Una passejada per Tossa de Mar

La vil·la romana dels Ametllers

Començarem per la part més antiga que es conserva a Tossa i on hi trobem la vil·la romana dels Ametllers, del s. I a.C. al s. V d.C. Es troba situada a l'avinguda del Pelegrí, 5-13. És una de les vil·les més importants de l'antiga província de Tàrraco. Dedicada especialment al conreu de la vinya i a l'exportació de vi de gran consum.

Consta de dues àrees ben diferenciades: la pars urbana o zona noble del conjunt, i la pars fructuaria o zona de magatzems i processament dels productes agrícoles.

La seva situació al vessant oriental del turó de Can Magí, de cara al mar i amb un clar domini sobre la badia, condicionà la distribució de l'edifici.

La pars urbana o zona noble del conjunt, situada en el nivell superior, ens dóna fe de la magnitud de la vil·la a tots nivells, especialment al s. II d.C. Elements com el magnífic conjunt termal, els mosaics, els estucs, el rar menjador d'hivern, el nimfeu (font) o la piscina amb l'imponent conjunt escultòric de marbre de Carrara que es conserva al Museu Municipal, ens fan palesa l'excepcionalitat de la vil·la.

La pars fructuaria, situada en el nivell inferior, era la zona industrial. Allí s'hi ubicaven els magatzems i les sales de processament dels productes agrícoles. S'hi elaborava vi, oli, salaó i també s'hi guardaven cereals.

Els estils d'os i d'ivori, les ceràmiques, les monedes o les fíbules, que també es troben exposades al Museu Municipal, són un fidel testimoni de la vida quotidiana de la vil·la.

Aquests tipus de vil·les combinaven a la perfecció l'explotació del territori, que en el cas de la vil·la dels Ametllers abraçava bona part de l'actual municipi de Tossa, amb el luxe i les comoditats dels propietaris. Cal esmentar que la majoria de les estructures que es conserven actualment són d'època augustal, és a dir, de finals del s. I a.C. als inicis del s. I d.C.

Casa de la Cultura

Just davant de la vil·la romana dels Ametllers hi trobem la Casa de la Cultura, situada a l'Antic Hospital de Sant Miquel, que va ser fundat l'any 1773 pel prohom de la vila Tomàs Vidal Rey, considerat un precursor dels indianos. Quan tornà a Tossa, va dedicar gran part de la seva fortuna a la construcció d'un hospital de caritat per als pobres de la vila.

L'edifici, de dimensions considerables, consta d'un cos rectangular de dues plantes ordenat a l'entorn d'un claustre. En un dels laterals hi ha situada la capella dedicada a Sant Miquel. Cal destacar la imatge de Sant Miquel de l'altar major, de factura barroca popular, obra del taller local de Cas Fuster.

Ara ja ens dirigirem cap a la zona marítima i ho farem passant per les esglésies de la població.

Capella i església

Arribant a la plaça de l'església, arribem a l'Església parroquial de Sant Vicenç, d'estil neoclàssic que es va començar a construir l'any 1755 i es va acabar l'any 1776.

Tot i ser un edifici senzill, en destaca el volum de la nau central. Està decorada originalment amb altars i imatges d'estil barroc popular, molts d'ells procedents del taller local de Cas Fuster, però s'ha de lamentar la desaparició d'aquest valuós patrimoni durant la Guerra Civil.

La pintura de l'interior ha estat recentment restaurada i l'església ha recuperat part de la seva antiga bellesa i lluminositat.

Al carrer dels Socors hi trobem la Capella de la verge dels Socors, que va ser edificada al s. XVI.

S'explica que va ser un exvot del mariner Antoni Caixa en agraïment a la Verge del Socors per haver-lo salvat d'un naufragi, qui la va construir.

La capella actual va patir una remodelació al s. XVIII que li va donar la fesomia actual.

Can Ganga, seu del Museu de la Dona

A prop de la Capella de la verge dels Socors hi trobem Can Ganga o Can Leandro, que es troba situat al barri de sa Roqueta, que és el típic barri de pescadors.

Es tracta d'un dels primers masos que es van construir fora muralles arran de l'augment de població del s. XVI i és també un digne exemple de mas fortificat. Va ser construït així perquè en el moment de la seva edificació estava isolat davant el mar i era presa fàcil de pirates.

L'edifici presenta un magnífic portal rodó, al damunt del qual un matacà ens evidencia la protecció davant de possibles ràtzies dels pirates del nord d'Àfrica. També en destaquen les finestres gòtiques bellament esculpides amb angelots.

Ara ja sí, ens dirigim cap al recinte emmurallat, on acabarem la visita de la població.

Recinte emmurallat de la Vila Vella

Declarat monument històric artístic nacional l'any 1931, el recinte emmurallat de Vila Vella és l'emblema del municipi. Actualment és l'únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII, ha estat objecte de diverses restauracions, la més important de les quals es va produir al s. XIV.

Es conserva gairebé la totalitat de l'àrea perimetral original amb murs emmerletats. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans. Les torres més conegudes són la torre d'en Joanàs, que presideix la badia; la torre de les Hores, situada a l'entrada del pati d'armes, que deu el nom al fet que era l'únic lloc on hi va haver un rellotge públic, i la torre d'es Codolar, també coneguda com a torre de l'Homenatge, que presideix la platja d'es Codolar. 

L'interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets amb paviment de còdols. Hom pot gaudir encara de l'encant de molts finestrals gòtics, bellament historiats. En el moment de màxima esplendor (s. XV), la Vila Vella integrava unes vuitanta cases. A partir del s. XVI la població es va començar a expandir fora muralla cap al barri de sa Roqueta i seguint tota la vora del camí ral. Cal destacar el magnífic portal dovellat que dóna entrada a la Vila Vella a través del pati d'armes.

