Ruta per les fonts i el patrimoni de Caldes de Malavella

Termes Romanes del Puig de Sant Grau

Segle I. Bé Cultural d'Interès Nacional. Són les restes més ben conservades del municipi romà d'AQUAE CALIDAE, actual Caldes de Malavella.

L'edifici termal romà de Sant Grau va ser construït pels volts de l'any 50 dC sobre un balneari anterior, dels segles II-I aC, que fou en bona part enderrocat i del qual coneixem molt pocs vestigis (restes d'un enllosat, d'alguna paret amb arcs, una petita part de la façana i una piscineta).L'edifici del segle I dC, en canvi, es conserva d'una manera notablement íntegra.

Encara s'hi poden observar els mecanismes de funcionament de l'aigua gairebé intactes. L'edifici consta d'una piscina central (natatio) rectangular, de 7,90 per 6,65 metres, i d'accés esglaonat, i d'una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Hi ha tres espais a la part del darrera, inicialment es pensava que eren banyeres, però es tracta d'estàncies on es prenien olis. Les seves característiques són eminentment salutíferes lligades al culte probablement d' Apol·lo o d' alguna altra divinitat guaridora de malalties.

En època medieval el balneari continuà en funcionament. Dues noves piscinetes ocuparen l'espai de l'antiga estança sacra, mentre la circulació de l'aigua acumulava sediment calcari per tots els costats sud i est de l'edifici. Les seves estructures foren aprofitades al segle XIV per a construir-hi el castell de Caldes, però les funcions balneàries de l'edifici romà, reconvertit en hospital, van perdurar encara fins al segle XIX. 

El Puig de Sant Grau

Segles I-XIX. Petit promontori on hi ha diversos brolladors d'aigua termal de Caldes, que des de l'antiguitat foren explotats amb la construcció d'unes termes romanes. A l'època medieval, el puig l'ocupava el castell de Caldes; actualment en queden part de la muralla i les torres.

La capella de Sant Grau, s. IX, que dóna nom al lloc, va ser la l'església parroquial de la Vila fins que quedà obsoleta pel creixement de la població i pel fet d'estar construïda en una zona amb fortes surgències d'aigua termal, ja que provocava que els cossos del cementiri no es descomponguessin, sinó que es momifiquessin. Aleshores, es decidí construir fora muralles la nova Església de Sant Esteve, s.XI. A partir d'aquest moment, la capella de St.Grau fou el lloc on es reunia el comú de la vila; el síndic, etc.

Al s.XIX, l'industrial Pau Estapé i Maristany adquirí bona part del puig i féu construir la planta embotelladora de l'“Agua Imperial” a l'actual plaça de l'Aigua. Aprofitant l'afluència d'estiuejants a la vila balneària de Caldes, el Sr. Estapé va adequar l'espai per promocionar el seu producte.  A més de dur-s'hi a terme la primera campanya d'excavació arqueològica de les termes romanes, es va crear un jardí modernista que integrava les fonts de Sant Grau o de la Roqueta i la de l'Hospital en templets d'estil neoclàssic. Amb la crisi del fenomen de l'estiueig, tot el conjunt va seguir un procés de deteriorament avançat, fins que fa uns anys l'Ajuntament de Caldes el va adquirir i el va adequar. 

El Castell i Les Muralles Medievals

Segle XII. Castell medieval construït sobre les restes de les termes romanes. Va ser enderrocat entre els segles XVIII i XIX. Actualment només en queda com a testimoni part de la muralla i de les torres.

Segles XII-XIV. La vila de Caldes tenia des del segle XIV una muralla que defensava la població. Se'n conserven diversos trams, localitzats a Cal Ferrer de la Plaça, a l'ermita de Sant Grau i al canal que segueix la font de la Mina. El parament dels murs és de carreus escairats disposats en filades i espitlleres intercalades. El castell tenia una muralla pròpia d'origen més antic, de la qual es conserven tres torres defensives, una construïda sobre les restes de les termes romanes.

Història de l'embotellament d'aigua

El primer embotellament industrial del qual tenim notícies és de l'any 1870. Fou aleshores quan la família Pla i Deniel obtingué el permís d'exportar aigua medicinal amb el nom de “San Narciso”.

Vers l'any 1880, el doctor Modest Furest i Roca va adquirir els terrenys del Puig de les Ànimes per explotar-ne les fonts Gran, de la Cantera, Xica i del Fetge. Inicialment comercialitzada amb el nom d'“Agua del Puig de las Animas” l'any 1891 va prendre el nom de “Vichy Catalan”. Aviat la planta embotelladora va assolir un èxit notable.

A finals del segle XIX el Puig de Sant Grau fou adquirit per l'industrial Pau Estapé i Maristany, que va fer construir la planta embotelladora de l'“Agua Imperial” a l'actual plaça de l'Aigua. El projecte es complementà amb l'adequació de l'espai i la construcció d'un jardí modernista amb l'objectiu de promocionar el seu producte.

