Ruta per la Carena del Roc de Fraussa des del Santuari de les Salines

Accés

Per arribar al Santuari de les Salines haurem d'anar primer fins a Maçanet de Cabrenys. Si venim del sud, haurem de sortir a l'AP-7 Figueres Nord (sortida 3) i seguir per la N-II durant 6'5 km fins a arribar al trencant cap a Darnius i Maçanet de Cabrenys (GI-503 / C-769). Seguim per aquesta carretera, passant per Darnius i la seguirem fins a l'entrada de Maçanet de Cabrenys. Just en aquest punt, veurem a la dreta un carrer amb la indicació del Santuari de les Salines i la urbanització Can Muntada. Seguim un tram per aquest carrer fins arribar a una bifurcació a esquerra i dreta. Prenem el carrer de la dreta, en pujada, direcció al Santuari de les Salines (senyalitzat). Ara ja sols ens faltarà anar seguint aquesta pista que al cap d'uns 3-4 quilòmetres deixa d'estar asfaltada i segueix com a camí de terra. En general, és apta per a qualsevol turisme. Anirem pujant suaument tot fent diversos revolts de paella. Poc abans d'arribar al santuari, evitarem una pista encimentada a l'esquerra que puja directa cap al Moixer i al Roc del Comptador. Seguim per la pista de la dreta que planeja fins al pla davant del Santuari de les Salines.

Recorregut

Comencem a caminar des del Santuari de les Salines per la pista forestal que ens ha portat fins aquí durant un centenar de metres. Just en un revolt, agafem un corriol que surt a mà dreta indicat amb les marques del GR (enllaç del GR-11 al GR-10) i de la Ruta dels Refugis de la Tramuntana. Ens tocarà remuntar un pendent pronunciat pel corriol entremig d'un bosc molt variat: anirem trobant pi roig, castanyers, algun freixe i alguna blada.... en definitiva un bosc divers típic de les zones muntanyoses de lAlt Empordà

Després de superar aquest tram de fort pendent, el camí va a sortir al Coll dels Pous (o Coll dels Pous de Neu), on coincidim amb una pista encimentada que surt poc abans del Santuari de les Salines i puja fins a les antenes del Moixer. Nosaltres no seguirem la pista ja que seria molt monòton i donaríem volta, per això, creuem el Coll de Pous de Neu cap al vessant francès per un pas canadenc. El nom d'aquest coll es pren dels tres antics pous de glaç que hi havia al Comú de Maçanet i un altre que hi havia al Comú de Ceret. Actualment només se'n conserven dos.

Immediatament després de creuar el pas ramader, girem a la nostra esquerra, direcció Oest per començar la pujada cap al Moixer per la fageda. Deixem les marques de GR i seguim les ratlles de color groc i també els senyals de la Ruta dels Refugis de la Tramuntana. De fet, les marques del GR-10 surten per un camí paral·lel a pocs metres del Coll dels Pous i és per on tornarem. El nostre camí s'enfila fortament per la fageda pel vessant de llevant de la muntanya. El sender no té pèrdua (potser a la tardor es desdibuixa una mica amb la caiguda de fulles). Més amunt, el camí fa un gir a l'esquerra (marcat amb senyals grocs). Si seguíssim rectes, continuaríem per la fageda del vessant nord de la muntanya i pel GR-10.

Seguim pujant amb una mica menys de pendent per entremig de la fageda, gairebé paral·lels al filat de vaques que tenim a la nostra esquerra. Més amunt, el creuem per un pas que està obert. Poc després, s'obre un prat, el Ras del Moixer que creua el Coll del Puig de la Neu. Davant nostre ja veiem les antenes del Moixer. Seguim pel camí mitjanament fressat i que passa entre la ginesta, les falgueres i altres herbes altes. Poc després, anem a trobar la pista encimentada que puja de baix i la seguim els últims metres fins al Moixer, protagonitzat per les antenes de telecomunicacions i per diversos vèrtexs geodèsics. També veiem una placa que ens indica que es tracta del sostre comarcal de l'Alt Empordà, tot i que més endavant veurem que el Roc del Comptador és uns metres més alt.

La vista des del Moixer domina tot l'Alt Empordà i el Rosselló. Es veu perfectament el Golf de Roses i el Cap de Creus. També els cims de l'Alta Garrotxa: El Mont, el Puig Bassegoda i, més lluny, les antenes de Roca Corbatera. A la banda rossellonesa, a banda de Perpinyà i la plana, també veiem perfectament el Massís del Canigó

Seguim endavant per la carena de la Fraussa cap al següent promontori rocós, el Roc del Comptador. Des de les antenes del Moixer hi tardem menys de deu minuts per la carena. Anirem seguint les marques grogues que el voregen pel nord (possiblement encara endevinem les antigues marques blaves que hi havia). Els últims metres el remuntarem sense marques tot grimpant pels millors passos entre els blocs de granit. La zona té un aire de Montseny, pel tipus de bosc i de carena pelada amb rocs de granit en diversos indrets. A dalt, ens espera una petita creu i una vista àmplia de tota la carena de la Fraussa.

Desgrimpem aquests rocs fins al camí i seguim pel camí amb marques grogues que davalla pel cantó nord de la carena, fins als peus del Roc de la Fraussa o de la Frausa (fins i tot en algun punt veurem escrit Roc de França) Certament, s'ha de dir que hi ha certa confusió entre aquest cim i el del Comptador. Precisament al Roc del Comptador hi trobem una inscripció que diu “Roc de Frausa”, així que és probable que trobeu algun mapa o indicació amb equivocacions. Abans d'arribar al Roc de la Fraussa autèntic, passem un trosset per fageda i l'alternem amb altres zones esclarissades de ginesta i herba alta. Entre el Roc del Comptador i el de la Fraussa hi tardem uns 15 minuts. Just als peus del Roc de la Fraussa, veiem una inscripció a la roca.

