Genís Matabosch: Catalunya sota la gran carpa del circ

Hi ha persones que estimen el circ com qui estima una forma antiga i universal de mirar el món. Genís Matabosch n'és una, impulsor del Festival Internacional del Circ Elefant d'Or i del projecte Circusland, ha dedicat bona part de la seva trajectòria a dignificar, preservar i projectar el circ com una de les grans arts escèniques del nostre temps.

Amb ell, Catalunya es converteix en una pista plena de memòria, patrimoni i emoció, de Figueres a Besalú, de Montserrat a les cales de Roses, dels records familiars a l'ambició cultural d'un museu europeu del circ.

A femturisme.cat, hem volgut conèixer quina Catalunya viu algú que coneix tan bé el món, quins racons l'inspiren i quines experiències considera imprescindibles.

Un territori de memòria, escenaris i meravelles compartides

Quin és el teu racó preferit de Catalunya?

És difícil escollir-ne un de sol. Hi ha molts racons que em fascinen: els gorgs del riu Brugent, la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona, la vista des de l'ermita del Sagrat Cor de Sant Ferriol, pobles com Camprodon, Beget o Cadaqués, especialment fora de temporada, el passeig de la muralla de Girona, el port i la platja de Palamós…

N'hi ha tants. Vivim en un país preciós.

Hi ha algun lloc de Catalunya que et porti records d'infància?

Vaig néixer a Figueres, i la seva Rambla era l'escenari de cites molt importants per al meu avi, com la Fira del Dibuix i de la Pintura o la del Llibre Vell. Jo sempre l'acompanyava.

La casa familiar d'estiueig era a Roses, i sovint anàvem a cales com la Pelosa o Jòncols. També em porta records Setcases, on a vegades passàvem uns dies; un poble que, fa més de quaranta anys, era molt diferent del que és avui.

Quina experiència o tradició catalana creus que tothom hauria de viure almenys un cop?

Com a folklore, tothom hauria de viure almenys una vegada el ball dels cavallets de Sant Feliu de Pallerols, el preciós poble dels meus besavis.

I gastronòmicament, a casa sempre hi ha hagut grans cuineres: la meva àvia i ara la meva mare. Dels plats que han cuinat, en destacaria alguns de la cuina empordanesa com les pomes farcides, la botifarra dolça o les torradetes de Santa Teresa.

Si haguessis de recomanar una sola cosa a qui visita Catalunya per primera vegada, què seria?

Montserrat. Per entendre bé Catalunya, crec que és imprescindible. I mai te l'acabes: hi ha mil Montserrats en un. Les rutes a peu, la Santa Cova, el monestir per fora i per dins, l'excepcional col·lecció del museu… És l'espai que, personalment, penso que millor parla de l'essència del nostre poble.

Quin racó de Catalunya encara tens pendent de descobrir?

M'agradaria visitar Món Sant Benet. Crec que la Fundació Catalunya La Pedrera hi ha fet una gran tasca i estic convençut que hi podria aprendre coses interessants.

Circusland, el nostre projecte de museu europeu del circ, ocupa part d'una abadia benedictina de Besalú, que estem restaurant amb rigor i fent compatible amb les necessitats actuals d'un espai obert al públic.

Com va néixer la idea de crear el Festival Internacional del Circ Elefant d'Or?

L'any 1974, el príncep Rainier de Mònaco va crear el primer festival de circ del món per donar un impuls a un sector en crisi. A partir d'aquell model, se'n van crear d'altres, i avui n'hi ha una vintena arreu del món. Són punts de trobada que enalteixen el circ, amb una selecció d'artistes de primer nivell, i esdevenen aparadors que ennobleixen aquesta disciplina.

A casa nostra encara hi ha molt camí per fer perquè el circ tingui la consideració social i cultural que mereix. Vaig creure que tenir un esdeveniment d'aquest tipus aquí faria molt de bé al món que més m'estimo.

Genís Matabosch ens parla d'una Catalunya plena d'escenaris: rambles familiars, cales empordaneses, abadies restaurades, muntanyes simbòliques i places on la tradició continua viva. La seva mirada, marcada pel circ i pel patrimoni, ens recorda que la cultura no només s'ha de conservar, també s'ha de fer brillar.

Perquè, al capdavall, Catalunya també és una gran carpa oberta al món, plena d'històries, memòria i espectacle.