Tomb per la Serra d'Ancosa a La Llacuna

Quan arribem al Pont d'Armentera agafem la C-37. Uns metres abans del km 44 hi trobem, a la dreta, una pista que seguim fins arribar al “Clot de la Cova” on aparquem. Ens apropem fins la magnífica masia de Can Valldecerves darrera de la qual hi ha les restes de Sant Jaume. Desfem fins el cotxe i anem a la dreta agafant una pista.

Deixem a la dreta les masies de Cal Per Gomà i la de Estanella. Anem pujant suaument tot seguint sempre la pista més ampla. En arribar a les torres d'alta tensió agafem a l'esquerra, una pista en desús per anar a la dreta al trobar unes fites. Enfilem cap amunt tot seguint la línia elèctrica. Alguna fita ajuda a trobar el camí. Sortim a una pista que seguim fins arribar a una cruïlla on un tronc ens mostra el camí per apropar-nos a l'avenç de la plana d'Ancosa. El lloc està senyalitzat però amb poques proteccions.

Desfem i seguim per la pista uns dos-cents metres fins l'enorme i fotogènic roure d'Ancosa. Planegem fins arribar a un encreuament de pistes on trobem el primer rètol de “Puig Castellar”. Seguim recta i després de passar a frec d'un antic pou arribem a l'antic Convent d'Ancosa. Després d'aprofitar la tranquil•litat del lloc per esmorzar, tornem enrere fins la propera cruïlla.

Tot seguint el rètol del “100 Cims” agafem la pista que ens va apropant amb una suau però constant pujada a les ben visibles antenes. Just abans d'un fort revolt a esquerres trobem la Font de les Canals on aprofitem per carregar aigua. Seguim pujant i entronquem amb el GR 172 que de seguida deixarem per seguir la pista que duu al cim i que tot passejant assolim.

Agafem un caminet que davalla fort fins retrobar el GR. De seguida trobem un tronc que ens mostra el camí per anar a les restes del poblet ibèric. Després d'uns dubtes, cal anar a la dreta en una petita cruïlla, arribem a les “minirestes”. Desfem i seguim uns metres pel GR.

En arribar a una cruïlla anem a l'esquerra. Segons el mapa per aquesta pista passa el GR 92.5, però nosaltres no vam trobar cap senyalització. La pista davalla suaument per terreny boscós.

Poc a poc l'entorn va canviant. De la solana del tram fins al Puig Castellar passem a l'ombrívol camí pel que arribem al encreuament de pistes conegut com a Coll del Coral. Seguim per la mateixa pista. Poc després d'una nova cruïlla, anem a la dreta tot seguint la senyalització d'un tronc de fusta. La desdibuixada pista, esdevé senderó i ens apropa a la cinglera. Estem a l'anomenat Salt del Gos des d'on gaudim d'unes boniques vistes. Desfem i seguim pel corriol fins sortir a una pista que ve de l'anterior cruïlla. El camí s'estreny davallant còmodament. La petja és complica amb passos tipus rases.

Just abans d'arribar a un camp conreat, ja a menys de cent metres d'on hem deixat el cotxe, anem a l'esquerra agafant un corriol mig amagat, tipus “riera”. Anem passant per trams amb aigua fins arribar a un clar on trobem una bifurcació. Seguint recta arribaríem a la Cova de Valldecerves. Nosaltres, anem a l'esquerra seguint un camí una mica embrossat per apropar-nos a la paret. Algunes fites ens mostren com enfilar-nos. Després d'una curta però intensa pujada arribem als Abrics de la Roca Roja o de Viladecerves on s'hi troben unes pintures rupestres difícils de veure. Això sí, el lloc està ple de petites coves i forats a la paret.

Baixem per mateix camí amb cura pel fort pendent. En arribar al clar, decidim no apropar-nos a la Cova de Valldecerves i agafar el corriol de l'esquerra per no tornar a passar el tram d'aigua. El corriol acaba en un vinyer que voregem per arribar al cotxe.

Font: Ajuntament de La Llacuna