La llegenda del Drac Caramot del Vendrell

Hi ha dracs que neixen en llibres antics i llegendes medievals, i n'hi ha d'altres que neixen del foc, de la festa i de la imaginació popular. El Caramot del Vendrell és un d'aquests últims, una bèstia colossal que avui forma part de l'ànima festiva del Vendrell i que, amb el temps, s'ha convertit en un dels dracs de foc més espectaculars d'Europa.

La seva història barreja fantasia, humor i tradició popular, com totes les bones llegendes.

El petit drac que no feia por

Expliquen que fa molts anys, en unes coves properes al Vendrell, hi vivia un petit drac anomenat Caramot. Era poca cosa, menut, tranquil i una mica aturat. La seva mare patia constantment perquè el veia massa feble per sobreviure en un món de bèsties de foc.

Els altres dracs de la comarca se'n burlaven. Mentre ells escopien flames i espantaven tothom al seu pas, en Caramot amb prou feines aconseguia treure una mica de fum. Els pagesos ni tan sols fugien quan el veien aparèixer.

—Aquest no farà mai por a ningú —deien rient.

La seva mare, però, no es rendia. Li preparava menjar, el feia entrenar i l'animava cada dia perquè aprengués a treure foc per la boca.

La transformació del Caramot

I així, lentament, el petit drac va començar a canviar.

Any rere any es va fer més gran, més fort i més ferotge. Les flames li cremaven dins la gola amb més força, les ales semblaven més enormes i la seva cua feia tremolar la terra quan caminava.

Fins que un dia, per sorpresa de tothom, el Caramot es va convertir en una bèstia immensa.

Amb més de vint metres de llargada i centenars de quilos de pes, ja no era aquell drac petitó de qui tothom se'n reia. Ara era una criatura monumental, capaç d'omplir els carrers de foc i espurnes.

La comarca sencera va quedar bocabadada.

El drac de foc del Vendrell

Amb el temps, el Caramot es va convertir en protector i símbol festiu del Vendrell. Cada any, durant la Festa Major de Santa Anna, surt pels carrers envoltats de foc, música i fum, fent vibrar places i carrerons enmig de les cercaviles nocturnes.

Quan avança entre les espurnes, sembla despertar una força antiga. La seva boca gegantina escup foc mentre desenes de punts pirotècnics il·luminen la nit. El públic corre, balla i s'amaga sota una pluja d'espurnes que transforma la festa en un espectacle gairebé infernal.

El Caramot no és només una bèstia festiva, és part de la identitat del poble.

Entre llegenda i cultura popular

Tot i el to fantàstic del relat, el Caramot té també una història real. La figura actual va ser creada l'any 1984 per un grup de vendrellencs apassionats pel foc i la cultura popular. Construït amb ferro i fibra de vidre, es va convertir ràpidament en una de les bèsties de foc més grans d'Europa.

Amb els anys, el drac ha viatjat a correfocs i festes d'arreu de Catalunya, el País Basc i Portugal, portant sempre l'esperit festiu del Vendrell. Avui continua sent una peça central de la cultura popular del Vendrell.

La llegenda del Caramot parla de perseverança, d'un petit drac que semblava destinat a ser insignificant i que, amb constància, va acabar convertint-se en una criatura extraordinària.

Potser per això la història ha arrelat tan fort al Vendrell, perquè darrere les flames i l'espectacle hi ha una idea molt humana, que fins i tot els més petits poden acabar deixant empremta.

I així, cada estiu, quan cau la nit i el foc encén els carrers del Vendrell, el Caramot es torna a despertar. Ja no és aquell drac insegur de les coves, ara és el gran drac de foc que fa tremolar tota la vila.