Ferran Fabré: ànima de casteller, castells plaça a plaça

Fa més de 25 temporades que Ferran Fabré viu els castells des de dins. Casteller dels Castellers de Vilafranca, ha dedicat bona part de la seva vida a una de les tradicions més emblemàtiques de Catalunya, compartint l'esforç, la superació i les emocions que només es poden entendre des de la pinya.

A femturisme.cat hem volgut conversar amb ell per descobrir els seus racons preferits, aquells llocs que formen part dels seus records, i la seva manera d'entendre una tradició que, més que un espectacle, és una manera de viure.

Una Catalunya que s'enfila amb força, equilibri i cor

Quin és el teu racó preferit de Catalunya?

Sense cap dubte, Son del Pi. És un lloc màgic, regenerador. Per mi és gairebé un paradís. Si tens la sort de pujar al campanar i quedar-t'hi una estona, el temps desapareix. Quan te n'adones, han passat hores sense que gairebé ho hagis notat.

Foto: PMRMaeyaert (Pol Mayer), «Alt Àneu, Església de Son del Pi», Wikimedia Commons, CC BY-SA 3.0.

Hi ha algun lloc de Catalunya que et porti records d'infància?

El castell de Burriac.  Des de casa, a Vilassar de Mar, sempre el veia al capdamunt de la muntanya. Era l'excursió de cada estiu, tant si estava planejada com si sorgia d'improvís. Fins i tot hi havíem passat alguna nit, cosa que avui ja no seria possible perquè ara està molt més cuidat i museïtzat.

Quina experiència o tradició catalana creus que tothom hauria de viure almenys un cop?

N'hi ha moltes: la Patum, les Falles d'Isil, la Santa Tecla de Tarragona... però jo em quedo amb els castells.

Perquè són força, equilibri, valor i seny. Però també són alegria, nervis, ràbia, emoció, dolçor i tristor. Una actuació castellera és capaç de despertar tots els sentiments possibles.

Si haguessis de recomanar una sola cosa a qui visita Catalunya per primera vegada, què seria?

Si només té tres dies, li diria que vingui a la Festa Major de Vilafranca del Penedès.

És un resum perfecte de la cultura popular catalana. Hi trobarà balls parlats, balls tradicionals, gegants, diables, dracs, l'àliga... i sobretot la Diada de Sant Fèlix, una de les grans cites castelleres del món.

Quin racó de Catalunya encara tens pendent de descobrir?

El Ponent català, especialment els voltants de Lleida. És una part del país que encara conec poc i que tinc moltes ganes de descobrir.

Per què creus que els castells representen tan bé la identitat de Catalunya?

Perquè són seny i rauxa al mateix temps. Són força, vitalitat, perseverança i molta feina. Els castells només s'aconsegueixen amb esforç constant, amb assaig rere assaig. I això, en certa manera, també defineix Catalunya.

Quina plaça o actuació portaràs sempre al cor?

La plaça de la Vila de Vilafranca. És casa nostra. És on sempre hi ha grans castells i on actuen les millors colles.

I si he d'escollir una actuació, em quedo amb Sant Fèlix del 2013, quan els Castellers de Vilafranca vam descarregar per primera vegada el 3 de 10 amb folre i manilles. Per molts motius, és un record que sempre m'acompanyarà.

“Pinya torre de vuit, Sant Fèlix 2017” per a Castellers Vilafranca, CC BY-NC-ND 2.0

Després de parlar amb en Ferran, queda clar que els castells són molt més que una tradició. Són una manera d'entendre el país, de treballar plegats i de celebrar els èxits col·lectius.

Entre places plenes, torres humanes i records d'infància, la seva mirada ens recorda que Catalunya s'aixeca igual que un castell: amb esforç, confiança i moltes mans fent pinya. I potser és precisament aquí on rau la seva màgia.