Calella

Coneguda per Calella de la Costa, s'ha guanyat a pols la seva condició de capital turística de la comarca costanera catalana. La dedicació al turisme, per sobre d'altres sectors, si bé ha provocat un creixement desordenat del seu nucli urbà, li ha proporcionat les bases econòmiques de la seva prosperitat.

S'hi poden trobar bons serveis, que vol dir hotels ben condicionats, una oferta lúdica important, una platja ben equipada i una oferta comercial notable. Una ciutat acollidora i preparada per tal que el visitant s'hi trobi a gust.

La configuració de la seva trama urbana, amb una gran zona de vianants i comercial així, com la disposició de 15 places, agradables espais verds i una gran oferta d'allotjament (amb prop de 14.000 places en hotels, apartaments i càmpings), fan de Calella una de les destinacions turístiques més importants del país.

A 50 km de Barcelona i de Girona la seva situació geogràfica, així com les vies de comunicació esdevenen, un factor clau per a la realització de tota classe d'excursions i activitats. Aquest fet la converteix en una destinació turística ideal.

Una oferta de prop de tres quilòmetres de longitud de platges, aigües intensament blaves, zones naturals com el Parc Dalmau, passeig de Manel Puigvert, passeig de Garbí o Les Torretes, fan de Calella una ciutat dinàmica, moderna i acollidora que permet gaudir al visitant d'una destinació amb una singularitat pròpia.

llocs d'interès

Església de Santa Maria i Sant Nicolau

Fins al segle XVI, Calella va formar part de la parròquia de Pineda de Mar i no va ser fins l'any 1525 que va obtenir del papa Climent VII la butlla que li atorgava el dret de constituir-se com a parròquia independent. El 1528 es van adquirir els terrenys per a la construcció del nou temple, encarregat al mestre d'obres barceloní Pere Suaris el 1539. Mentre els calellencs construïen el nou temple, anaven a rebre els sagraments a la capella de sant Elm (actual Capella de Sant Quirze). L'espai que ocupa avui l'església i la casa parroquial era al segle XVI església i cementiri, i posteriorment rectoria.

El Mercadal

Coneguda actualment com la Plaça de l'Ajuntament, aquest lloc ha estat un veritable punt neuràlgic de la vila. Punt de trobada, el Mercadal - tal com es coneixia antigament -, va esdevenir un mercat des de l'any 1338 fins a principis del segle XX i a la vegada que testimonia el primer nucli de la població. El mercat se celebrava tots els dimecres (dedicat al deu “Mercuri”, patró de marxants i caminants) i durant segles també va acollir la celebració de la Fira de l'Ascensió - entre el 30 d'abril i el 25 de maig coincidint amb la Pasqua -.

Can Galceran "Can Giol"

A causa del creixement de la vila cap al mar, en direcció llevant, i no disposar de la riera com a barrera física, aquesta casa conserva fins ben entrat el segle XIX unes dimensions i característiques morfològiques que no trobem en cap altra casa, com ara la lliça i el molí, elements diferencials que la defineixen. Els noms de Monet, Ço i Galceran entre altres, recorden les famílies que al llarg del temps habitaren aquesta casa i li donaren nom, essent el darrer propietari, Albert Giol i Galceran (1858-1945), investigador i historiador local, qui li donà el definitiu.

"Antiga Casa Roger" (Actualment Can Campaneria)

D'estil academicista, auster, les dues cases són completament iguals, tant en volumetria, com en composició de façanes, i a l'interior, conformant una gran part de la façana de la plaça. D'obra vista una i pintada l'altra, les façanes presenten un estucat que vol imitar la pedra en planta baixa, així com emmarcaments de les finestres amb elements de tipus historicista, i una bonica balustrada rematada per figures ornamentals en el seu coronament.

Biblioteca "Can Salvador de la Plaça"

Casa pairal del segle XIV. Segons el registre d'escriptures, l'any 1341 ja existia la casa dels Salvador de la Plaça, essent ampliada posteriorment per successives compres de terrenys annexos. Aquesta casa pot ser considerada com una de les primeres que formaren l'actual nucli urbà de Calella al voltant del mercadal. La casa té una edificació principal de planta; consta de planta baixa, primera i segona sota teulada, amb coberta a tres aigües i la façana principal orientada a migjorn amb un portal central amb arc rebaixat i finestra gòtica al damunt transformada en balcó.

Ajuntament Vell

Actualment, sala de conferències i exposicions. Originalment, va ser el primer hostal de la vila a la baixa Edat Mitjana, edificat sobre un terreny propietat de la família Fogassot i posteriorment va passar a ser una fleca, una carnisseria i altres utilitats del comú. Encara en resta una part d'aquella època: és la bonica portalada de pedra de punt rodó que donava pas a la vella carnisseria.

Can Basart

Antic Hostal adquirit l'any 1671 com a Casa del Consell (actualment Antic Ajuntament) es va reformar l'any 1771 tot introduint millores incorporant la casa del costat occidental, destinant els baixos a cotxera i la resta per a hostatge. Aquesta data apuntaria directament a la segregació que patiria la casa en aquella època. Fins i tot, en dies d'extraordinari moviment de viatgers, si les estances de l'hostal no eren suficients, s'habilitaven dormitoris a les cases veïnes (1785).

Museu Arxiu Municipal Josep M.Codina i Bagué

El Museu Arxiu Municipal Josep M. Codina i Bagué està situat en un gran casal del segle XVI - XVII, - on actualment hi ha el museu - i un altre edifici que dóna al carrer Bartrina, - on hi ha l'arxiu -. Ambdues ales s'integren mitjançant un pati on es celebren tota mena d'activitats culturals.

Casa pairal de planta rectangular, conserva el portal adovellat de punt rodó i les mènsules que sostenien el matacà de defensa. Estaria formada originalment per uns dos de planta baixa, primera planta, (segona sota teulada) amb coberta a dues aigües i estructura amb dues crugies, essent la d'entrada de major amplada, amb dues parts. Entre els anys 1639-1669 es van realitzar les obres d'ampliació de tot el conjunt, així com la segona planta restant, refent la coberta unitària, i formalitzant les finestres amb llinda recta, brancals i ampits de pedra actuals.