Seguint el riu la Mugueta

El naixement del riu la Mugueta

Antigament, el riu la Mugueta naixia i desembocava en dos estanys diversos ja que unia aquestes dues basses d'aigua que es trobaven molt properes a l'estany de Castelló.

Tanmateix, amb el dessecament de la zona, de la qual només en resten, avui dia, alguns fragments costaners que han format aiguamolls, ha esdevingut un afluent del riu la Muga, perdent la seva pròpia personalitat.

Des de llavors, el riu la Mugueta ha estat considerat un braç del riu la Muga, el qual el seu itinerari transcorre des de Castelló d'Empúries fins al Golf de Roses, on desenllaça, finalment, al grau de la Muga o grau de Santa Margarida de Roses, com ja feia antigament.

El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, punt de partida

L'estany de Castelló va ser un dels embassaments més importants de la regió, sobretot per la seva extensió la qual correspondria, actualment, amb la part nord del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. De fet, la ruta es traça, en gran part, per aquest espai d'interès natural.

La relació del riu la Mugueta amb l'estany de Castelló és clara ja que, com hem dit, el seu cabal inicia el camí en aquest espai.

Tant un com l'altre s'influenciaren, en gran mesura, en la seva morfologia ja que, per exemple, fou el riu la Mugueta  un dels determinants perquè aquest estany s'assequés com a conseqüència de la desviació del seu curs.

Per aquest motiu, hem cregut adient iniciar aquesta bonica ruta en aquest punt, concretament, ho farem al municipi de Sant Joan Sescloses, que es troba dins de l'antic terme de Vilanova de la Muga i en el qual, tot fent camí cap a Castelló, podrem visitar l'ermita de Sant Joan Sescloses ja que l'estany de Castelló limitava, per l'extrem oest i nord amb les localitats de Sant Joan Sescloses, Pedret, Montmajor, Vilaüt i Torroelles.

El camí natural del riu o via verda

Després de poder visitar l'ermita medieval de Sant Joan Sescloses i el seu entorn, on fins aquest municipi al segle XIX encara hi arribava un dels estanys, seguirem el nostre curs cap a Castelló d'Empúries.

Hi podem arribar caminant pel sender que transcorre pel costat del rec de molí i pel poble de Castelló, el qual aquest camí comunica amb el municipi de Palau.

A Castelló d'Empúries és de visita obligada la basílica gòtica de Santa Maria. Aquesta és coneguda com la catedral de l'Empordà i és la joia d'aquesta comarca.  També, és del tot recomanable endinsar-se al nucli històric.

De Castelló partirem cap al barri d'Empuriabrava i ho farem mitjançant la via verda, la qual discorre seguint el mateix camí natural del riu la Mugueta. Cal tenir present que per les vies verdes no hi poden transcorre vehicles motoritzats.

La via verda permet observar els marges fluvials del riu com la seva flora i fauna.

En aquesta via ens trobarem a mig camí un pont que ens possibilita creuar el riu i accedir al parc natural a través de l'estany Europa.

L'estany Europa fou creat a partir d'una depuració biològica de la depuradora d'Empuriabrava. L'aigua que si acumula crea un ambient ideal i apte per a moltes espècies d'aus. Per aquest motiu, en aquest espai hi trobarem diversos observadors.

L'últim tram, Roses

Des d'Empuriabrava ens dirigirem cap a Roses.

Tot aquest camí el farem pel Golf de Roses, dit, impròpiament, badia de Roses ja que, fins ara, ens havíem bellugat per la part litoral central del mateix.

El litoral del Golf està format per diversos municipis de costa, concretament, Roses, Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador i l'Escala.

Però, realment, el terme que ens interessa en aquest tram és el de Roses el qual el seu territori li pertany des de la cala Jóncols fins a la desembocadura de la Mugueta.

La Mugueta i, conseqüentment, el riu la Muga es comunicaven amb el mar a través del grau de Santa Margarida. Lloc ideal per a finalitzar la nostra ruta la qual la podem cloure amb un bany a les platges de Roses i la visita d'aquesta vila que amaga atractius racons sobretot en el conjunt monumental de la ciutadella.    

El meravellós golf de Roses

El golf de Roses sol rebre molts elogis però de vegades ens costa percebre el seu encant a través de les paraules que volen explicar allò que veuen els nostres ulls. Tanmateix, hi hagut un autor baix empordanès que, en aquest sentit, se n'ha sortit del tot bé. Aquest és Josep Pla, l'escriptor català que a través de la seves paraules va fotografiar el nostre territori.

Entre d'altres, una part del seu temps la dedicà  al golf de Roses amb la creació d'aquest fragment descriptiu: “Com seria possible, però, descriure les meravelles d'aquesta aigua engolfada? Hi ha matins de sol que el golf és una glòria de corns de mar, de cargols, de tritons de plata sobre un blau encantat, infinit, inexpressable. Hi ha tardes de calma que la mar sembla ensonyada escoltant les melodies d'aquest món cantades per alguna sirena vaga. Hi ha postes de sol en què la mar es desfà en un deliri de colors estovats i d'escorrialles” -  Meravellós Golf de Roses, Josep Pla.