Ruta de Gaudí a Reus

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet era descendent d'en Francesc Gaudí, natural de Riudoms, va acabar d'aprendre l'ofici a Reus, on es va casar amb Antònia Cornet, filla d'un altre calderer.

Quan ja era un arquitecte reconegut, el mateix Gaudí va explicar que tenia la qualitat de veure l'espai, d'entendre-ho, perquè era “fill, nét i besnét de calderers” i va destacar que la bona disposició per a la visió de la plàstica era pròpia dels naturals del Camp de Tarragona.

Un territori –el seu, el nostre– que es caracteritza per la lluminositat de l'atmosfera, la varietat del paisatge i la presència del mar Mediterrani (un mar que Gaudí considerava “el bressol de l'Art”). Els elements locals, autòctons de la naturalesa i els dots personals, íntims, transmesos per via generacional van ser assumits i sintetitzats per utilitzar-los de manera indissociable en la seva obra creativa adulta. Les seves reflexions escrites sobre la casa pairal, “la petita nació de la família”, ens mostren la importància que per a Gaudí tenia el nucli familiar com a element primordial de la seva concepció “nacional” de la societat humana.

Gaudí Centre

El Gaudí Centre es troba situat en ple centre històric de la ciutat, a la plaça Mercadal, 3. És un nou espai d'interpretació que permet al públic de totes les edats descobrir la formació del seu geni creatiu i entendre de forma didàctica els secrets de la seva arquitectura.

A través de múltiples recursos (audiovisuals, maquetes interactives, escenografies, objectes personals, etc.) els visitants s'endinsen al món de Gaudí d'una forma participativa, obrint els sentits i la ment a noves experiències.

Casa Navàs

Projectada per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, la Casa Navàs és per la seva singularitat un dels millors exemples del Modernisme a nivell europeu. Construïda entre 1901 i 1907, i situada en ple centre de la ciutat, Domènech i Montaner va projectar per Joaquim Navàs un edifici que albergava el nou habitatge i l'establiment comercial del seu client, i que mostrava a la plaça del Mercadal una imponent façana de pedra amb una torre situada en la cantonada. Desgraciadament, el 1938, durant la Guerra Civil, els efectes d'un bombardeig van destruir aquesta esvelta torre i el coronament escalonat original.

Per garantir la correcta il·luminació interior de l'edifici, Domènech va projectar un pati en el sector oest, gràcies al qual va dotar la casa d'una tercera façana on va obrir finestres i que, al mateix temps, possibilitava la il·luminació zenital de la botiga de la planta baixa. Aquesta terrassa té tres arcs depassats que originàriament es completaven amb vidrieres, també perdudes el 1938. A l'interior, dos patis coberts van garantir la lluminositat de la zona residencial.

Una de les característiques més destacades de la casa Navàs és la seva magnífica decoració interior, que es conserva pràcticament intacta, gràcies a la cura dels seus propietaris. La ceràmica, els mosaics, els esgrafiats, el treball de la pedra i les vidrieres de la casa Navàs són magnífics exemples de les arts decoratives al Modernisme, sense oblidar el mobiliari, dissenyat i realitzat en gran part pel reconegut ebenista Gaspar Homar.

Cal destacar també la botiga de la Casa Navàs, situada a la planta baixa, que encara conserva l'estructura i el mobiliari original.

La casa està oberta al públic i hi fan una visita recomanable.

Casa natal d'Antoni Gaudí

En aquesta casa del carrer de Sant Vicenç, 4 hi va néixer l'arquitecte Antoni Gaudí el dia 25 de juny de 1852 i hi va viure durant la seva infància i joventut a Reus amb els seus pares, Francesc Gaudí i Serra i Antònia Cornet i Bertran. La casa era propietat de la família materna i a la planta baixa hi havia el taller de caldereria del seu avi matern. Com ell mateix manifestava: "sóc fill, nét i renét de calderers". Gaudí sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva personal visió i comprensió de l'espai en tres dimensions. La casa va continuar en mans de la família fins l'any 1878.

En l'actualitat, la casa és una propietat privada i no es pot visitar.

