-1221 i agafem una pista asfaltada que hi ha al costat del centre d'informació. Durant pràcticament tot el camí, seguirem el Sender Local SL-C 54 que va del Coll d'Estenalles fins a la Mola.

Comencem a pujar per aquesta pista asfaltada durant uns 15-20 minuts fins a trobar una bifurcació a mà esquerra en l'indret conegut com el Coll d'Estella. Prenem aquesta desviació per pujar al Montcau (indicat) i veiem un altre plafó que ens adverteix del risc d'erosió de la muntanya i de la recomanació que eviten fer dreceres i passem pel camí marcat amb cordes a banda i banda.

Anem pujant progressivament per la carena sud-oest del Montcau que ens anirà fent pujar progressivament fins al cim. Just poc abans d'arribar-hi, els últims metres són una mica més drets i fem alguna petita grimpada sense gran dificultat.

Un cop dalt, gaudim d'una àmplia panoràmica de la Catalunya Central i del Pirineu. La muntanya de Montserrat es veu perfecta i, al fons del pla, la ciutat de Manresa. Més amunt, els contraforts del Pirineu i del Prepirineu del Berguedà. També es veu el Massís del Montseny i, just al sud, l'ermita de Sant Llorenç del Munt sobresurt entre la muntanya. Amb la rosa dels vents del cim, ajudarem a situar tots aquests elements geogràfics.

Per baixar, desfem els últims metres que hem pujat cap al cim i ara seguirem per la carena que baixa cap al sud-est, en direcció al coll d'Eres, on trobarem de nou la pista que havíem deixat quan ens hem desviat cap al Montcau.

El coll d'Eres és un important nus de camins i de connexió entre el Montcau i la Carena del Pagès. També entre els que venim del coll d'Estenalles i els que baixen cap a la Cova Simanya i el Marquet de les Roques. Per aquest punt també hi passa la ruta dels 3 monts (Matagalls, La Mola i Montserrat). Per tant, també és fàcil que sigui un punt força concorregut. De fet, tota la carena planera fins a la Mola es pot convertir en una autèntica romeria alguns caps de setmana al migdia.

Des del coll d'Eres, remuntem uns metres pel camí ample provinent de l'antiga pista. El bosc és un alzinar frondós i ben conservat , amb alguns roures que es tenyeixen a la tardor i dels quals en destaca el Roure del Palau, que trobarem al costat del camí una mica més endavant.

Abans, però, en un petita clariana del bosc, ignorarem un camí que surt a mà esquerra i que se'n va cap a les Fogueroses i la Roca Encavalcada. Sempre ens fixarem en les marques del SL-C 54 que anirem trobant i ignorarem els diversos trencants que apareixen a esquerra i dreta. Si ens hi fixem, també veurem algunes marques de punts vermells vells.

Superada l'obaga i la carena del Roure del Palau, davallem uns metres en direcció sud, directament per un tram rocós o bé vorejant-lo pel costat per un petit corriol i continuem pel llom de la Carena del Pagès alterant trams planejant amb petites pujades i baixades.

 

Més endavant, al Collet dels Tres Termes, trobarem una altra desviació a mà esquerra que se'n va cap a una clariana del bosc. Ignorem aquesta desviació a l'esquerra que ens portaria cap a la carena que hi ha sobre dels Òbits. Seguim recte endavant, seguint les indicacions del SL-C 54 i baixem un tram rocós. Després d'aquesta baixada, ignorem una altra desviació a mà esquerra que ens portaria als Òbits.

Continuem per corriol vorejant el Turó d'en Griera per l'oest i passem un tram de bosc fins arribar al Morral del Drac, una cova molt coneguda del vessant nord de la Mola. Poc abans, haurem trobat a mà dreta un corriol que ens acostaria a les Coves de Sescorts.

Des del Morral del Drac seguim les indicacions del SL-C 50 i 54 i evitem el camí que passa per la canal de l'Abella cap a Can Robert. Enfilem en diagonal per un tram rocós sense dificultat i ens endinsem a una canal ombrívola en què hi ha el camí empedrat per superar aquest esperó rocós de la muntanya. Un cop pujat aquest graó, arribem al pla superior de la Mola i ara ja sols ens faltarà acabar d'arribar a dalt al Monestir de Sant Llorenç del Munt. Des d'aquest mirador, hi ha unes magnífiques vistes de mig Catalunya i, si estem de sort, alguns dies d'hivern (molt pocs), fins i tot s'albira la Serra de Tramuntana de Mallorca. Ja és ben cert que el món és ben petit!

Per tornar, desfarem el mateix camí que hem seguit fins aquí, amb l'única variació del tram del Montcau, que el vorejarem per la pista de sota. Des del coll d'Eres, no caldrà que el tornem a pujar, sinó que el podem resseguir pel vessant sud a través d'una pista de terra i encimentada fins a retrobar, de nou, la pista asfaltada que baixa fins al coll d'Estenalles, on tenim el nostre cotxe.

Autoria imatges i text: Sergi Boixader