Ruta per Susqueda

Us proposem una vista al terme municipal de Susqueda on ens endinsarem pel patrimoni del petit municipi i en coneixerem els seus orígens i secrets. 

Ens hi acompanyeu?

L'any 1963, aprofitant el congost que formava el riu entre les serres de Montdois i Sant Benet, i amb la intenció de produir energia elèctrica i garantir l'abastament d'aigua a Girona i Barcelona, es començaven les obres del pantà de Susqueda, que es van acabar l'any 1967. La central hidroelèctrica va entrar en servei l'any 1968.

L'embassament sepultà sota les aigües el poble de Susqueda i les terres i masies de les valls de Susqueda i Querós. El sostre demogràfic s'assolia al cens de 1857 amb 998 ànimes, que es veurien reduïdes a 98 a darreries de l'any 2017

El punt d'inici no és fàcil de trobar, fins al minúscul nucli que centra actualment el municipi de Susqueda, on hi ha l'església parroquial de Sant Martí Sacalm (835m msnm) a l'ombra del Far.

És edifici sobri, d'una nau rectangular, amb porta d'arc rebaixat, ull de bou, frontó triangular i campanar de torre de planta quadrada, amb quatre arcs, a migdia. La porta d'entrada, emmarcada de pedra i amb llinda monolítica, destaca per la decoració de pedra en forma de pinacles, la decoració vegetal, una fornícula monolítica en forma de petxina -sense imatge actualment- i les inscripcions Jesús i Maria i la data de 1786.

En la construcció de la façana de l'església s'aprecien bé dues fases evolutives, ja que es va enlairar la coberta. Per això hi ha dos ulls de bou, un de pedra i l'altre de rajola. A les façanes laterals hi ha tres ulls de bou emmarcats amb rajola com a obertures a la part alta, abans de la teulada.

Al vessant sud de l'església hi ha l'antiga rectoria, actualment habitada, i davant de la porta de l'església hi ha el recinte del cementiri parroquial.

M'explicaven – els actuals ocupants son originaris de Lloret i Blanes – que l'edifici va aixoplugar l'escola, la mestra, el campaner, i el rector de Sant Martí Sacalm.

L'església consta amb el nom de "Cantaluporum" o "Cantalobs" a les llistes medievals de la diòcesi de Vic, a la qual pertany, ja des d'abans del 1150. El seu nom va canviant, així el 1197 se l'anomena "Sancti Martini de Cantalupis" o "Sancti Martini de Calmus" el 1198.

A l'arxiu de la Cúria Fumada de Vic hi ha el testament de Pere Jaume, fill de Berenguer de Sesqueions (del Mas Esqueions prop de la Jaça, a Rupit) de la parròquia de Sant Martí, que testà el 25 d'agost del 1269 amb motiu d'un viatge a Jerusalem i que, entre d'altres, dos sous a l'església de Sant Martí de Cantallops i al seu rector.

El 1332, la cort del papa Joan XXII a Avinyó expedí una butlla amb indulgències anomenada "Les perdonanses de Nostra Dona del Far" (còpia del segle XVI conservada a l'Arxiu Diocessà de Vic) en la que consta que l'església tenia els altars de Sant Martí, Sant Jaume i Santa Fe.

La retratava des del santuari del Far, al límit de les comarques de la Selva, la Garrotxa i Osona.

Ens agradarà tenir noticia del significat del topònim Susqueda. El topònim ens remet (pel que fa al sufix eda) a un col·lectiu de plantes; aquí tenim llicència per fer volar la nostra imaginació: el salze – arbre propi de llocs humits - ens donaria salicetum en la llengua llatina, el trobem escrit com Sucheda, i de Suscado (segle X), d'origen incert, ens diu el ‘Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya'. 

Autoria: Antonio Mora Vergés