Volta a la Vall de Gresolet

Sortim de l'aparcament que hi ha més o menys a cent metres més avall del Santuari de Gresolet. Veurem el pal indicador que marca el camí de sender local que va fins al Collell senyalitzat com a 11 - Les Molleres i també amb els rètols dels arbres monumentals que hi trobarem. Just començar la pista, veiem una tanca del Parc Natural i un petit espai on deixar el cotxe.

Seguim per la pista forestal caminant, primer pel vessant solell del Cadí. Veiem perfectament tota la baga de les Molleres i la fageda davant nostre. A sobre s'alça la imponent paret nord del Pedraforca i, al nostre darrere, mica en mica anem allunyant-nos del Santuari de Gresolet i de l'estret de Moronta, on desguassa la vall cap al sud.

Al cap d'uns 10 minuts caminant, la pista comença a entrar en el bosc de faigs, amb alguna blada, algun freixe i algun pi aïllat. Anem pujant cada vegada més a mesura que ens acostem al fons de la vall.

Al cap d'uns 15-18 minuts d'haver començat, trobem una desviació a l'esquerra de la pista amb un pal indicador que ens marca els arbres monumentals del Clot de l'Om i de les Molleres de Gresolet. A partir d'aquí, deixem la pista una estona i seguim les marques de color groc, que amb unes estaques ens van indicant el camí.

Al cap de poc, travessem el torrent de les Molleres (la riera de Gresolet) i, just a l'altre costat, trobem un senyal indicador dels faigs monumentals del Clot de l'Om, a la nostra esquerra. Unes passes més enllà, arribem als quatre arbres gegants. Les seves dimensions sorprenen ja que són faigs d'una mida poc habitual, probablement tinguin més de 200 anys de vida. AL nostre davant tenim el faig I que darrerament ha caigut i dificulta l'accés al faig II, més amunt en un terreny amb fort pendent. Els faigs III i IV estan a l'esquerra, un al costat de l'altre. Fins aquí haurem tardat entre 25 i 30 minuts en arribar-hi.

Tornem uns metres enrere fins a l'últim pal indicador i seguim ara per aquest cantó de la riera en direcció als dos arbres monumentals que ens falten: el Faig Gros i l'Avet de les Molleres de Gresolet, a poc més d'un quilòmetre. El corriol, a vegades difuminat per les fulles de faig, està marcat amb les estaques grogues, així que no hi ha pèrdua.

Anem guanyant desnivell i passem per una zona amb diversos faigs també força grans (encara que no siguin monumentals). Tot plegat ens dóna la sensació d'estar en un bosc madur, poc habitual al nostre país que tradicionalment ha explotat la fusta dels boscos.

Al cap d'uns 10 minuts de passeig pel bosc, travessem una torrentera que baixa de la Canal Gerdera i trobem de nou la pista forestal. Seguim ara per pista, per dins la fageda, envoltats d'arbres força madurs.

5 minuts després, trobem la desviació a l'esquerra amb un pal indicador per anar al Faig Gros i a l'Avet de les Molleres. D'aquí fins als arbres són uns 20 minuts d'anada en forta pujada i una mica menys de tornada. Per arribar-hi, seguirem les estaques grogues que ens seran especialment útils en algunes clarianes del bosc i en algun trams en què el camí gira.

Pugem amb fort pendent per superar els 150 metres de desnivell que ens separen de l'Avet de les Molleres. El camí va passant per diferents clars de bosc en direcció sud i després gira cap a la dreta. Passem un tram de fageda de pujada i anem a sortir en una altra clariana, on girarem a l'esquerra. Quan tornem a entrar al bosc ens apareix el Faig Gros de les Molleres, que és l'arbre monumental amb el tronc més gruixut de la fageda de Gresolet. Realment, estar als seus peus, impressiona, i el vers que hi ha al rètol de l'arbre és del tot escaient.

Passem per darrere del Faig Gros i remuntem un tros més amunt de pujada. Després, el camí gira a l'esquerra i planeja fins a l'Avet de les Molleres. Les mides d'aquest avet són del tot espectaculars i és un dels 5 més alts de Catalunya, amb 35 metres. Al voltant, hi veiem altres avets força grans que donen aquesta sensació de bosc madur i d'altres soques tallades que ens fan imaginar-nos com havia de ser aquest bosc abans que es talés pràcticament tot durant els anys 40 i 50.

Desfem el camí fins a la pista i seguim amunt per anar cap al Collell. Pocs minuts després (5-8 min) trobem una desviació a l'esquerra amb una fita i un corriol que segueix recte. Per fer-ho fàcil, no fem cas de la fita i seguim pel corriol recte ja que més amunt els camins es tornen a trobar.

Continuem per la pista uns 5 minuts més fins que s'acaba i es converteix en un corriol. A partir d'allà, ens espera una mitja hora de pujada forta fins arribar al Collell. El bosc també ha canviat. Hem deixat enrere la fageda i ara estem envoltats de pins i sotabosc de boix, el bosc més majoritari i característic del Berguedà. Durant el camí trobem alguna marca verda i blanca de sender local, cal fixar-s'hi bé.

Autoria fotografies i text: Sergi Boixader