De l'interior de la Vila Vella, cal fer especial esment de l'antiga església de Sant Vicenç.  Aquesta església d'estil gòtic tardà es construí al s. XV, damunt l'anterior església romànica, descoberta recentment i datada al s. XI-XII. Té una sola nau, capçalera poligonal de tres panys acompanyada d'una sagristia i d'una capella lateral. Actualment, només l'absis i la sagristia conserven la coberta.

Museu Municipal

El Museu Municipal ocupa l'antiga casa del batlle de sac o governador, l'edifici més noble del recinte emmurallat. Va ser inaugurat l'1 de setembre de 1935.

Recull una important col·lecció d'art modern, amb obres dels artistes nacionals i estrangers que freqüentaren Tossa en els anys trenta del segle XX, però també obres anteriors i posteriors a n'aquesta època. Cal destacar l'obra El Violinista Celest de Marc Chagall.

La secció arqueològica del subsòl dóna fe de la presència de l'home dins del nostre terme municipal des del paleolític fins l'alta edat mitjana. Té especial interès el mosaic de l'atri de la Vil·la romana dels Ametllers, del s.IV o V.

Far de Tossa, un segle de senyals marítims a la Costa Brava

El Far de Tossa (1917) està situat a dalt de tot de Vila Vella i actualment és seu de l'exposició un segle de senyals marítims a la Costa Brava.

Aquest equipament és un espai de referència per a tota aquella persona interessada en obtenir una visió concreta del món dels senyals marítims a la nostra costa.

El discurs ens acosta a la història, a la tecnologia i als elements sociològics vinculats al món dels fars.

Tossa i els artistes

De fet, va ser a principis del s. XX quan Tossa va començar a adquirir rellevància com estació residencial i d'estiueig. Això va fer que pels seus carrers i platges hi passegessin artistes de diferents estils.

L'any 1916 van arribar a Tossa de Mar la pintora georgiana Olga Sacharoff, el seu espòs Otto Lloyd i el pintor anglès Galwey. Durant la primera meitat dels anys trenta, concretament entre els anys 1932 i 1936, van arribar a Tossa intel·lectuals i artistes multidisciplinaris de diferent procedència,tant artistes catalans com estrangers van convertir Tossa en el seu punt de confluència.

Va haver-hi escriptors, crítics, filòsofs, poetes, arquitectes, decoradors i escultors com Brignoni o Mm. Dem, pintors com Metzinger, Schulein, Kars, Masson, Petersen, Chagall, Goldberg, Lévy, Janssen, Kamp, Mac-Nab, Zügel, Kaminagai, Gen Paul, Klein, Caillard i molt d'altres, teòrics d'art i demès.. Entre els artistes catalans, cal citar els escultors Enric Casanovas i Enric Monjo, i els pintors Pere Créixams, Rafael Benet, Emili Armengol, Manuel Humbert, Oleguer Junyent i Perrin.

Així va ser com, en aquesta vila marinera, es produí un aiguabarreig d'avantguardisme de gran vitalitat, que mai s'havia vist abans. Va ser una època tant eclèctica que Rafael Benet qualificà Tossa de "Babel de les Arts". No hi havia una cohesió estilística, no es pot identificar el nucli d'artistes que van treballar a Tossa amb un sol estil artístic, ni tampoc van crear escola.  Els artistes de la "Babel de les Arts", eren seguidors del fauvisme, de l'impressionisme, del neoimpressionisme, de l'expressionisme, simples amants del paisatge i de les seves possibilitats. Però tots ells van coincidir en el fet d'escollir Tossa per passar-hi temporades.

El crític d'art i pintor Rafael Benet senyala entre les raons del fenomen avantguardista que es va produir a Tossa: la potabilitat de la moneda, el malestar polític europeu, el relatiu bon preu de la vida i la proximitat de la frontera francesa. D'altra banda, el pintor català Pere Créixams, que fou un dels primers artistes que van descobrir Tossa, i un dels que més la van donar a conèixer i fer estimar a molts pintors i intel·lectuals, va actuar també com a catalitzador dels artistes internacionals que coneixien de la seva etapa de París, coincidint amb l'efervescència de l'avantguardisme de Montmartre.

Ava Gardner a Tossa

L'any 1950 és una data que sempre més formarà part de la memòria col·lectiva de Tossa. La primavera d'aquell any, Tossa es va convertir en l'escenari natural del rodatge d'un film amb actors de fama internacional:  “Pandora i l'holandès errant”, d'Albert Lewin.

L'arribada d'Ava Gardner, James Mason, Mario Cabré i de tot l'equip de rodatge revolucionà la tranquil·la vida del poble. La pel·lícula es va estrenar l'any següent, el 1951 i això va donar un canvi de destí a Tossa.

Seixanta anys després, encara hi ha molt per explicar. El bon record que deixaren l'equip de rodatge i els actors a la Tossa de postguerra, és el denominador comú de totes les anècdotes. 

Però més enllà del que representà la filmació de la pel·lícula, hi trobem un fet excepcional: la projecció de Tossa al món arran de la promoció del film. Això va suposar un abans i un després per a l'economia de la vila i per la seva transformació en destinació turística. 

Com a mostra de reconeixement del poble de Tossa a l'actriu, l'any 1998 se situà en un mirador de dins del recinte emmurallat de la Vila Vella una estàtua d'Ava Gardner, realitzada en bronze i a mida natural per l'artista Ció Abellí.