Prop d'aquesta casa, on es creuen els carrers de Santa Anna i el de l'Amargura, hi trobem una escultura de “Gaudí nen”, que és una obra que Artur Aldomà va fer l'any 2002 que representa l'arquitecte jugant durant la seva infantesa. L'escultura va ser l'homenatge que va fer la ciutat de Reus al seu cèlebre arquitecte. Està feta de bronze i té una alçada d'1,10 metres. Està asseguda en un banc i s'hi representa l'adolescent Gaudí jugant amb unes boles daurades amb efecte rotatori.

Casa Rull

La Casa Rull va ser encarregada pel notari Pere Rull i Trilla a Domènech i Montaner en un període de gran expansió del Modernisme. Per primera vegada a Reus, apareix en un balcó de pedra el traç de coup de fouet característic de l'Art Nouveau. També per primera vegada a Reus, el maó, material reservat per a les construccions industrials, és utilitzat per a un habitatge. Altres motius ornamentals d'inspiració medieval tenen el segell modernista de Domènech; dracs, símbols relacionats amb el propietari i la seva professió com la ploma i les balances, així com, l'escut heràldic i merlets rematant la façana.

Aquest edifici ha estat declarat bé d'interès cultural i el seu jardí és visitable.

Institut Pere Mata

L'any 1898 comença la construcció de l'Institut psiquiàtric Pere Mata, un dels grans projectes de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que marcaria l'inici de la brillant etapa modernista que va viure la ciutat de Reus. A partir d'aquest moment, Domènech realitza aquí altres edificis i l'esperit del Modernisme s'estén amb força per tota la ciutat.

L'Institut Pere Mata, construït seguint l'esquema de conjunt de pavellons, va anar el precedent de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, i en l'actualitat està considerat una de les joies del Modernisme.

El pavelló "els distingits" és, per la seva riquesa ornamental, el de major valor artístic de tot el conjunt hospitalari, ja que conserva l'espectacular repertori decoratiu del Modernisme. És l'únic pavelló que es pot visitar i en ell es realitzen diferents actes culturals.

Església Prioral de Sant Pere

El dia 26 de juny de 1852 Antoni Gaudí fou batejat en aquesta església situada a la plaça de Sant Pere de Reus. Segons el Llibre de Baptismes de la Prioral, l'arquitecte va rebre els noms d'Anton, Placido i Guillem, i també hi consta que havia nascut el matí del dia anterior. En el llibre de confirmacions, hi diu que Antoni Gaudí va ser confirmat l'any següent a la mateixa església, construïda al s. XVI.

El campanar és un dels elements més emblemàtics de l'església de Sant Pere i Gaudí en parla com a model de campanar que comparteix l'ús religiós amb el civil, com a punt de guaita. A més, Gaudí va imitar el disseny de l'escala interior del campanar -una escala helicoïdal amb l'eix buit- a les escales d'accés als campanars de la Sagrada Família.

L'entrada a l'església prioral de Sant Pere és lliure.

IES Salvador Vilaseca

Antoni Gaudí va ser estudiant durant cinc cursos en aquest antic convent franciscà, construït a finals del segle XV i que fou restaurat el segle XVIII. El 1853 va patir un incendi i el van cedir a l'Ajuntament de Reus. Des de llavors i fins al 1858 va ser un centre d'instrucció pública dirigit per l'ordre dels Escolapis. El 1870 va passar a ser un col·legi d'ensenyament regentat per les Escoles Pies. Es troba situat al carrer de Misericòrdia, 12.

Santuari de Misericòrdia

Un altre dels vincles que Gaudí tenia amb la ciutat de Reus era la seva devoció per la Mare de Déu de Misericòrdia.

Destaca especialment la seva participació a la peregrinació de l'any 1900 que va tenir una significació especial, ja que Gaudí va dissenyar l'estendard que va portar el grup de reusencs que vivien a Barcelona. Aquest estendard fou cremat durant la Guerra Civil, l'any 1936. Tenia una pintura ferta per l'artista Aleix Clapés que representava la Mare de Déu de Misericòrdia i la imatge de la pastoreta que havia rebut l'aparició, Isabel Basora.