Salta al contingut principal

Arquitectura racionalista: una nova manera de viure

  1. Inici
  2. Destaquem...
  3. Arquitectura racionalista: una nova manera…

Durant molt de temps, l'arquitectura havia associat la bellesa dels edificis amb els ornaments, les columnes, les motllures i les façanes decorades. Però, a partir dels anys trenta del segle XX, una nova generació d'arquitectes va començar a qüestionar aquesta manera de construir. Per a ells, un edifici havia de respondre, sobretot, a les necessitats de les persones que l'havien d'habitar. La llum natural, la ventilació, la distribució dels espais i la funcionalitat passaven a ocupar el centre del projecte. Així prenia forma el racionalisme, un moviment que apostava per les línies netes, les formes senzilles i una arquitectura sense ornaments innecessaris.

A Catalunya, aquest corrent va arribar amb una mica de retard respecte d'altres països europeus, però va trobar un grup d'arquitectes disposats a impulsar-lo amb força. Entre el 1930 i l'esclat de la Guerra Civil, van treballar per acostar Barcelona als nous corrents de l'arquitectura internacional, convençuts que construir millor també podia significar millorar la vida de la gent.

Què és l'arquitectura racionalista?

El racionalisme va sorgir a Europa durant el període d'entreguerres, en un context de transformacions socials i urbanes. Una de les figures més influents d'aquest moviment va ser Le Corbusier, que defensava la idea de la casa com una «màquina de viure». La seva manera d'entendre l'arquitectura partia d'un principi clar: la forma havia de respondre a la funció de l'edifici, i tot allò que no fos necessari podia desaparèixer.

Aquesta filosofia es traduïa en edificis de façanes llises i sense decoració, on la bellesa provenia de les proporcions i de la mateixa estructura. Els pilars permetien alliberar les façanes i incorporar grans finestrals, mentre que materials industrials com el ferro, el formigó, el vidre o la uralita obrien noves possibilitats constructives. També es generalitzaven les plantes lliures, els espais oberts, les terrasses i les cobertes planes, concebudes com a llocs que es podien aprofitar.

Un altre aspecte fonamental era la preocupació per la salut. Els arquitectes racionalistes defensaven que els habitatges i els edificis públics havien de disposar de sol, aire i espais ben ventilats, elements que consideraven essencials per al benestar de les persones. A Catalunya, aquesta mirada moderna també es va combinar amb tècniques tradicionals, com la volta catalana, que alguns arquitectes van incorporar als seus projectes.

Casa Bloc de Sant Andreu de Barcelona

El GATCPAC: el grup que va portar la modernitat

Per entendre el desenvolupament del racionalisme a Catalunya cal parlar del GATCPAC, el Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània. Constituït formalment el 6 de desembre de 1930, com a secció catalana del GATEPAC, va reunir un grup d'arquitectes joves que volien renovar la manera de projectar i construir.

Entre els vuit membres fundadors hi havia Josep Lluís Sert, Sixt Illescas, Cristòfol Alzamora, Josep Torres Clavé, Ricard de Churruca, Germà Rodríguez Arias, Manuel Subiño i Pere Armengou. Més endavant, el grup també va comptar amb arquitectes com Joan Baptista Subirana i Antoni Bonet.

La seva activitat, però, no es limitava als projectes arquitectònics. Entre el 1931 i el 1937, el GATCPAC va publicar vint-i-cinc números de la revista AC. Documentos de Actividad Contemporánea, dirigida per Torres Clavé, que servia per difondre les seves idees i donar a conèixer les noves tendències de l'arquitectura.

Un dels moments destacats d'aquesta etapa va ser la visita de Le Corbusier a Barcelona, l'any 1932. La influència de l'arquitecte suís va ser especialment important en el desenvolupament del Pla Macià, elaborat el 1933. Es tractava d'una proposta per transformar Barcelona i adaptar-la a les necessitats d'una ciutat moderna, prenent com a punt de partida la trama de Cerdà. El projecte preveia illes de grans dimensions i una nova façana marítima amb gratacels, però mai no es va arribar a materialitzar.

Tres obres per descobrir el racionalisme a Catalunya

La Casa Bloc: habitatge social i espais oberts

Al barri de Sant Andreu de Barcelona, al passeig de Torras i Bages, trobem un dels exemples més representatius del racionalisme català: la Casa Bloc. Projectada per Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana, es va construir entre el 1932 i el 1936 com a projecte d'habitatge social promogut per la Generalitat de Catalunya.

La proposta volia oferir una alternativa als habitatges tradicionals, sovint organitzats al voltant de patis interiors petits i amb poca entrada de llum. En aquest cas, l'objectiu era que totes les famílies poguessin gaudir de sol, ventilació i espais verds. El conjunt està format per cinc blocs allargats, disposats en forma de doble U i elevats sobre pilars, de manera que el jardí es pogués estendre per sota dels edificis.

