Un tomb per la història de Sant Feliu Sasserra

Un poble dominat per castells

El poble nasqué al voltant de l'església de Sant Feliu, de la qual és té la primera notícia a finals del segle X. De mica en mica, les cases es van anar distribuint a l'entorn del camí ral que anava de Barcelona a França, conegut també com el camí de Manresa a Ripoll, donant lloc a l'actual configuració del poble.

Fins al segle XI Sant Feliu depengué del castell d'Oristà i, a partir d'aleshores, passà a dependre dels castells de Tornamira i de Lluçà. Segons J. Torres, J. Planes i J. Serra, la riera de Relat servia de frontera entre els dominis dels Tornamira, a la part esquerra, on avui és situat el poble, i els dels Lluçà, a la part dreta.

Carrer Major

El nucli primitiu del poble es va formar al voltant de l'església de Sant Feliu, documentada ja el 946. Aquest va anar creixent de mica en mica, però a la segona meitat del segle XVI, gràcies a l'expansió de la indústria tèxtil tradicional (parairia) i del comerç, la vila de Sant Feliu Sasserra va gaudir d'un augment demogràfic considerable.

Aquest fet queda demostrat amb les relacions de focs fetes els anys 1553 i 1595, en què es passa de 57 a 105 focs. A principi del segle XVII, Sant Feliu era la principal població del Lluçanès i l'única de la zona amb títol de vila, cosa que li va permetre esdevenir capital de la sotsvegueria del Lluçanès.

En aquesta època, aquí al carrer Major hi havia el nucli urbà principal. Durant el segle XVII, el nucli continuà creixent amb cases circumdants. A final de segle, el 1686, el cens eclesiàstic atribuïa a Sant Feliu Sasserra 118 cases juntes i 12 pagesies, que suposaven una població propera als 700 habitants. A principi del segle XVIII i en el marc de la Guerra de Successió, el poble fou cremat per les tropes filipistes.

Malgrat tot, la vila es recuperà econòmicament gràcies a la manufactura tèxtil llanera. Aquest sector continuà progressant fins a la segona meitat del segle XIX, quan l'arribada de la mecanització va fer decaure la producció artesanal. Paral·lelament a l'evolució del sector tèxtil, la zona rural del municipi visqué un període d'esplendor arran de la producció i la comercialització del vi, sobretot durant els segles XVII, XVIII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera. Així ho demostren les feixes i les tines de la majoria de masies i cases del municipi.

Ermita de Santa Magdalena

L'ermita de Santa Magdalena és un edifici d'una sola nau decorada amb un seguit de columnes i cornises de guix. La coberta està coronada per un campanar d'espadanya d'època posterior. A la llinda de la façana s'hi troba la data de 1762 inscrita dins d'un segell. Coronant la porta s'hi ubica un frontó amb una creu llatina al centre. Per sobre de la porta principal s'hi obre un ull de bou circular.

El nom ve donat per l'existència de la capella de Santa Magdalena, documentada des de 1288, tot i que l'actual edificació no conserva cap resta d'època medieval. L'edifici conservat actualment és d'estil neoclàssic i fou bastit sota la nova advocació a sant Salvador d'Horta el 1762, segons mostra la data de la llinda.

La Farinera

La Farinera està formada per dos cossos adossats de diferent altura, amb teulades de doble vessant i aigües a la façana principal. Les parets de càrrega són fetes de maçoneria de pedra, treballada a la façana, i morter, amb reformes i ampliacions fetes amb maó i ciment.

Un dels elements més remarcables de l'edifici és la porta de servei, situada a la part oposada de la porta principal, a la plaça de baix. S'hi accedeix a partir d'una escala de quatre graons de pedra per banda, reforçats per dos petits contraforts. La seva situació elevada estava feta expressament, per estar al mateix nivell dels carros que carregaven la farina. La farinera va donar servei de mòlta al poble durant molt temps.

Portalada de l'església Parroquial

La portalada romànica de l'església parroquial és un portal d'arc de mig punt adovellat amb dues arquivoltes en degradació que reposen sobre una imposta que s'estén, sota els arcs, d'un extrem a l'altre de la portalada. La imposta alhora fa d'àbac de la parella de capitells en relleu que hi ha a cada banda, els quals són sostinguts per columnes.

L'arquivolta interna està ornamentada amb vímets entrellaçats, mentre que l'externa es va ornar amb fulles que es disposen entre cintes nuades. Els dos capitells interiors són esculpits amb escenes històriques amb representacions de dos conjunts de personatges, ricament treballats en la vestimenta, les formes i els detalls. Malauradament, han estat molt maltractats i presenten greus mutilacions fins al punt que dificulten la interpretació de les escenes representades. Probablement, el capitell interior dret conté una representació de la Maiestas Domini flanquejada per dos àngels turiferaris (que sostenen encensers). Pel que fa al capitell interior esquerre, el seu mal estat de conservació no permet fer una lectura acurada de la representació que conté.

