Sallent

Sallent és un municipi de la comarca del Bages, situat al sector nord, que inclou els nuclis agregats de Cabrianes i Cornet.

Es tracta d'un indret amb una ocupació molt antiga, tal com evidencia el Poblat Ibèric del Cogulló, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i integrat dins la Ruta dels Ibers. El municipi també destaca per la seva riquesa en patrimoni romànic, amb elements com el castell i l'església romànica de Sant Sebastià, que conserva la planta circular més gran de Catalunya.

Al nucli urbà sobresurten edificis i espais d'interès com la Casa Gran, d'estil gòtic, la Casa Museu Torres Amat i l'església moderna de Sant Antoni Maria Claret. També cal remarcar els aiguamolls de la Corbatera, un espai natural de gran valor ornitològic.

El riu Llobregat, que travessa el terme municipal de nord a sud, ha condicionat la forma i l'evolució de Sallent. De fet, el nom de la vila s'associa als salts d'aigua del riu, tot i que també hi ha documentació històrica de l'any 980 dC que vincula el topònim amb l'expressió "ipso castro salente", és a dir, una pedra que sobresurt de la terra.

Sallent compta amb festes de gran tradició. Les Enramades, declarades Festa d'Interès Turístic, tenen lloc el dijous de Corpus, tot i que els actes i els carrers engalanats es mantenen fins al dilluns següent. La Festa Major se celebra el segon cap de setmana de setembre i s'allarga durant cinc dies. A més, el Carnaval, molt participatiu i multitudinari, té lloc set setmanes abans de Pasqua.

El municipi va tenir un paper destacat en els inicis de la industrialització catalana. A les dependències fabrils de la casa Torres hi va començar a funcionar el primer teler mecànic de l'Estat, un fet que va transformar profundament tant la fesomia com l'activitat econòmica de Sallent, fins aleshores molt vinculada als nombrosos masos del terme. Durant més d'un segle, el tèxtil va ser el principal motor econòmic, fins que l'activitat minera, especialment l'explotació de la potassa, va adquirir un pes rellevant. Per això, en l'àmbit industrial, Sallent disposa d'explotacions de sals potàssiques, diverses fàbriques i tallers, així com cinc polígons situats estratègicament a la confluència dels eixos Transversal i del Llobregat.

Avui dia, Sallent és un municipi dinàmic, amb una intensa activitat cultural i esportiva, i amb una àmplia oferta de serveis municipals que contribueixen a garantir una bona qualitat de vida als seus habitants.

Llocs d'interès

Centre d'interpretació i Casa Museu Torres Amat

La Casa Torres Amat, situada vora el riu Llobregat, és l'antiga residència familiar d'una destacada nissaga burgesa de Sallent. Les seves sales mostren el poder i el refinament de la burgesia catalana. Al costat de la casa hi havia la fàbrica familiar, on es va instal·lar el primer teler mecànic de l'Estat espanyol. Entre els membres més rellevants de la família destaca el bisbe Torres Amat, figura religiosa i reformadora del segle XIX.

La visita permet conèixer la història de la família i el seu llegat, vinculat al passat industrial de Sallent. L'edifici i el seu conjunt patrimonial van ser adquirits per la Diputació de Barcelona l'any 1981.

Castell i església de Sant Esteve i Sant Sebastià

El conjunt monumental del Castell de Sallent conserva les restes de l'antic castell, documentat des del segle X. Dins l'antic recinte hi ha l'església romànica del segle XI, dedicada inicialment a Sant Esteve i més tard també a Sant Sebastià. L'església destaca per la seva singular planta circular, poc habitual en el romànic català, i per les seves grans dimensions. Des del turó del castell es pot gaudir d'una vista privilegiada sobre el pla de Bages, el riu Llobregat i la vila de Sallent.

Poblat ibèric del Cogulló

El poblat ibèric del Cogulló està situat en un turó estratègic de 476 metres i ocupa un recinte fortificat d'uns 5.000 m². Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i integrat a la Ruta dels Ibers, és un dels jaciments ibèrics més destacats de la Catalunya Central.

Les excavacions iniciades als anys seixanta han permès conèixer part de la seva estructura urbana i del sistema defensiu, amb elements com quatre torres i un fossat. El poblat es va construir cap a mitjan segle V aC i va estar ocupat durant més de 400 anys, fins al segle I aC. Per la seva importància i situació, podria haver tingut un paper rellevant dins el territori dels lacetans. A més, des del turó s'hi contemplen unes vistes excepcionals del pla de Bages, la vall del Llobregat i els Pirineus.

Casa natal i Església de Sant Antoni Maria Claret

La casa natal de Sant Antoni Maria Claret (1807-1870) és també la seu de la congregació dels Missioners Claretians. Després d'una important remodelació, l'any 2007 es va convertir en un modern centre d'interpretació dedicat a la vida i la influència d'aquest personatge, així com al context de la Catalunya del segle XIX. El conjunt inclou també l'església dedicada al sant, construïda el 1967, on destaquen les decoracions de Subirachs i els vitralls contemporanis que il·luminen l'espai.

Centre de Visitants del Geoparc de la Catalunya Central

El Centre de Visitants del Geoparc de la Catalunya Central és l'espai d'acollida i informació per descobrir el Geoparc i el seu valor geològic. A l'interior s'hi poden veure plafons explicatius, una petita mostra de minerals i un audiovisual que ajuda a entendre la formació geològica de la Catalunya Central. També ofereix informació turística sobre les comarques del Bages i el Moianès.

