Un tomb per les obagues de Clariana

Sortim del nucli de Clariana i fem un petit tram per la riera de la vall del mateix nom. S'endevinen restes de quan s'aprofitava el cabal per regar o per als molins fariners. Trobarem bonics tolls.

Ens endinsem pel torrent o rasa de la socarrada, obaga de la Socarrada i obaga Fosca amunt, fins a arribar a la carena de Cantagalls, direcció als altiplans conreats de Ferran. A la rasa, un pas per bonics estrets rocosos, ens apropa a les formes de dissolució de la roca guixenca. Mentre caminem pel fons de la rasa ens dona la sensació d'estar submergits dins el bosc. Els pins, alguns roures i pocs pollancres ens semblarà que cauen damunt nostre.

Després es troba una petita pista, segueix obaga fosca amunt entre pinasses plenes d'heura i roures. La vegetació va canviant en funció del tipus de sòl i la humitat. Hi abunden les feixes d'antics conreus de cereal i vinya.

Dalt de la carena de Cantagalls, girem direcció nord-est cap al tossal de Clariana (674 m). Primer per un corriol molt bonic entre moixeres, arços i un boix grèvol. Després per la pista de la serra de la Nou on el terreny és més solell i guixenc, i la vegetació més escadussera. Puntualment s'obren finestres entre el bosc que ens permeten veure Argençola a una banda i la conca d'Òdena i Tous a l'altra. Dalt del tossal hi ha vista damunt els plans de Flix i el poble de Sant Martí de Tous.

Ara, baixem directament fins a les runes del castell i el coll de la Creu, deixant algunes pedreres de guix. Aquí, podem baixar fins al poble seguint el GR-7 o acabar el tomb per l'obaga de Fitoral, vistes al nucli de Clariana, i a la vall del mateix nom i les solanes de la Teula i de mas Jordà (catalogades dins la xarxa Natura 2000). Baixem a la riera de Clariana, per un bonic camí carener amb un dens sotabosc de marfull, fins a arribar al costat de cal Manel on es troben uns magnífics gorgs naturals.

Creuada la riera, sortim a una pista que pot estar transitada i retornem al nucli de Clariana passant pel costat dels masos dispersos de cal Soler i cal Magines. Ens adonem que el conreu de cereals sobreviu a les parts planes de la vall; que els ametllers esquitxen petits racons i els magraners encara rebroten als marges dels camins.

Col·laboració: Joan Solà. Ajuntament d'Argençola