Aposta pel cinema a Catalunya

Les primeres filmacions cinematogràfiques a Catalunya les va fer Fructuós Gelabert, cineasta i inventor, considerat com el fundador de la cinematografia catalana i espanyola. El 1897, després d'alguns documentals, Gelabert filma la primera pel·lícula de ficció espanyola, Riña en un café.

Després crearia la productora Films Barcelona i adaptaria obres teatrals com Terra Baixa (1907) i Maria Rosa (1908). Altres noms dels pioners catalans són Albert Marro i Ricardo de Baños, que amb Hispano Films van fer pel·lícules procedents de la literatura, però també actualitats, com Don Juan Tenorio (1908), Don Joan de Serrallonga (1910), Justicia del rey Felipe II (1910) o Don Pedro el Cruel (1912), seguint així les experiències italianes del film d'art.

Immediatament després de l'entrada a Barcelona de les tropes franquistes, el cinema català va ser desmantellat. D'acord amb les ordres del “Régimen Especial de Ocupación” es va procedir a la confiscació de tots els elements bàsics de la producció cinematogràfica. No va ser fins el 1942 que Catalunya no recupera l'activitat cinematogràfica de l'època republicana. Aquests directors fan tot tipus de pel·lícules, tant comercials com experimentals.

En les últimes dècades s'ha creat un nou cinema català, amb autèntica denominació d'origen, exportat a tots els països i festivals del món amb títols i objectius diferents, films de José Luis Guerín, Marc Recha, Jaume Balagueró, Albert Serra, José Antonio Bayona, Agustí Villaronga, Cesc Gay, Manuel Huerga o Joaquim Oristrell. Han sorgit productores de tot tipus i els professionals estan més ben preparats –molts fan cine fora de Catalunya– gràcies a les escoles de cinema, que a sobre han creat estils propis. I els actors i les actrius també surten de les nostres fronteres.

Acosta't al cinema català a través de les fires, festivals i projeccions que se celebren arreu de Catalunya cada any.