Ruta per Tivissa

Tivissa

Parlar de Tivissa vol dir parlar d'un poble molt antic, fins i tot el seu nom ja podria provenir de la llengua dels ibers, en la qual tivi issa significaria "ciutat del turó". I efectivament Tivissa s'assenta sobre un turó oferint una bonica estampa amb el campanar de l'església de Sant Jaume sobresortint per sobre de les cases i envoltat de muntanyes que són un gran atractiu per fer-hi caminades o excursions amb bicicleta. Avui, però, no portem gaire bon calçat ni hem pensat en agafar el vehicle de dues rodes, així que, com us hem anunciat en les primeres línies, l'excursió la farem pel nucli antic de la vila.

Com hem anat a Tivissa? El municipi ocupa el sud-est de la comarca de la Ribera d'Ebre, fent frontera amb el Baix Camp, el Priorat i el Baix Ebre (no hi deu haver gaires municipis catalans que puguin dir que limiten amb tres comarques!). Per arribar-hi amb transport públic teniu diverses opcions, però una de les més recomanables (sempre depenent des d'on hi aneu, és clar) és anar fins a Cambrils amb tren, i des d'allí agafar un bus de l'empresa Plana, que en menys d'una hora us deixarà a la vila. Amb vehicle privat, heu de cercar la carretera C-44 i desviar-vos a la T-304, que haureu de seguir fins arribar a Tivissa. Hi trobareu una població de prop de dos mil habitants que conserva amb força la fesomia medieval, amb carrers estrets i sinuosos i trams de la muralla que els resguardava. Fins i tot l'Ajuntament i un antic hospital ocupen les dependències d'un castell. Ja hi arribarem.  

De portal a portal

Bona mostra de la petja de l'Edat Mitjana a Tivissa són els seus portals, que permetien l'entrada i la sortida del recinte emmurallat. Així que començarem l'itinerari en el que fou el més important, el Portal d'Avall. Data del segle XIV i el feu construir l'infant Pere d'Aragó, comte de Prades. És avui encara tot un senyor portal, que es troba situat al davant d'una plaça amb una creu de terme i amb bones vistes de les rodalies. Creuem, doncs, aquesta gran porta, com tants tivissans han fet al llarg dels segles, i ara sí ens endinsem en els carrerons de la part més antiga de la vila. Enfilem el carrer d'Avall i trobem tota una col·lecció de casalots amb uns quants segles en els seus fonaments, com Ca l'Eloi o Cal Rei, i, arribats al carrer del Mercat, Ca l'Hostal. D'aquest darrer, senyorial, de quatre plantes, se'n tenen informacions concretes, com ara l'any en què s'alçà, el 1587, situant-se dins l'estil del renaixement català i, tot i que no se'n coneix l'arquitecte, es pot dir que guarda similituds amb l'edifici de la Diputació de Barcelona.

Prenem aquest edifici a la dreta, i seguim els passos del carrer de l'Era, fins al portal que du el mateix nom. Ja hem fet així tot l'ample de l'antic poble emmurallat. El Portal de l'Era és ben diferent del seu cosí de l'altra banda, allí on hem començat. Aquest és més llargarut, molt més alt, i això fa que també sembli més estret. Però aquesta alçada de l'arc és ben moderna: el carrer era molt costerut i l'accés per aquesta porta quasi un repte per als més preparats, o sigui que a principis d'aquest mateix segle es va decidir rebaixar considerablement el carrer fent-lo planer, i donant com a resultat una altura d'arc que sembla feta per a que els gegants entrin a la vila sense dificultats. Originalment, però, el portal és pràcticament coetani al de d'Avall, o en tot cas uns pocs anys posterior. Hem d'aixecar els ulls per sobre del portal i podem intuir que al damunt de l'arc hi havia una torre, avui modificada i aprofitada com a part d'un habitatge.    

