Un passeig per Sinera, itinerari Salvador Espriu

El punt de sortida de l'itinerari és l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Seguint per la vorera de la dreta, arribem a la casa número 14, residència dels oncles materns d'Espriu: la seva padrina, Maria Castelló i el Lluís, el seu oncle, tots dos incorporats al món sinerenc.

La casa del poeta i el jardí dels cinc arbres

A l'actual carrer Bisbe Català número 27, abans conegut com de la Perera, hi trobem la residència d'estiu de la família Espriu. L'espai està molt lligat a moments de felicitat de l'autor, també a la mort de familiars pròxims i a la destrucció, ja que durant la Guerra Civil va ser saquejada.  

Destaca el pati de la casa, situat a la part de darrere, amb cinc arbres i un safareig. Aquest espai va ser mitificat per Espriu i apareix a la seva obra amb el nom del “jardí dels cinc arbres”, un recó de refugi i de pau pel poeta. Es convertirà en l'àgora antiga, un lloc on parlar i reflexionar. En la ficció espriuana s'hi representa l'obra Primera Història d'Esther (1948).

Can Draper

Al número 16 del carrer Bisbe Català hi trobem la residència de les germanes Draper, íntimes de la família Espriu. Espriu de nen hi anava sovint a visitar-les i s'hi quedava a dinar. De fet, un dels passatges més emotius de Primera Història d'Esther s'introdueix amb un dels plats cuinats per les germanes Draper.  

La Riera i la Sala Mercè

Enfilem al barri d'Escaravar, de carrerons estrets i tortuosos, font d'inspiració de Laia. Al carrer del Turó s'hi pot veure la paret de darrere la casa del poeta, i sobresortint-ne, la vegetació del jardí dels cinc arbres. Si ens deixem portar pel camí del Turó sortim a la Riera, eix urbanístic i de vida de la població. Espriu canta la Riera, tant en els moments alegres de festa, com també en els més tràgics, com les rierades.

Si seguim Riera amunt per la vorera de la dreta, al número 54-56 s'hi trobava la Sala Mercè, un local de teatre i cinema fundat pel pare i la tia de Salvador Espriu. L'espai actual es vol assemblar al que va ser la Sala Mercè i conserva el marc de les finestres de l'edifici.

L'església

La plaça de l'Església, antic cementiri parroquial, estava ocupada per part de la rectoria fins a la Guerra Civil. L'església, d'estil renaixentista i de volta gòtica és l'espai on es van celebrar les exèquies de la família Espriu i d'ell mateix. De l'església d'Arenys en destaca el retaule major, una de les joies del barroc català.

El carrer de l'Església

Al número 43 del carrer de l'Església hi trobem el Museu F. Marès de la Punta que conté algunes de les millors col·leccions de puntes d'Europa. La indústria de les randes va ser molt important per a la població, i Espriu n'era coneixedor. De fet, la imatge de les puntes i les puntaires apareixen en diferents ocasions a la seva obra.

La placeta dels Cinc Cantons

Resseguint carrers i placetes, arribem a la cruïlla de cinc carrers, anomenada la placeta de Cinc Cantons. Antigament aquest espai era freqüentat per l'actuació de cecs cantaires de romanços, de gitanos amb óssos i micos balladors que han inspirat personatges espriuans cabdals, com l'Altíssim a Antígona o l'ós Nicolau.

El camí al cementiri

Avançant pel camí que condueix al cementiri, se'ns presenta una panoràmica espectacular de la població i del port d'Arenys. El Turó del Mal Temps i el de la Pietat flanquegen el poble i són per Espriu els “límits estrictes de Sinera”. Davant mateix de l'entrada del cementiri, en direcció a la muntanya podem veure els turons de Montalt, esmentats en diferents passatges espriuans. A mà esquerra, a un puig que toca el mar s'hi alça la Torre dels Encantats, una fortificació que va servir com a torre de guaita pels pirates i forans. Aquests, per Espriu són els límits amplis de Sinera, tot el que passa més enllà, és foraster.

El cementiri

Espriu sovint passejava pel recinte del cementiri, atret per l'aïllament i silenci que hi trobava. Era per a l'escriptor un bon lloc on passejar i meditar. Espriu va ser enterrat al cementiri d'Arenys per desig exprés. El seu nínxol número 381 es troba al final del segon replà. Al costat, hi reposen els pares i germans difunts de l'escriptor.

El paisatge espriuenc

Un dels elements reals que Espriu incorpora fidelment a la seva obra és el paisatge arenyenc. Turons arrodonits, coberts de vinyes, garrofers i pinedes que davallen cap al mar. Entre els pujols, una xarxa de petites rieres, els rials voltats de canyars, de fonoll, són un dels elements més genuïns de la geografia local i més utilitzats en la literatura d'Espriu.