Retornem al camí que voreja la carena pel nord i seguim baixant un tram pel camí de senyals grocs entre alguns avets fins a trobar el camí per on ve el GR-10. Més endavant, tornarem per aquest sender pel cantó nord de la muntanya, però abans acabarem d'arribar fins al Roc de la Campana.

Passem el Coll de Sant Martí que s'obre en una clariana entre el bosc i també les vistes cap al vessant sud. També hi trobem una petita desviació que ens permetria pujar el roc que tenim davant. En aquest cas, l'evitem i seguim pel camí de l'obaga, per on passa el GR-10 i ens endinsem de nou a la fageda. Mentre anem davallant suaument, trobarem una doble desviació a l'esquerra: primer amb una marca de color vermell i el camí poc fressat, i després un altre camí més fressat amb la senyal de la Ruta dels Refugis de la Tramuntana. Agafarem la primera desviació poc fressada a la dreta i anirem seguint les marques vermelles fins a sobresortir del bosc i arribar a una zona de prats i arbustos. Som a les Collades i davant nostre veiem el cim arrodonit del Roc de la Campana. Per arribar-hi, podem optar per seguir les marques vermelles (que ens pot semblar que donin volta pel sud, ja que creuen un trosset de fageda), o bé seguir per la carena sense camí fressat i traçant el millor camí fins arribar al cim del Roc de la Campana. Si optem pel camí de les marques vermelles, creuarem un roquissar i un petit tram de fageda i veurem una inscripció en un roc “P6”.

Des del cim arrodonit, guanyem una mica més de perspectiva cap al sector de l'Alta Garrotxa, especialment cap al sector del Bassegoda, el Comanegra i, més lluny, fins i tot del Puigsacalm. El Canigó avui ens queda amagat rere els núvols que cobreixen tot el Vallespir.

És hora de tornar al camí fressat del GR-10 passant per la carena herbada o bé pel camí amb marques vermelles que voreja un tram pel sud. Un cop retornem al GR-10, ja no el deixarem fins al Coll dels Pous. Així doncs, evitem el camí per la carena (per on hem vingut) cap al Roc de la Fraussa i el del Comptador i seguim pel sender de l'esquerra que s'endinsa de ple cap a la fageda del vessant nord. Just poc després d'entrar a la fageda, prenem una petita drecera per evitar una revoltada del GR-10. Aquesta drecera, poc fressada, està indicada amb marques de punts vermells i va a trobar el GR-10 una mica més endavant. El tram que ens estalviem, certament, són pocs metres, així que podeu seguir tant per un camí com per l'altre.

Tot l'itinerari per la fageda del vessant nord és un dels trams més bonics i recomanables de la ruta. El bosc ens recorda a d'altres fagedes com les del Montseny, però amb la diferència de trobar-hi bastants arbres de grans dimensions...i una altra diferència important: en aquestes fagedes, no ens hi hem trobat gairebé ningú. Ens ho apuntem per tornar-hi un altre any a la tardor, quan els colors han de ser espectaculars.

Després de vorejar tot el vessant nord del Roc de la Fraussa, del Comptador i del Moixer, mica en mica el camí va tombant cap a llevant. Veurem com la fageda ja no és tan ombrívola i anem baixant progressivament fins al Coll dels Pous. Abans haurem trobat una desviació a la dreta que aniria a trobar el camí de pujada. Finalment, davallem fins al Coll dels Pous on tornem a creuar al vessant català.

Abans de tornar a baixar al Santuari de les Salines, pujarem cap a l'altre cantó del coll, per descobrir dos cims més: el Roc del Pou i el de les Salines (o Puig de les Pedrisses). Pujarem una miqueta entre les ginestes i arribarem als peus del Roc del Pou. Ens desviem un moment a l'esquerra per arribar fins al cim, des d'on veiem perfectament quasi tota la plana del Rosselló.

Tornem al camí i passem ara un tram poc fressat i amb l'herba una mica alta. Trobem herba de tot tipus, falgueres, alguns esbarzers i altres plantes. Fins i tot ens trobem alguna genciana groga, una planta típica d'ambients de muntanya. Durant aquest tram amb el camí una mica embrossat anirem trobant marques de punts vermells.

Arribem a un coll que segons l'ICC anomena Pas del Cavall i en aquest punt veiem una desviació a la dreta. És per on baixarem al Santuari de les Salines. Ara, però, afrontarem l'ultima pujada fins al Puig de les Pedrisses o Roc de les Salines, per un camí més fressat i amb marques grogues i vermelles. Un cop dalt, guanyem força perspectiva cap al cantó de la Jonquera, el Puig Neulós i tota la costa empordanesa i rossellonesa. També veiem, a l'altra banda, les antenes del Moixer i la fageda del vessant nord.

Desfem el camí fins al coll de baixada i ara ens desviem a la nostra esquerra pel camí que baixa directe cap al Santuari de les Salines, indicat amb marques de color groc. El camí va perdent alçada ràpidament i entra en un bosc ben divers com a la pujada: amb pins, freixes i diversos castanyers. Finalment, el pi guanya protagonisme a la resta d'arbres i afrontem l'última baixada fins arribar al pla del Santuari de les Salines. Així finalitzem aquesta circular pels sostres de l'Alt Empordà.

Autoria fotografies i text: Sergi Boixader