Un passeig pels jardins que envolten Barcelona

Jardins del Palau Falguera

El segle XVII Jaume Falguera va construir un gran palau de 2.800 m² a Sant Feliu de Llobregat,  el qual va rodejar de jardins que tocaven el riu.

L'origen d'aquest enorme palau prové de la compra de dues cases tocants al pagès Jaume Rovira.

Els Falguera eren una família benestant i rica amb relacions i vincles amb d'altres del mateix rang social, com els Cortada, amb els quals van arribar a emparentar-se.

Així, no és d'estranyar que Calaix de Sastre, crònica escrita per Rafael d'Amat i de Cortada, es trobés al palau.

Aquests manuscrits citen alguns espais del Palau i dels seus jardins com la font amb l'estàtua de Neptú, obra realitzada l'any 1858 per l'escultor Dubray, alguna de les sales nobles o bé, la figura del Déu Bacus que fou importada d'Itàlia.

Els propietaris i ocupants d'aquest palau han estat diversos. S'hi han allotjat reis com Felip V, va ser espai de reunió i lloc de trobada d'aristòcrates i burgesos durant la dictadura de Primo de Rivera, fou ocupat per l'UGT i el PSUC i fins i tot n'ha estat propietària una empresa japonesa.

Aquest espai va ser privat fins a l'any 1995 que es convertí en parc públic quan passà a ser propietat de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

El palau, que ha estat rehabilitat però que encara conserva el seu aire neoclàssic, acull l'Escola Municipal de Música de Sant Feliu.

El parc de Torreblanca

Proper a Sant Feliu de Llobregat i a un territori entremig de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí es troba el parc de Torreblanca, el jardí i lloc de trobada que comparteixen aquests tres municipis.

El parc ocupa una extensió de 12 hectàrees i la seva formació ha estat, com en el cas dels jardins del Palau Falguera,  la transformació d'una finca agrícola.

Aquesta finca agrícola es convertí en la casa senyorial dels marquesos de Monistrol on hi residien al segle XIX.

Aquesta, però, va ser molt malmesa durant la guerra civil i per això es va decidir enderrocar-la.

Els inicis d'aquest parc es troben en el jardí romàntic que rodejava la casa i que li atribuí ser considerat un jardí botànic ja que es pot observar encara, avui dia, una gran varietat d'espècies de vegetació.

Aquesta zona, ubicada al cor del parc, s'hi troben, imitant l'estil romàntic, construccions com coves, grutes, salts d'aigua, el llac...

Al voltant de la part central del parc s'hi estén el parc modern que ocupa l'espai dels antics camps de conreu de la finca.

A la zona sud, on es trobava l'antic palau, hi ha un laberint vegetal.

També, en una altra part, es troba una zona d'avingudes amb plataners i xiprers.

El jardí botànic del Museu de Gavà

Endinsant-nos a la comarca del Baix Llobregat i direcció al Garraf hi ha el jardí botànic del Museu de Gavà.

Aquest és un espai de 800 m² que apropa al visitant a la flora característica del massís del Garraf, del Delta de Llobregat i de la Serra del Ferreres mitjançant una mostra variada de formes i adaptacions vegetals.

Algun exemple d'aquesta diversitat són els pins, alzines, margallons i estepes blanques pròpies del Garraf, les jonqueres del Delta del Llobregat i les carxofes i els espàrrecs rellevants de la zona agrícola del Baix Llobregat.

Aquest és interessant de visitar durant diverses èpoques de l'any –estiu, hivern... – ja que el seu aspecte canvia constantment.

El Parc de Can Mercader

Més proper a Barcelona, concretament a Cornellà de Llobregat, a l'espai fronterer entre el barri de Sant Ildefons i el Barri d'Almeda d'aquesta població es troba el parc històric de Can Mercader.

Aquest és el parc més rellevant i important de la ciutat de Cornellà que ocupa el que van ser els jardins de l'antic Palau dels Comptes de Mercader i els Comptes de Bell-lloc, unes de les famílies més importants i destacables de l'època.

El Palau, encara existent i que es troba al centre del parc, s'edificà entre els anys 1865 i 1870.

Actualment acull a les seves dependències un museu d'arts plàstiques i decoratives.

A aquest edifici s'hi arriba a través de l'avinguda majestuosa de plàtans que configura l'eix principal del parc, travessant-lo de sud a nord i comunicant la part central amb la part superior on hi ha el llac, els jardins amb glorietes i mirades... i la part més baixa on es troba la gran esplanada de jocs amb el trenet elèctric en miniatura, convertit en el símbol i atractiu del parc.

Pel que fa la vegetació, a Can Mercader hi són singulars els plataners, les palmeres de Canàries i les palmeres “whashingtònies”.

El Parc de Can Vidalet

Per últim, Can Vidalet és un dels jardins històrics més rellevants d'Esplugues de Llobregat i de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Aquest es troba a la part baixa del municipi, molt proper al límit amb l'Hospitalet.

Aquest no es formà com a parc fins als anys 50 ja que, anteriorment, havia estat una zona de terres fèrtils adreçades a conreus de secà però que desaparegueren amb el procés d'industrialització.

El parc de Can Vidalet, a més de posseir uns atractius naturals particulars, destaca per l'organització de l'espai. Aquest jardí o parc combinava dissenys geomètrics amb vegetacions que sorgien espontàniament imitant, artificialment, el paisatge natural.

En aquesta distribució de l'espai, l'aigua ocupava un paper fonamental, la qual es repartia amb petits canals.