Colonia Rusiñol

Ter amunt, un agradable passeig us portarà fins a la colònia Rusiñol, un magnífic exemple de la industrialització a Manlleu de la segona meitat del segle XIX, on encara es conserva la petjada de l'artista modernista Santiago Rusiñol.

Durant la visita, explicarem l'evolució històrica de la colònia des d'una perspectiva econòmica, política i social, així com la seva vinculació amb l'artista.

Recorrerem alguns dels seus espais més destacats: els jardins, el Cau Faluga (antiga torre de l'amo), la fàbrica de filatura, la turbina en funcionament, el pis del director, la cooperativa, l'escola, la cantina i els horts, sense oblidar elements avui desapareguts com l'església i els habitatges.

La visita per a persones individuals es fa cada primer diumenge de mes. Si sou un grup poseu-vos directament en contactar amb nosaltres per concertar-la.

Història

La colònia Rusiñol té els seus orígens l'any 1866, quan els industrials Remisa hi van instal·lar una fàbrica tèxtil aprofitant la força del riu Ter. Pocs anys després, la propietat va passar a mans de l'empresari manlleuenc Jaume Rusiñol i Bosch (1805-1887), que hi fundà la "Fábrica de Hilados y Tejidos de Algodón" de Jaime Rusiñol.

Els seus nets, Santiago Rusiñol, el reconegut pintor i escriptor, i Albert Rusiñol, n'heretaren la propietat. El 1889 l'empresa adoptà el nom de Rusiñol Hermanos i visqué una important etapa de creixement. Durant aquests anys es van ampliar les instal·lacions industrials i es van construir nous habitatges per als treballadors, una església i el xalet dels propietaris, conegut com a Cau Faluga, en record del famós Cau Ferrat de Sitges creat per Santiago Rusiñol.

A partir de 1912 la família Rusiñol abandonà la producció tèxtil i la fàbrica fou arrendada a diferents empreses. L'any 1940 la societat Llobet i Guri, propietària de la veïna fàbrica del Dolcet, adquirí la colònia per aprofitar el salt d'aigua com a font d'energia.

Després d'anys d'inactivitat, el 1980 les famílies Claramunt i Rovira, a través de la societat Hilados Rusiñol, van recuperar la producció, dedicada al filat de cotó i d'altres fibres naturals, artificials i sintètiques.

La fàbrica va mantenir la seva activitat fins al 2009, convertint-se en l'última indústria tèxtil del Ter mitjà a tancar les portes. Des d'aleshores, la família Claramunt ha impulsat una important restauració del conjunt industrial.

Colònia Rusiñol

Colònia Rusiñol és un magnífic exemple de colònia tèxtil situada a mig camí entre la colònia tradicional i la fàbrica urbana. El conjunt disposava de tots els serveis necessaris per a la vida quotidiana dels treballadors, habitatges, economat, fonda, escola i una capella, avui desapareguda.

El recinte, envoltat per un mur de còdols i ciment, està presidit per una espectacular xemeneia de maó, que supera els 60 metres d'alçada, i pel singular casal dels propietaris, un edifici que combina elements de l'arquitectura romàntica i del primer modernisme. També s'hi conserven detalls decoratius modernistes, com alguns fanals de ferro forjat.

La fàbrica manté l'estructura característica de les indústries de riu, amb grans finestrals que aprofitaven la llum natural i diverses naus de maó i pedra disposades paral·lelament al Ter. A l'exterior encara es conserva una antiga turbina Planas i Flaquer, testimoni del sistema d'aprofitament hidràulic que feia funcionar la indústria.

També formen part del conjunt la casa del director, l'habitatge dels encarregats, la font, la cantina —actualment en ruïnes— i les infraestructures hidràuliques, entre les quals destaquen la resclosa, la casa de comportes i un canal d'aproximadament un quilòmetre de longitud que conduïa l'aigua fins a la fàbrica per generar l'energia necessària per al seu funcionament.