Via Romànica per l'Alt Urgell

L'Alt Urgell, tot i ser una de les comarques catalanes més grans, és de les que presenta una densitat de població més baixa. Per aquest motiu, els valors naturals i paisatgístics són protagonistes en aquest territori tocant dels Pirineus.

Tanmateix, altres valors resplendeixen en aquest paratge, com, per exemple, el valuós patrimoni romànic que s'hi conserva. En aquest indret les esglésies, com la de Sant Serni de Tavèrnoles, han esdevingut l'expressió més significativa de la contrada i fins i tot de Catalunya, essent declarades, moltes d'elles, Béns Culturals d'Interès Nacional.

La Via Romànica que transcorre, concretament, entre Perpinyà i Bassella ens dóna a conèixer 53 monuments d'art romànic pertanyents a l'Alt Urgell, tot i que per la comarca se n'estenen més d'un centenar.

Aquesta ruta, existent des de l'any 1996, uneix esglésies, castells i ponts de l'època.

Des de femTurisme us donem a conèixer alguns d'aquests monuments que formen part de la Via Romànica i que es troben integrats en petites poblacions i que conviuen amb la seva gent. Emplaçaments i llocs que, alhora, aporten un valor afegit a la ruta del Romànic de la Vall de Boí.

Municipis de la ruta

Cava
El Pont de Bar

Estamariu
Les Valls d'Aguilar

Les Valls de Valira
Montferrer i Castellbò

L'art romànic

El romànic a Catalunya L'art romànic fou un estil artístic que es desenvolupà a Europa Occidental entre els segles XI i XIII. Aquest, inicialment, era un estil molt auster ja que utilitzava, principalment, per a la seves construccions pedra trencada.

En aquest estil artístic, l'art de l'arquitectura fou fonamental. Així, es construïren molts castells, esglésies, ponts, monestirs i palaus.

D'altra banda, la religió ocupava, durant l'època medieval, un paper important a la societat. Per aquest motiu, les esglésies tenen un pes excepcional en les mostres artístiques que es conserven, encara, avui dia.

Les esglésies corresponents a aquest estil artístic destaquen per ser de planta en forma de creu llatina, la seva distribució en tres naus i amb voltes de canó al seu interior.

De Sant Andreu d'Aristot a Sant Martí de Bescaran

La ruta s'inicia al municipi del Pont de Bar per visitar l'església de Sant Andreu d'Aristot.

Aquesta església romànica data de l'any 1312 i destaca per ser un edifici de nau coberta amb volta de canó i que és acabada en un absis semicircular.

Seguirem l'itinerari en direcció Estamariu. Però prèviament farem parada a Ansovell, una diminuta població pertanyent a Cava i situada a la vessant nord del Cadí. Tanmateix, aquesta població realça per l'església romànica que acull, la qual està dedicada a Sant Martí.

Sant Vicenç d'Estamariu A Estamariu hi trobarem un dels primers exemples implantats a Catalunya de les estructures basilicals amb influències de Llombardia, en lloc de romanes, a través de l'església de Sant Vicenç. Aquesta església s'alça a prop de la carretera que condueix a Bescaran, la propera parada.

A Bescaran s'hi conserva una de les peces més importants del patrimoni romànic de la comarca de l'Alt Urgell, el campanar de l'església de Sant Martí. Aquest campanar destaca per haver estat construït entre els segles XII i XIII i comptar amb una torre d'estil llombard.

Sant Serni de Tavèrnoles

La Via Romànica continua a la població d'Anserall, terme comprès al municipi de Les Valls de Valira, on es pot contemplar l'abadia de Sant Serni de Tavèrnoles, d'origen visigòtic i coneguda pels vilatans com a “monestir”. Aquesta s'alça a 300 metres del nucli poblacional.

L'església va ser una de les primeres construccions d'estil romànic a formar-se gràcies a l'afany de l'Abat Oliva, el qual es va proposar renovar les esglésies de la diòcesi de Vic, influència que s'estengué a la resta d'edificacions.

La basílica de Sant Serni de Tavèrnoles va ser consagrada l'any 1040.

El nom d'aquesta edificació li prové, possiblement, pel fet que a l'entorn proper del cenobi hi havia uns hostals que donaven serveis als viatgers i que anomenaven, altrament, “tavernes”, la qual cosa condicionà que aquesta edificació fos coneguda, finalment, com a “Tavèrnoles”.

Actualment, només se'n conserva la capçalera de l'edifici, tot i que al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) s'hi poden trobar les taules de l'altar i un fragment de baldaquí.

La Via Romànica per les Valls de Valira

La Via Romànica acull altres monuments romànics que s'ubiquen a diverses poblacions – Argolell, Asnurri,Ars i Civís – pertanyents al terme municipal de Les Valls de Valira.

A Argolell s'hi troba l'església de Santa Eugènia, de planta rectangular i absis de planta semiel·líptica. De la mateixa manera que ha succeït a Sant Serni de Tavèrnoles el MNAC també conté tres fragments de pintura mural procedents de l'absis d'aquesta església.

Sant Martí d'Ars A la part alta d'Asnurri s'hi conserva l'església de Santa Eulàlia. Aquesta és documentada, per primera vegada, l'any 1038. Tot i les modificacions que ha patit, l'església conserva, encara, l'essència romànica precedida per una nau i un absis semicircular.

L'església de Sant Martí d'Ars es troba integrada en aquesta petita població de 40 habitants. En aquest temple es conserven, d'estil romànic, la torre del campanar i el mur del sud. Cal apreciar el seu campanar cilíndric ja que és un dels pocs que existeixen, avui dia, als Pirineus i es podria considerar, també, únic a Catalunya. Destacar, també, que aquest cenobi, durant l'edat mitjana, fou el centre polític de la vall de Sant Joan.

La població de Civís acull l'església de Sant Pere d'Os, també romànica i datada de l'any 1312. Aquest edifici presenta algunes característiques pròpies que trenquen amb les del romànic; la fortificació, la planta quadrada i la construcció en dos pisos.

De les Valls d'Aguilar a Tost, l'últim tram

L'últim tram de la Via Romànica que us proposem transcorre per l'itinerari traçat entre Santa Maria de Castellbò, Santa Elena de Trejuvell, Sant Martí de Taus i Sant Martí de Tost.

La població de Montferrer i Castellbò va ocupar un paper important durant l'època medieval ja que esdevingué un dels centres neuràlgics de Catalunya. Se sap que aquesta població era emmurallada i que tenia dues torres ja que encara se'n conserva una, així com part de les ruïnes del castell.

Tanmateix, el què és interessant d'aquesta població, en estil romànic, és la col·legiata de Santa Maria creada l'any 1436, de la qual els tres absis rodons corresponen a aquest estil.

De camí a Trejuvell és de parada obligada l'església de Santa Maria de Costoja. En aquesta església hi foren enterrats els vescomtes Arnau i Ermessenda de Castellbò, tot i que les despulles foren cremades posteriorment, concretament, durant el període de l'Inquisició.