Tagamanent des dels pous de l'Avencó d'Aiguafreda

Deixem el cotxe a l'àrea de les Alzines, on hi ha diverses taules. Comencem a caminar pel corriol que va al Pou Gran d'Avencó, on arribem ràpidament. Fa 100 anys, el nostre país era molt més fred que a l'actualitat i donava peu que en indrets a tan poca alçada com aquest servissin per guardar-hi glaç.

Voregem el pou i seguim pel corriol que puja suaument entremig del bosc d'alzines. Ben aviat veurem una primera marca de GR vella i, poc després, trobarem una bifurcació del camí. Evitem el que segueix recte endavant i seguim pel que puja cap a la nostra esquerra (més fressat). Poc després, trobarem una altra desviació en forma de petit corriol que connecta amb una pista forestal (a la nostra dreta). Tant si prenem aquesta drecera a la dreta com si seguim pujant endavant, arribarem a la mateixa pista forestal, un tros més amunt.

Remuntem aquesta pista en direcció Sud-Oest. Tota la pujada coincideix amb el GR-5 que va fins al Collet de Sant Martí i al Pla de la Calma. Nosaltres seguirem sempre les indicacions d'aquest GR fins al Collet de Sant Martí, just als peus del cim del Tagamanent. Anirem trobant estaques amb els senyals del GR-5 i també algunes que ens indiquen la Matagalls-Montserrat (amb marques blanc verdós i vermell, com de GR) i dels camins de la ruta Verdaguer.

Al cap d'uns deu minuts d'anar seguint per pista, i després d'un revolt a la dreta, trobarem un viarany per on es desvia el GR a la nostra esquerra i pren un corriol (al mapa de l'ICC l'anomenen Camí de Puig-agut). Seguim ara per corriol pujant per bosc d'alzines i pi blanc, amb trams on s'ha desbrossat part del brancatge. De fet, durant aquest tram de pujada, creuarem 3 pistes forestals utilitzades per l'explotació forestal.

Més amunt, i després de vorejar un arbre caigut (a data de desembre de 2019), arribarem a un encreuament de pistes. En aquest punt, agafem la que surt al nostre davant cap a l'esquerra i que puja en direcció Sud-Oest (senyalitzat amb marques del GR). Seguim pujant per aquesta pista fins a un revolt on la deixem i seguim pujant endavant per un camí ample que transcorre per terreny argilós i empedrat. Més endavant, el camí esdevé corriol i trobem unes creus de color vermell en algunes alzines. Ignorem aquests senyals i seguim pel corriol amunt (més endavant els senyals de GR ens confirmen que anem en la bona direcció).

Al cap d'uns 8-10 minuts, arribarem als peus d'uns cables d'alta tensió, que seguirem durant uns pocs metres fins arribar a una bifurcació de pistes, just poc abans de la casa enrunada de Puig-agut. En aquest punt, girem a la nostra esquerra i pugem fins a les ruïnes del mas de Puig-agut. Aquest tram és una mica més obert del bosc i ens permet albirar el turó de Tagamanent, davant nostre, encara una mica llunyà.

Del mas de Puig-agut, seguim endavant per una pista forestal en bon estat. Just passada la casa, ignorem una desviació a mà esquerra. Al cap d'uns 5-8 minuts des que seguim la pista, trobarem un trencall a mà esquerra per on continua el corriol amb marques del GR (si seguíssim per pista, únicament el que faríem és donar una mica de volta).

El corriol segueix caracteritzat pel terra argilós i amb diverses lloses de pedra. Creuem la pista forestal un tros més amunt i durant un curt tram anem paral·lels a la pista fins a trobar-nos-la de nou més amunt (de baixada, veureu que aquest tros l'hem fet per la pista i no pel corriol).

Ara seguim per la pista forestal uns 100 metres a mà dreta i tornem a desviar-nos cap a l'esquerra pel corriol amb marques del GR-5. Un tros més amunt ens tornarem a trobar amb una pista però nosaltres seguim pel corriol marcat cap al Tagamanent.

A partir d'aquest punt seguim ja fins pràcticament al collet de Sant Martí sense deixar aquest corriol argilós i empedrat que va pujant progressivament gairebé sempre amb un pendent constant. Només hi ha un petit punt en què passem pel costat d'un revolt d'una pista forestal, però les estaques verdes amb els senyals del GR són ben evidents i eviten qualsevol pèrdua. Un tros més amunt, ja veurem el turó de Tagamanent damunt nostre.

Resseguim els últims metres de corriol fins arribar al collet de Sant Martí. Fins aquí haguéssim pogut arribar en cotxe però, certament, la ruta no hagués tingut tant d'encant! A partir d'aquí, fem l'últim tram de pujada fins al castell i l'ermita de Santa Maria de Tagamanent a través d'un camí perfectament empedrat i habilitat per a tothom que vulgui pujar-hi. Aquest tram ja no és part del GR-5 sinó que té senyals taronges i del PR-C 213.

El camí de pujada fa un parell de giragonses pel vessant sud de la muntanya per salvar els gairebé cent metres de desnivell que ens separen del cim. Un cop dalt, se'ns obre una basta panoràmica del Congost, els Cingles de Bertí i, més enllà, Sant Llorenç del Munt i Montserrat. També veiem tota la plana vallesana fins a Collserola. Cap a l'altre cantó, endevinem alguns cims del Prepirineu. L'exterior de l'església ha estat restaurat recentment i llueix un aspecte renovat i especialment bonic.

Baixem del cim fins al Collet de Sant Martí i fem una última aproximació fins al Mas Bellver per tenir una bona panoràmica del cim del Tagamanent. Aquesta petita pujada la fem per un corriol perfectament fressat i que coincideix de nou amb les marques del GR-5 i amb senyals taronges (que indiquen l'itinerari que va del Bellver al cim del Tagamanent).

Des de la masia del Bellver contemplem les vistes de l'entorn i aprofitem per visitar aquesta masia reconvertida en restaurant i on segur que podreu gaudir d'una gran gastronomia de proximitat.

Per tornar, desfem el camí fins al Collet de Sant Martí i, acte seguit, baixem fins a Aiguafreda seguint el mateix camí de pujada a través del GR-5 fins als pous de glaç d'Avencó.

Autoria imatges i text: Sergi Boixader