Finalment, el balneari Soler i el balneari Prats embotellaven l'aigua de la font de la Mina abans de la Guerra Civil, amb els noms d'“Agua del Balneario Prats” i de “Fuente Cataluña”, respectivament. Després de la guerra, les dues empreses es fusionaren per embotellar l'“Agua Malavella”, que l'any 1985 fou adquirida per S.A. Vichy Catalan.

Cruïlla de Camins Antics

Segles XIV-XVIII. La cruïlla dels actuals carrers de la Llibertat i de la plaça Petita era en època medieval el nucli de la vila de Caldes. El camí que anava cap al nord portava a Girona, el de l'est anava a Cassà i Llagostera, el de l'oest era el camí ral de Santa Coloma de Farners i el del sud era el camí ral de Vidreres.

Cadascun dels camins tenia sortida de la vila emmurallada des dels respectius portals, dels quals pràcticament no queden vestigis. L'únic indici que es conserva el localitzem sota el tram de muralla adossat a Cal Ferrer de la Plaça, on hi ha les restes de la polleguera del portal de Girona. La creu que hi ha gravada en una de les cases de la cruïlla és un testimoni d'aquest antic enclavament intramurs.

Font de la Mina i safarejos Municipals

La Font de la Mina és una font d'aigua termal, també coneguda amb el nom de Raig d'en Mel. Aparegué arran de les obres de construcció d'una mina, que es feien per dessecar un camp pantanós.

Durant la dècada de 1840 la seva aigua calenta fou canalitzada de forma subterrània fins a unes cases de banys, que foren els antecedents dels balnearis Prats i Soler. L'aigua de la font va ser embotellada per al consum pel Balneari Prats amb el nom d'“Agua del Balneario Prats” i pel Balneari Soler com a “Fuente Cataluña”, fins que tots dos van fusionar-se sota el nom “Agua Malavella”. Finalment, l'any 1985 va ser adquirida per Vichy Catalan. L'aigua brolla a uns 60 ºC i presenta reconegudes propietats; per això és habitual la presència de gent de la comarca per prendre-la.

Els safareigs que hi ha propers s'omplen de l'aigua termal que sobreïx de la font, i a tota la contrada gaudia de molta anomenada a causa de la seva idoneïtat per fer la bugada. Aquest és l'origen del topònim de la Riera del Lleixiu, que transcorre pel davant i que en recull l'aigua. 

Les rambles i les cases d'estiueig

A principi del segle XX es començaren a construir cases d'estiueig al sud del nucli de Caldes, amb una rambla arbrada com a eix vertebrador. El passeig, promogut pel barceloní Bartolomé Recolons, va esdevenir un indret molt freqüentat pels barcelonins que venien a prendre les aigües a la localitat.

Les cases que s'hi van construir tenien una notable influència de l'estètica modernista i noucentista, amb motius decoratius distintius com, per exemple, les motllures, els capcers sinuosos i el treball de la ceràmica i la forja. En són bons exemples les cases Mas i Ros, Motlló, Xalets d'en Vilar i Bell-Estar, i també el xalet d'Antoni Mas i la Colònia Rodríguez.

La rambla es va prolongar amb un nou tram arbrat, promogut pel propietari de la masia veïna de Can Rufí. El model constructiu d'aquesta zona fou de grans torres aïllades, entre les quals destaquen la Vil·la Rosario i la Torre de Can Sala.

Altres cases modernistes interessants del centre urbà: Quintana, Perxachs, Manegat, Pla i Deniel, casa del Poeta Matheu, Casa de les Punxes, Bonanova, Torre dels Ocells.

Esglèsia parroquial

Segles XI-XVII. Església del segle XI dedicada a Sant Esteve. Dels seus orígens només conserva els absis romànics de grans dimensions, d'estil llombard i la planta basilical. Ha estat reformada en diverses ocasions i el que en veiem actualment és majoritàriament del segle XVII. La façana és d'estil renaixentista i a banda i banda de la porta, a la part inferior, s'hi pot veure un dels símbols de Caldes, unes grans peroles o calderins.

L'Església és al bell mig de la plaça del mateix nom i està envoltada per edificis modernistes, neoclàssics i eclèctics; el més destacat és la Casa Quintana. Pels carrers del voltant, podem trobar més edificis emblemàtics com el Teatre- Casino Municipal.

La granja i la font de la Vaca

La Granja és un projecte d'urbanització iniciat la dècada de 1920 que contemplava la construcció d'una ciutat-jardí per als estiuejants de Caldes. Segons el pla, les torres senyorials s'havien d'acompanyar d'espais enjardinats, amb un parc públic que en seria el centre social.

