Ruta per l'Avenc de la Febró des del Pla de l'Agustenc

Poc després, en una clariana del bosc trobarem una bifurcació del camí on les marques del PR segueixen pel corriol de la dreta. En tot cas, tots dos senders ens atansen a l'Avenc de la Febró, per bé que el camí de l'esquerra hi arriba més ràpid i a la part sud de l'escletxa de l'avenc.

Quan arribem a l'avenc haurem d'anar amb la lògica precaució per evitar el precipici i si es va una mica despistat convé aguaitar l'escletxa entre la vegetació per evitar un pas en fals. Simplement amb una mica de precaució, veiem una esquerda estreta en el terreny i si ens hi acostem veurem la fondària d'aquesta curiositat geològica.

Per endinsar-nos-hi, anem a buscar l'accés més al nord de l'avenc, per bé que també hi ha un accés per un punt mig on el relleu permet baixar-hi sense problema (hi ha un parell de cadenes de suport però és més per si algú ho necessita que no per res més).

Si anem a buscar l'accés nord, convé no seguir més enllà seguint el camí del PR que ens allunyaria i se'n va cap al poble de La Febró. A la part nord de l'avenc, veurem un sender que fa un gir a l'esquerra i entra cap a la gola de la cinglera. Aquest primer tram de l'avenc és força menys espectacular ja que no té ni l'alçada ni la profunditat que haurem vist a les fotos. De fet, aquest tros és evitable si baixem per les cadenes que hem citat.

Poc després, veurem un roc gran suspès i encaixonat entre les parets de l'avenc i començarem el descens cap al tram més espectacular d'aquest pou. L'escletxa té un primer tram més ample, on encara hi entra la llum, i un segon més estret que pràcticament no deixa créixer la vegetació a la paret per la poca llum. En aquest darrer tram s'arriba a uns rocs plans que com si fossin un altar ens mostren la part més escarpada i on ja necessitaríem una corda per baixar-hi. Fins aquí ja haurem tingut aquella sensació intrèpida de sentir-nos una mica "Indiana Jones" o de protagonitzar un capítol del llibre famós de Jules Verne en el seu viatge al centre de la Terra.

Per a amants de la geologia podran observar-hi diversos estrats i tipus de roques, fragments i encavalcaments. Segurament l'origen d'aquest avenc d'uns 25m d'alçària pot ser degut al moviment tectònic de la capa de roques de la serra de la Mussara i el cisallament, erosió i fissura de les roques per l'efecte de l'aigua, el gel i la karstificació (quan l'aigua es filtra per fisures, el gel les eixampla i es creen avencs i coves, i a base de milers d'anys acaba creant el que veiem davant nostre, un autèntic prodigi de la geologia. Si portem un llum, també veurem un ramal d'una cova a la paret est de l'avenc.

Un cop ens haguem fet les fotos pertinents, retornem al nostre punt d'origen pujant pel sender amb les cadenes fixes de suport i desfem el corriol fins a retornar de nou al pla de l'Agustenc on hem deixat el cotxe, després d'haver-nos endinsat per uns minuts a les entranyes de les Muntanyes de Prades, unes muntanyes que sempre ens sorprenen al sud del nostre petit país.

Autoria fotografies i text: Sergi Boixader