Ruta urbana: Caldes de Malavella en Temps de Guerres (1936-1945)

La població de Caldes de Malavella es va veure involucrada, de grat o per força, en els grans esdeveniments bèl·lics de mitjan segle XX: la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial, i la immediata postguerra. Tal com s'expressa en la primera guia turística de Caldes (1927), la població oferia una gran quantitat de llits i habitacions, distribuïts en balnearis, fondes i una trentena de xalets, de diferents capacitats.

Per això el nucli va haver d'acollir grans contingents de persones refugiades de procedències diverses, tant civils com militars. La seva presència, i la interactuació amb els caldencs, reconeguts pel seu tarannà hospitalari, va generar tota mena de relacions personals i records que encara avui perduren.

Entre 1936 i 1939 les autoritats republicanes van convertir alguns dels balnearis i cases benestants de Caldes en hospitals militars i punts d'acollida de refugiats. En aquell període, quan la població era aproximadament d'uns 2.200 habitants, es van rebre fins a 1.313 persones desplaçades. Els balnearis Prats, Vichy i Soler es van omplir, sobretot, de famílies i infants procedents del nord d'Espanya, principalment Cantàbria, el País Basc i l'Aragó. Poc després, el balneari Vichy (finals de 1937) s'inaugurà com a hospital de campanya per atendre els soldats ferits. El balneari Soler es convertí en centre de recuperació  i el col·legi de Sant Josep de Cluny en  en un centre per a infecciosos.

 L'any 1944 va acollir més de 1.000 mariners italians, que havien estat bombardejats per l'aviació alemanya, un cop Itàlia havia firmat l'armistici amb els aliats. L'administració franquista els va distribuir entre els balnearis Vichy (497), Prats (195) i Soler (150), però també va caldre utilitzar les fondes Ribot i Fabrellas, que disposaven de 58 i 50 llits respectivament.

Acabada la Segona Guerra Mundial, el govern franquista va acollir una comunitat de prop de 20.000 alemanys refugiats a tot l'Estat espanyol, la majoria dels quals havien treballat per la Gestapo (policia política), la Sicherheitsdienst (servei secret), l'Abwehr (espionatge militar) i en les diverses oficines diplomàtiques, dedicant bona part del seu temps a tasques d'espionatge, contraespionatge i sabotatge a Espanya, al servei dels interessos del règim nazi.

Prop d'un centenar d'alemanys van romandre allotjats a Caldes entre la tardor del 1944 i la del 1947. Alguns figuraven a les llistes prioritàries de repatriació emeses pels aliats, però molt pocs van ser entregats. Alguns van poder quedar-se a les seves ciutats d'origen a Espanya sota la protecció del règim franquista mentre que d'altres van poder desplaçar-se fins a l'Argentina i d'altres països de Sud Amèrica.

Inici de la Ruta:

• Oficina de Turisme de Caldes de Malavella

Punts de pas:

• Biblioteca: recull de textos literaris de com era Caldes a aquella època
• La Fonda Fabrellas i l'acolliment de 1.000 mariners italians
• Els safarejos i els estenedors de la Font de la Mina. La història de “El fill de l'italià” de Rafel Nadal (Premi Ramon Llull 2019)
• El Balneari Soler com a allotjament de ferits, malalts i mariners
• Rambla Recolons: els xalets d'estiueig i les necessitats d'allotjament i de recuperació mèdica
• La Casa Perxachs i l'estada a Caldes de ciutadans alemanys vinculats amb el Tercer Reich
• El Balneari Prats com a allotjament de diversos contingents
• El Balneari Vichy Catalán. Hospital militar i allotjament de refugiats, mariners italians, dones i nens jueus. Posteriorment, refugi de nazis
• L'estació de tren: punt d'entrada i sortida de diferents grups de forasters

* Aquesta ruta està inclosa en el catàleg “Un viatge literari” del Patronat de Turisme Costa Brava-Pirineu de Girona i va comptar amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

Visita guiada virtual: Caldes en temps de Guerres: https://youtu.be/XLgI6EhrN0M

Font: Ajuntament de Caldes de Malavella