En una primera fase d'urbanització, es van edificar sis torres d'estil noucentista, entre les quals destaquen la Vil·la Catalina (Torre núm. 1), la Rectoria (Torre núm. 2) i la Torre dels Cavalls (Torre núm. 5). El parc públic va rebre el nom de la font preexistent, i es van construir un pou i un berenador conegut com el Casinet. La nova font de la Vaca és una construcció d'estil modernista, amb els murs esgrafiats i una rajola amb el bòvid que li dóna nom representat, coronada per una cúpula de ceràmica vidriada. El projecte d'urbanització de la Granja no va prosperar a causa de la crisi del fenomen de l'estiueig i de l'esclat de la Guerra Civil.

És un espai agradable, tranquil i el millor lloc per prendre la fresca a l'estiu. 

Balneari Prats

Segles XIX-XX. 

Balneari construït entre finals del segle xix i principis del xx. La família Prats va concebre el centre termal com un gran edifici d'estil eclèctic, amb façanes de composició simètrica profusament decorades amb motius clàssics com, per exemple, pilastres, garlandes i flors.

Les aigües termals de Caldes de Malavella són conegudes des de l'època romana. Les seves propietats curatives són apropiades per al tractament de malalties reumàtiques, dispèpsies, hepatitis, fractures, ferides, i al mateix temps són recomanades per tal de regular les alteracions de l'aparell digestiu, urinari i circulatori.

L'antecedent del Balneari Prats és un petit establiment termal que fundà la família Prats tot aprofitant l'aigua de la font de la Mina. El fenomen creixent de l'estiueig va propiciar que, durant la segona meitat del segle XIX, es construís l'edifici actual al centre de la població. Aquest nou edifici, de gust eclèctic, que es caracteritza per l'ús d'elements arquitectònics d'èpoques diferents, va haver d'ampliar-se l'any 1912, seguint el projecte de l'arquitecte Eusebi Bona i Puig. Fou llavors quan se substituí l'antiga portalada d'accés per l'actual. Al costat de l'establiment termal, s'hi bastiren diverses casetes per allotjar-hi els clients, les quals foren enderrocades fa uns anys.

El Balneari Prats embotellava “Agua del Balneario Prats” a petita escala, fins que l'augment de la demanda d'aigua amb gas va fer que s'unissin el balneari Prats i el balneari Soler per crear un nou embotellament anomenat “Agua Malavella”, de l'aigua procedent de la Font de la Mina. Aleshores es produí un canvi en la consideració que es tenia de l'aigua de Caldes: a més del consum adreçat als tractaments medicinals, a partir d'aquell moment fou considerada aigua de taula, amb el consegüent augment de la demanda. La planta embotelladora fou adquirida l'any 1985 per l'empresa S.A. Vichy Catalan.

Balneari Vichy Catalan

Segles XIX-XX.  El Balneari Vichy Catalan va ser promogut pel doctor Modest Furest i Roca, que l'any 1880 va comprar els terrenys del Puig de les Ànimes. Aquesta adquisició tenia com a objectiu l'explotació de les fonts d'aigua termal, que consistí en la construcció d'una planta embotelladora i en els banys “in situ”. L'aigua de les fonts Gran, de la Cantera, Xica i del Fetge va ser inicialment comercialitzada amb el nom d'“Agua del Puig de las Animas”, declarada ja llavors d'utilitat pública.

L'any 1891 l'aigua adoptà el nom de “Vichy Catalan”, per analogia amb les reconegudes aigües medicinals del centre termal francès. Aquell mateix any, el Dr. Furest va consolidar el projecte amb la construcció d'un balneari, encarregat a Gaietà Buïgas i Monrabà.

El balneari es projectà com un edifici de dimensions monumentals, d'estil modernista i de marcada inspiració arabitzant. Consta de dues parts diferenciades que formen una “T”. Hi destaca un pati interior amb una font, davant de la qual hi ha una capella dedicada a sant Josep i a sant Esteve, construïda sota la influència de l'estètica modernista. 

Ruta del Camp dels Ninots

Visita senyalitzada al jaciment paleontològic del Camp dels Ninots, declarat Bé Cultural d'Interés Nacional. Sota els camps de conreu, s'hi amaga un dels pocs jaciments que permeten reconstruir tot un ecosistema de fa uns 3,1 milions d'anys, concretament del període que es coneix com el Pliocè Superior.

El topònim del Camp dels Ninots prové d'antic, de quan molts caldencs hi anaven per a buscar-hi el que anomenaven ninots: unes pedres (d'òpal menilític) amb unes formes curioses, arronyonades, amb les quals jugaven a imaginar figures diverses. Els treballs científics que s'hi duen a terme des del 2003 hi han permès recuperar restes fòssils animals; aus, peixos, amfibis, rèptils i mamífers com bòvids o tapirs, i restes vegetals com fulles, troncs i pol·lens. Gràcies a aquests estudis se sap que el jaciment se situa en un antic volcà, al crater del qual, quan l'activitat volcànica va cessar, es va formar un llac.

Visita guiada virtual al Camp dels Ninots: https://www.youtube.com/watch?v=zD3Ng5va1hI&t=69s

Font: Ajuntament de Caldes de Malavella