El castell dels sarraïns

Hem travessat el Portal de l'Era i per tant hem sortit fora muralles. Ens trobem al carrer Ample, que ressegueix l'antiga fortificació. Així que podem observar com moltes cases van adaptar un tram de muralla en la seva construcció, no pas de manera posterior, sinó que ja en origen el mur era també la paret dels habitatges que donaven a l'exterior del poble. Pere d'Aragó i Joan de Prades –com Pere, aquest segon també comte de Prades– foren els que ordenaren la construcció de la fortificació, i aquesta s'encarregà als masovers del terme a canvi que s'hi poguessin refugiar en cas de guerra. Parlem de l'any 1350, i les muralles comptaven amb tres portals. Dos ja els coneixem, i el tercer, al que ara arribarem, el de la Raval, malauradament ens quedarem amb les ganes de veure'l, perquè va desaparèixer el segle XIX. Tot i així, el punt és reconeixible, i és en aquest indret que tombarem a la dreta i trobarem la casa més antiga que es manté en peu de tot Tivissa, Ca Ventura. La documentació localitzada data la seva construcció en el 1408, i com Ca l'Hostal també és un majestuós casalot de quatre plantes. No obstant, Ca Ventura té la particularitat que compta amb una porta amb arc de mig punt per on sortien els cavallers ja armats i a punt per muntar dalt del cavall i emprendre el seu trajecte. Aquesta porta de sortida de cavallers és l'única localitzada en tota la comarca.

Així doncs, muralles, portals, cavallers amb els seus cavalls... ja es pot imaginar que per completar l'estampa medieval aquí ens hi manca un gran edifici: un castell. El tenim a tocar. El trobem a poca distància de Ca Ventura, i en els temps moderns acull la casa consistorial i, annexat, un hospital. D'aspecte de castell "clàssic" –es veu de seguida– n'hi queda més aviat poc, i és que n'ha passat de tots colors. És la seu de l'Ajuntament des de fa temps i temps, des d'inicis del segle XVIII, però en el decurs de la guerra de la Independència, en concret el 16 de juliol de 1810, fou cremat pels francesos –amb gran part de la documentació del poble–, posteriorment es reconstruí, i el 1987 patí una altra gran transformació, per tal d'adaptar l'interior a les noves necessitats de l'administració. No hem dit encara que el castell l'aixecaren els sarraïns, i que va ser conquerit per Ramon Berenguer IV, qui el lliurà als templers. Pel que fa a l'hospital, se'n coneix l'existència des de 1829, i des d'aleshores, com el castell, també ha passat per diverses èpoques. El 1983 s'enderrocà gran part de l'edifici, mantenint-ne la capella, i s'hi feren els dispensaris municipals i tres pisos, destinats en aquell moment al metge i als mestres.

Una església de tres parts

Prendrem ara el carrer del Malpàs, a mà esquerra des de l'hospital. Vigileu a l'hora de baixar els seus graons, que no acabeu donant la raó a qui el va batejar! A més a més de les escales, el del Malpàs és un carreró singular per les flors i la ziga-zaga que fa, i ens mena a la plaça de la Baranova, espaiosa i amb bones panoràmiques, i que no és altra que la que serveix per a realçar la façana de l'església arxiprestal de Sant Jaume i el seu campanar octogonal. A l'exterior del temple l'estil predominant és el renaixentista, mentre que l'interior és gòtic. Cal parlar, però, de tres parts diferenciades: l'Església Antiga, la Capella del Roser, i l'Església Nova, i per tant aquest conjunt és d'imprescindible visita si es va a Tivissa, amb elements i estils que van del segle XIII al XIX.

Agafem el carrer del Portell i ens trobem de nou a l'exterior de les muralles. El portell era una petita porta que, com els tres portals, també permetia l'entrada i sortida del recinte emmurallat. Així que seguint ara aquest carrer de nou estem caminant pels límits del nucli antic, i de fet de seguida ja tornem a trobar-nos al davant del Portal d'Avall. La visita, si ens voleu seguir acompanyant, encara no l'acabem aquí, perquè queden un parell de coses interessants per veure.

Deixant enrere el Portal arribarem a la Casa de Cultura, que conté la biblioteca municipal, edifici de l'any 1972 que no és gran cosa però que llueix en una paret lateral un bonic mural que representa les Arts, signat per Martí Batlle. Hem de deixar la plaça on hi ha la Casa de Cultura i tombar a l'esquerra. A escassos metres, però ja apartats del nucli de la població, hi ha uns safareigs del segle XIX, ben cuidats i amb teulada de teules àrabs. Un espai tranquil que avui segueix en ús, i que en aquest cas us pot ser ideal per a reposar una estona després de la passejada i mentre rumieu cap a on us dirigiu tot seguit.