Geoparc de la Catalunya Central

Fa més de 36 milions d'anys, el centre de Catalunya estava cobert per un mar que va anar desapareixent mentre s'aixecaven els Pirineus. Aquest llarg procés geològic ha deixat un paisatge únic, amb formacions rocoses singulars i recursos naturals que han influït en la història, l'economia i el poblament del territori.

Per preservar i donar a conèixer aquest patrimoni es va crear el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, format pel Bages, part del Moianès i Collbató. Des del 2012, compta amb el reconeixement de la UNESCO com a Geoparc de la Catalunya Central. A Sallent hi trobem diversos espais d'interès geològic i miner, com la falla del Guix, els penya-segats del turó del Castell o l'antiga colònia minera de la Botjosa. Tots ells mostren com el paisatge actual és fruit de la rica història geològica de la Catalunya Central.

Aiguamolls de la Corbatera

A tocar de Cabrianes, la vall del riu Llobregat s'obre i afavoreix la formació de la zona humida de la Corbatera. Aquest espai reuneix una gran diversitat d'hàbitats, com boscos de ribera, pinedes, rouredes, margues vermelles, sorrals, codolars, canyissars i bogars.

La calma de l'entorn i la varietat d'ambients el converteixen en un indret molt atractiu per a moltes espècies d'ocells, especialment aus aquàtiques, tant sedentàries com migratòries. Per això, la Corbatera té un gran valor faunístic i ornitològic, que es pot descobrir tot passejant o des dels observatoris adaptats.

Camí de la Sèquia

El camí segueix el traçat d'un canal del segle XIV que condueix l'aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa. Amb 26 km de recorregut i només 10 metres de desnivell, és una destacada obra d'enginyeria medieval. Al seu pas per Sallent, el camí permet descobrir diversos aqüeductes construïts per superar torrents i desnivells. El recorregut travessa paisatges molt variats, des de camps de secà fins a zones boscoses de gran bellesa natural.

Centre històric

Sallent és una vila d'origen medieval que, a partir del segle XIII, va quedar vinculada al bisbat de Vic. El nucli antic va créixer al voltant de l'antiga església de Santa Maria i es va desenvolupar com a vila agrícola i manufacturera, amb una presència destacada del gremi de paraires. La proximitat al riu Llobregat i als seus salts d'aigua va afavorir la instal·lació de molins, batans i altres activitats productives. Al segle XIX, l'arribada de les fàbriques tèxtils va convertir Sallent en un important centre industrial.

Avui, el centre històric conserva elements que expliquen aquesta evolució, des del passat medieval —com el Carrer Clos, el pont Vell o la Casa Gran— fins als casals barrocs i el patrimoni industrial, amb edificis modernistes com Ca l'Arau i les xemeneies de les antigues fàbriques.

Parc Pere Sallés i antiga biblioteca popular

El jardí es va crear l'any 1922 al passeig que unia el poble amb l'antiga biblioteca popular, construïda el 1918 per la Mancomunitat de Catalunya. Amb prop de 18.000 m², és un espai destacat per la seva vegetació, la riquesa dels jardins i la presència d'edificis singulars, que el converteixen en un indret únic de natura i cultura a la comarca.

Actualment, l'antiga biblioteca acull el Centre de Cultura Joan Puig i Elias, seu de Ràdio Sallent, el Fotoclub Sallent i diverses activitats culturals.

Pont del Batlle Pere Otger

El Pont Vell és un pont gòtic del segle XIV construït per facilitar l'entrada a la vila de Sallent. Malgrat que una riuada al segle XVIII en va destruir les arcades centrals, encara conserva una gran presència monumental. Amb el temps, s'ha convertit en una de les icones de Sallent i en el símbol principal del seu escut. Des de la riba dreta del Llobregat se'n pot contemplar una de les vistes més representatives del municipi.

Celler Sanmartí DO Pla de Bages

El celler Sanmartí és l'únic celler de la DO Pla de Bages situat a Sallent. Forma part del mas Sanmartí, una antiga casa pairal documentada l'any 1210 i vinculada des de fa generacions al cultiu de la vinya. El celler conserva l'espai històric i, després de la seva renovació i ampliació l'any 2016, elabora vins de qualitat en produccions limitades.

Santa Maria de Cornet

L'església romànica de Cornet, del segle XII, formava part de l'antiga rectoria d'aquest terme, agregat a Sallent l'any 1840. És un temple d'una sola nau amb absis orientat a llevant, on destaca una finestra de doble esqueixada decorada amb capitells amb figures d'animals.

La portalada, emmarcada per un fris escacat, presenta arquivoltes sostingudes per capitells amb animals enfrontats. De les reformes posteriors en sobresurt el campanar, situat sobre el mur de migdia. Juntament amb l'església del Castell de Sallent, és un dels exemples més destacats del romànic del municipi.

Dolmen de Can Pregones

També conegut com a dolmen de Cornet, és un megàlit de cambra simple descobert a principis del segle XX en un estat força deteriorat. Tot i això, s'hi va trobar un aixovar destacat, actualment conservat al Museu Diocesà de Vic, amb peces de sílex, os, petxina i bronze.

Després de la seva restauració, el dolmen es conserva en bon estat i permet observar la llosa de coberta i les pedres que delimitaven el túmul. Es troba a prop del trencall de la BP-4313 que indica Cal Sererols.