Pel que fa als dos capitells exteriors, estan decorats amb elements vegetals i animals. Així, el capitell exterior esquerre presenta tres àguiles representades dempeus, en posició frontal, el pit inflat, mirant de costat, amb les ales esteses i amb les urpes agafant el collarí. És un tipus de representació força comú dins el marc del romànic als comtats catalans, com també ho és el tipus d'ornamentació vegetal distribuïda en dos pisos superposats que conté el capitell exterior dret. Cada pis té un tipus diferent de fulles, totes plenes de nervis.

El Comunidor i el cementiri

Són construccions que tenen l'origen en temps molt remots i estan estretament lligats a una de les preocupacions que més afecten i han afectat les persones al llarg de la història: la por als canvis meteorològics. En una societat profundament cristiana i eminentment agrícola, quan apareixia un perill terrible que baixava del cel, al cel calia implorar.

És un tipus de construcció que solia formar part del cos de l'església o bé estava construït de manera exempta, però poc separada d'aquesta. Habitualment tenien forma de torretes o coberts i sempre tenien les obertures als quatre vents. Servien d'aixopluc per a celebrar-hi els rituals d'exorcisme de les tempestes quan els llamps, les pedregades o els xàfecs inoportuns podien fer perillar les collites.

El mot comunir significa conjurar el mal temps amb oracions o exorcismes. És per aquest motiu que aquest tipus de construccions s'anomenen comunidors o conjuradors, però també reliquers, ja que durant l'exorcisme era necessari estar acompanyat de relíquies de la Vera Creu, o també d'algun dels sants advocats contra el mal temps i protectors de la pagesia, com santa Bàrbara, sant Marc o sant Abdó i sant Senén, per exemple.

La litúrgia específica associada a aquests espais era complexa i podia variar segons els bisbats o parròquies, però normalment funcionava així: si la situació començava a ser amenaçant, s'iniciava un repic de campanes i, si malgrat això, la tempesta no s'esvaïa o augmentava, el sacerdot es vestia solemnement i començava immediatament a realitzar el cerimonial comunidor amb les oracions i fórmules d'exorcisme i aspersió de l'aigua beneïda a través de les quatre obertures. Els textos solien ser emfàtics, caracteritzats per un to fortament vibrant i enèrgic, ja que en aquells moments la població, majoritàriament pagesa, només podia recórrer a l'auxili diví com a darrer i últim recurs per salvar les collites.

Era tan important exorcitzar les tempestes que en moltes diòcesis es prohibia als preveres que s'absentessin de la parròquia des de la festa de la Invenció de la Santa Creu –el 3 de maig–, fins a la diada de l'Exaltació de la Santa Creu –el 14 de setembre–, per si calia conjurar el mal temps des de la primavera fins a la verema, quan les collites –un bé vital i fonamental per al poble– es podien perdre. En alguns pobles de mar també es conjurava el mal temps quan podia impedir o dificultar la pesca.

Com a nota curiosa, l'any 1629 al cementiri de l'església hi pasturaven ramats i el visitador, en adonar-se'n, va amenaçar amb l'excomunió, tot proclamant que “ningu se atrevesca a fer ni aportar inmundica alguna dintre lo circut del sementiri de dita yglesia attes que el lloch es sagrat y dedicat per lo enterro dels fidels defunts”.

L'itinerari per Sant Feliu Sasserra

Com ja hem comentat l'itinerari està format per 30 punts d'interès identificats amb codi QR. Per aconseguir més informació sobre cadascun d'ells, es necessita tenir un programa de lectura de codis QR instal·lat a l'smartphone o tauleta.

Un cop obert el programa lector de codis QR, tan sols s'haurà d'apropar la càmera al codi QR i automàticament s'obrirà una pàgina amb la informació corresponent al punt d'interès on es trobi.

Els punts d'interès que formen l'itinerari són:

1. Antiga sotsvegueria
2. Hostal de la Plaça Major
3. Carrer Major
4. Casa i goigs de Sant Pere Almató
5. Font de la Corda
6. Ermita de Santa Magdalena
7. Carrer de Vilaclara
8. Ca l'Arola
9. Serrat de les Forques
10. Cercle d'Hiparc
11. Glorieta Vilaclara
12. Pedró de Sant Roc
13. Barraca de vinya del Planell de l'Aurora
14. Cal Boixeres
15. Torre Vilaclara
16. Carrer Pas Nou
17. La Farinera
18. Centre d'Interpretació de la Bruixeria
19. Església Parroquial
20. Portalada de l'església Parroquial
21. El Comunidor i el cementiri
22. Carrer de Balmes
23. Can Vall
24. Capella Fonda
25. Cal Puig
26. Fets de 1714 a Sant Feliu Sasserra
27. Fira de les Bruixes
28. Llegendes de Sant Feliu Sasserra
29. Les guerres Carlines
30. Castell Medieval de Sa Cirera

Podreu trobar tota la informació d'aquest punts aquí.