Itinerari geològic pel Brai d'Oló

Per la carretera C-25 (Eix Transversal) des de Vic o des de Manresa fins a trobar la sortida de Santa Maria d'Oló, i seguint per la carretera BV-4315 fins a Oló. Just a l'entrada del poble, es troba la Plaça Catalunya i punt d'inici de la ruta.

Des de la plaça es segueix avall pel carrer principal passant per la plaça Sant Antoni Maria Claret i la nova església de Santa Maria. Es continua, pels carrers estrets i després pel caminet, de baixada fins anar a creuar la riera d'Oló. Des d'aquest punt, direcció nord-est, pel camí lateral a la riera s'arriba a la palanca per anar a trobar la carretera asfaltatada, la Salada. De pujada, a uns 50 metres, es deixa la Salada i s'agafa el sender que porta al mirador del Brai.

A la tornada retrobem la Salada i es segueix la carretera, passant pel cingle de Cal Macari, fins arribar al poble.

Al terme municipal de Santa Maria d'Oló hi ha un conjunt de carenes i valls que segueixen la direcció nord-est/sud-oest, la que adoptà la principal estructura tectònica de la zona quan es formaren els Pirineus: el plec anticlinal d'Oló.

Fa uns 40 milions d'anys, en l'època de l'Eocè (del període geològic Paeogen), hi havia un petit mar obert a l'Atlàntic que arribava fins a l'àrea central del territori de l'actual Catalunya. La convergència de les plaques tectòniques Ibèrica i Europea, que acabà configurant els Pirineus, produí un aixecament general del terreny. Arran d'aquest procés, a finals de l'Eocè aquest mar va perdre la sortida a l'Atlàntic.

El clima calorós i d'escasses precipitacions de finals de l'Eocè afavoria l'evaporació de les aigües que havien quedat estancades. La sal continguda en aquestes aigües s'anava sedimentant al fons. La conca s'anava reduint, deixant al descobert part de les sals dipositades. Posteriorment, la transició a un clima més plujós provocà que els dipòsits de sals anessin quedant coberts per materials argilosos.

A la conca hi desembocaven rius que provenien del nord, dels Pirineus que es trobaven en formació, i del sud, de l'antiga serralada dels Catalànids. Els materials arrossegats pels rius (sorres i argiles) que desembocaven a la conca s'anaven dipositant sobre les argiles impermeables inferiors.

En alguns llocs de la corca s'originaren llacs per l'aportació d'aigua dels rius. Al fons dels llacs s'hi anaven acumulant sediments calcaris, que en algunes ocasions aquests quedaven coberts per materials dels cursos fluvials que hi desaiguaven. Sota aquests sediments fluvials es consolidaven els anteriors dipòsits calcaris, tot formant-se roca calcària.

Tots aquests materials estratificats experimentaren plegaments i fractures arran dels moviments tectònics que originaren els Pirineus. A l'àrea d'Oló, la forta pressió i la presència de les sals de caràcter plàstic sota les capes superficials, afavoriren la formació d'un plec anticlinal o plex convex.

Font: Ajuntament de Santa Maria d'Oló