Gaudí i el Berguedà

Història

No es pot entendre l'existència de l'obra de Gaudí en uns paratges tan inhòspits com són les terres del prepirineu sense establir una relació amb el desenvolupament industrial a la zona.

A principis del segle XX es va crear la primera empresa de ciment pòrtland del país a Castellar de n'Hug. El seu promotor, Eusebi Güell, va encarregar a Antoni Gaudí el projecte d'un xalet per allotjar els enginyers que treballarien a l'empresa. El famós arquitecte s'allotjava a casa de la família Artigas, treballant en el disseny de la casa, quan aquests li van demanar que construís un jardí darrere de la fàbrica per a ús exclusiu de la família. Com a mostra de gratitud per la seva hospitalitat, l'any 1904, Gaudí va dissenyar els jardins encara que no va dirigir les obres personalment, ja que en aquells moments el Parc Güell ocupava tot el seu temps.

La controvèrsia de l'autoria

Els Jardins Artigas van ser abandonats a l'inici de la Guerra Civil espanyola. A causa que el lloc on es troben és de difícil accés, no van ser descoberts fins a l'any 1971, quan un periodista del diari "El correo catalán" va publicar un article sobre ells assenyalant a Gaudí com a pare de l'obra.

Malgrat això, la manca d'una major documentació sobre l'autoria dels jardins va fer que aquests, així com el Xalet de Catllaràs, no fossin inclosos en l'obra gaudiniana fins que, dues dècades després, la Reial Càtedra Gaudí (Universitat Politècnica de Catalunya) va realitzar una investigació sobre aquestes construccions, confirmant que eren fruit del geni català.

Visita als Jardins Artigas

No es pot negar que Gaudí es va inspirar en el parc Güell per construir aquests jardins. De fet, moltes de les plantes que adornen aquest espai van provenir del parc Güell per ordre expressa de l'autor. No obstant això, hi ha notables distincions entre ambdues obres.

A diferència del parc de la ciutat comptal, de naturalesa seca, els Jardins Artigas abracen al riu Llobregat, que s'estén al llarg de les seves dues riberes, les que els hi confereixen un caràcter humit. El seu disseny està orientat al gaudi de les aigües de la llera, convertint a aquest en el veritable protagonista de l'obra. A més, mentre que el parc Güell és conegut pels seus colors, als jardins hi predomina el color de la pedra, només interromput per les pinzellades verdes de les plantes.

El primer que trobem és la Font de la Magnèsia, una gruta artificial amb dos forats fets a la roca que funcionen com finestres, sota dels quals hi ha uns bancs on seure a gaudir del so de les aigües del riu que inunda aquest forat de la natura.

Seguint els graons situats sobre de la gruta, s'accedeix a la Pèrgola del Lleó, anomenada així perquè en el seu interior descansa la Font del Lleó, estàtua realitzada per Ramon Millet i Domènech, qui es va encarregar de la restauració de les escultures del jardí sota la supervisió de la Reial Càtedra Gaudí.

Després de passar per sota de l'antiga via de ferrocarril que unia les poblacions de Guardiola de Berguedà i el Clot del Moro, es troba una pineda on, al fons, podem observar la Font del Bou.

A causa que els jardins es van dissenyar seguint el curs del riu, Gaudí va construir dos ponts que permetessin creuar d'una ribera a una altra.

El Pont d'Arc Trencat (també anomenat de la Magnèsia) condueix a un enorme cedre que custodia l'escultura de l'àguila, formada per petites pedres que mostren aquesta au amb les ales esteses, a punt de posar-se a volar. A la dreta, trobem la Glorieta, un sorprenent pavelló de pedra que ofereix una vista panoràmica del riu Llobregat i els jardins.

Un conjunt de jardineres de pedra, amb sinuoses formes, ens porta a un tortuós camí paral·lel a la llera del riu en el qual destaca una cascada artificial realitzada en pedra, revestida de molsa, amb nombrosos forats pels que corre imparable l'aigua. El sender descendeix fins arribar a un mirador on fer un petit descans per observar el Pont dels Arcs. Aquest pont és un dels elements arquitectònics més cridaners dels jardins. Dues figures humanes, que representen un home i una dona, custodien els cinc arcs de pedra, units per unes baranes de fusta que li aporten color al conjunt.

I com en tota obra gaudiniana no poden faltar referències al cristianisme, els Jardins Artigas no són una excepció. Hi trobem als quatre evangelistes representats sota les figures de l'àguila, el bou, el lleó i, finalment, un àngel que en l'actualitat no està restaurat. Totes les imatges estan col·locades de manera que conformin una creu.

La visita guiada als jardins té una durada d'una hora. Abans de sortir, és aconsellable veure els horaris.

La Pobla de Lillet

Ja que ens trobem aquí, no podem deixar de passejar per aquest antic poble que deu la seva creació al noble Ramon II d'Urtx, que va decidir, al segle XII, establir el seu castell en aquesta vall protegit per tres rius: el Llobregat, Arija i Regatell. No content amb això, va construir també una fortalesa que li permetés defensar-se en cas d'atac.

Al casc antic ens trobem amb l'església parroquial, en què es troba el Crist en Majestat, una enorme talla de fusta policromada que data de la mateixa època que el castell.

Tanmateix, La Pobla de Lillet destaca pels paisatges que l'envolten, amb impactants miradors que ofereixen un espectacle únic, com el Mirador Joan Casanova. Sortint del poble, a la dreta de l'estació de tren hi ha un camí que condueix al Santuari de Falgàs, on es troba la Mare de Déu de Falgàs, una imatge esculpida en alabastre, l'origen data del segle XV.

A dos quilòmetres s'erigeix ​​el Monestir de Santa Maria de Lillet. Situat en un lloc privilegiat, a la falda de la muntanya, gaudeix d'una gran importància a la regió de l'Alt Berguedà. La seva església, d'estil romànic, té una planta de creu llatina que ha suportat nombroses reformes, la major es va fer al segle XVIII, i un impressionant claustre rústic.

El Xalet de Catllaràs

Hi ha dos camins que condueixen al Xalet de Catllaràs. El primer es troba abans d'arribar a La Pobla de Lillet, el desviament situat davant de l'estació del tren (Cal la Xesa), que porta al Santuari de Falgàs, abans esmentat, ens condueix a la casa de la Serra de Catllaràs. Si ens trobem a l'interior de La Pobla de Lillet, al barri de Les Colomines hi ha un sender senyalitzat que indica el recorregut, amb una durada d'hora i mitja.

Dissenyat en forma de maletí, el xalet va tenir pitjor sort que els jardins i va perdre la majoria dels seus decorats en la remodelació realitzada en els anys vuitanta. En l'actualitat, és un refugi.

El Clot del Moro, última parada modernista de Berguedà

Abans d'arribar a Castellar de n'Hug, prenent la carretera BV-4031, es troba el Clot del Moro, on hi ha l'antiga cimentera Asland, un edifici modernista obra de Rafael Guastavino per encàrrec d'Eusebi Güell. Encara que la seva activitat productiva finalitzar en la dècada dels setanta, en l'actualitat aquesta joia arquitectònica forma part del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).

Val la pena observar aquesta meravella d'edifici guardat per imponents muntanyes.

Descarregar el tríptic dels Jardins Artigas.