Els habitatges es van plantejar com a dúplex d'uns 70 metres quadrats, amb les estances de dia a la planta baixa i els dormitoris a la planta superior. L'accés es feia a través de quatre nuclis verticals i unes galeries que els arquitectes imaginaven com a «carrers elevats», pensats per afavorir la relació entre els veïns. En total, el projecte preveia 169 habitatges i 14 locals.

La idea original també incorporava diversos serveis comunitaris a la planta baixa, com una cooperativa, una biblioteca, una guarderia i un club social. Tanmateix, aquests espais no es van arribar a construir. La Guerra Civil va interrompre les obres i, quan es van reprendre, el projecte ja havia estat modificat. Actualment, una part del conjunt s'ha recuperat i un dels habitatges es pot visitar com a museu, amb elements originals conservats.

El Dispensari Antituberculós: arquitectura al servei de la salut

Al barri del Raval de Barcelona, al passatge de Sant Bernat, hi ha un altre edifici que permet entendre molt bé els principis del racionalisme: el Dispensari Central Antituberculós. També projectat per Sert, Torres Clavé i Subirana, va ser encarregat pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. Les obres van començar el 1934 i l'edifici es va acabar en plena Guerra Civil, amb la inauguració l'any 1937.

En aquest projecte, l'arquitectura es posava directament al servei de la salut pública. La distribució de l'edifici responia a la voluntat d'aprofitar al màxim la llum natural i facilitar la ventilació dels espais. La planta té forma de L i està formada per dos cossos orientats d'est a oest, oberts cap a un jardí interior. Per determinar l'orientació de les sales i garantir una bona entrada de sol, els arquitectes van utilitzar un àbac solar.

La coberta també tenia una funció concreta: s'hi practicava l'helioteràpia, un tractament basat en l'exposició a la llum solar que s'utilitzava contra la tuberculosi. Pel que fa als materials, l'edifici combina una estructura metàl·lica amb façanes lleugeres de vidre, uralita i ferro. Avui continua funcionant com a centre d'atenció primària i està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

 El Pavelló Mies van der Rohe: un símbol de la modernitat

Tot i que no és obra d'un arquitecte català, el Pavelló Mies van der Rohe és una visita imprescindible per entendre l'arquitectura racionalista a Barcelona. Va ser dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe, amb Lilly Reich com a codissenyadora, per representar Alemanya durant l'Exposició Internacional de 1929.

El pavelló va trencar amb moltes de les convencions arquitectòniques de l'època. En lloc de sales tancades i espais carregats de decoració, proposava una arquitectura oberta, amb parets que no tenien una funció estructural i una combinació de vidre, acer i materials nobles. Entre aquests darrers hi havia el travertí romà, el marbre verd dels Alps i l'ònix daurat de l'Atles.

Després de l'Exposició Internacional, l'edifici es va desmuntar el 1930, però la seva influència va continuar creixent. Finalment, entre el 1983 i el 1986, va ser reconstruït a Montjuïc, al mateix emplaçament original, per Ignasi de Solà-Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos. Avui es pot visitar de nou i conserva també la coneguda cadira Barcelona, dissenyada per Mies i Reich per a l'ocasió.

Pavelló Mies van der Rohe

Un moviment interromput per la Guerra Civil

El desenvolupament del racionalisme català va ser breu. L'esclat de la Guerra Civil va interrompre bona part de l'activitat del GATCPAC i va posar fi a molts dels projectes que s'havien començat a impulsar. Diversos membres del grup, com Sert i Bonet, es van haver d'exiliar, mentre que iniciatives com la Ciutat de Repòs i de Vacances no van arribar a fer-se realitat.

Malgrat aquesta interrupció, les idees del moviment no van desaparèixer. La importància de la llum natural, la ventilació, la funcionalitat dels espais i l'accés a un habitatge digne van continuar influint en l'arquitectura de les dècades posteriors, tant a Catalunya com en altres indrets.

Un llegat que encara ens parla

Una de les particularitats del racionalisme és que la seva arquitectura no necessita grans ornaments per explicar-se. En edificis com la Casa Bloc o el Dispensari Antituberculós, el protagonisme recau en la manera com s'organitzen els espais, en la llum que entra per les finestres i en la relació entre l'interior i l'exterior. És una arquitectura que no es limita a ser contemplada: està pensada per ser viscuda.

Quan visitem aquests edificis, podem fixar-nos en detalls que sovint passen desapercebuts: per on entra el sol, com circula l'aire, com es distribueixen les estances o quina relació s'estableix entre l'edifici, el jardí i el carrer. Al capdavall, el racionalisme va plantejar preguntes que continuen sent ben actuals: com podem construir espais més saludables, funcionals i agradables per viure-hi?

Publicat per Oriol Rosselló Gil el 1 de desembre de 2026 a les 11:00h

Agenda

Experiències