Ruta pel patrimoni de Guissona

La plaça de Capdevila és la primera a tenir en compte dins aquest recorregut pel patrimoni local. Actualment, es tracta d'una plaça emblemàtica pel fet d'acollir la celebració de la revetlla de Sant Joan. Aquest indret es troba en el punt més alt de la població i serví per construir-hi la torre fortificada, actualment desapareguda, que fou l'embrió del primerenc nucli medieval. 

Entorn aquest espai podem trobar-hi els carrers més antics de la població. Cal destacar, a la banda nord, el carrer del Gueto. Aquest vial, o si més no el seu nom, recorda la presència més o menys consolidada de jueus a la vila durant l'Alta Edat Mitjana. A la banda contrària trobem el carrer de Sant Magí, amb el Racó de la Família, un dels carrers amb més personalitat de Guissona. 

Seguint el recorregut històric, i sense moure'ns de l'època medieval, cal destacar el carrer de l'Om. Aquest vial que condueix també a Capdevila compta des de l'any 2012 amb la plaça de Sant Felip Neri en l'espai on hi havia una capella moderna dedicada al sant. A la banda contrària hi trobem el carrer de la Font. Aquest carrer que arranca d'un element tant destacat com són les fonts del poble, creua el Portal de l'Àngel i es dirigeix en pendent fins a la plaça Major. A la meitat del seu traçat, la via s'eixampla per conformar la plaça Pere Fages. Aquesta petita plaça actualment recorda a un personatge il·lustre de la vila que va arribar a ser el governador de la Baixa Califòrnia a mitjans del segle XVIII. En aquest mateix indret, però, temps ençà s'hi hauria ubicat un costell o forca per ajusticiar els damnats. Actualment, cal destacar-hi la presència de dues edificacions d'estil noucentista-modernista. Una d'elles transformada en l'Hotel Piteu recentment. 

Al final del carrer de la Font hi trobem la plaça Major. Es tracta d'un espai obert rectangular presidit per l'església de Santa Maria a l'est. Les altres tres bandes estan ocupades per residències privades que delimiten la plaça amb un porticat del qual es tenen notícies ja al segle XVII. En aquesta plaça, a part de l'església, destaca el casal renaixentista de la família Erill construït entre els segles XVI i XVII. Des de la plaça s'accedeix a un petit vial, el carrer Botigues, bàsic per al teixit comercial de la vila. 

El carrer Botigues desemboca a dos eixos igualment importants: els carrers Bisbal i Fluvià. Els dos es començarien a urbanitzar en aquest moment tot i que no arribarien a completar-se fins al període següent, a l'Edat Moderna. Actualment destaquen per acollir la major part del petit comerç local i per albergar edificis notables que es poden situar entre els segles XVII i XX. 

De l'Època Moderna i fins al primer terç del segle XX, a nivell urbanístic, s'ha de tenir en compte  no només la edificació completa de l'espai delimitat per les antigues muralles medievals sinó també per la seva superació, configurant els ravals. Dins d'aquest període es donà la construcció del Convent de Santa Mònica i també la monumentalització de les Fonts, entre altres.  Ja entrant al segle XX es donaria l'empenta definitiva a aquest procés d'expansió urbanística, per aquest motiu, un aire de noucentisme i modernisme tardà domina aquest conjunt de vies que envolten el casc antic. Aquesta estètica, s'imposaria també al nucli primitiu amb la reforma d'alguns edificis existents i la reedificació de d'altres. Durant aquest moment s'enderrocà l'últim palau bisbal ubicat en ple nucli històric per donar pas a la creació de la plaça Bisbe Benlloch i a la construcció de l'Ajuntament i el centre Catòlic. A la segona meitat del segle XX, abans del gran creixement urbanístic de les últimes dècades, es donaria la urbanització de l'espai al costat de les fonts. Es tractava d'una esplanada de llarga tradició que en aquest moment es configuraria com a la plaça Vell Pla en relació a antics equipaments com ara l'hospital.

Durant la segona meitat del segle XX, Guissona ha viscut un gran creixement urbanístic que l'ha portat multiplicar la seva extensió original sumant una gran quantitat de nous carrers i places entre els quals destaca la Rambla dels Segadors, la plaça de la Plana, la plaça del Mil·lenari i el Parc de Fluvià entre altres. 

Elements singulars. L'empremta del temps 

Després de passejar per la història de la vila a través dels seus carrers i places, cal fer esment als elements patrimonials que il·lustren aquest recorregut. Seguint, un cop més, un sentit cronològic cal començar el viatge a l'antiguitat clàssica, concretament al segle II-I aC quan la república romana fundaria una nova població en aquest indret. Les restes d'aquest nucli son visibles al Parc Arqueològic de la Ciutat de Iesso. Es tracta d'un jaciment arqueològic de més dues hectàrees en procés d'excavació que, any rere any, va donant noves pistes sobre com era la vida a Guissona fa dos mil anys endarrere. Fins al moment s'han posat al descobert restes de l'entrada nord de la ciutat, part de la muralla, un barri de cases amb una domus senyorial, unes termes monumentals i un celler tardoantic. Tot el conjunt, sumant-hi el Museu Eduard Camps i Cava, centre d'interpretació de les restes, constitueixen un equipament únic a les terres de Lleida. 

El camí a través del patrimoni local segueix entrant a la Baixa Edat Mitjana a través de les Muralles medievals i el Portal de l'Àngel. En el límit del casc històric enfront a la plaça Vell Pla, part de l'antiga muralla resta visible integrada en les cases que hi limiten. Seguint el mur en direcció oest ens condueix fins al Portal de l'Àngel. Aquest és l'únic dels sis portals que donaven accés a la vila que s'ha conservat. Val dir que al llarg dels últims 30 anys ha patit grans transformacions i que la seva fisonomia original tant sols s'ha conservat en la part baixa, en relació a les arcades que pròpiament constituïen la porta. Tant la muralla com el portal s'haurien de situar al segle XI, quan es donà la conquesta de Guissona per part dels comtes d'Urgell i el bisbe de la Seu. 

Deixant de banda algunes restes de l'antiga església que s'han conservat integrades en el temple neoclàssic, els elements més destacats de l'edat mitjana que han arribat als nostres dies són tres petites ermites als encontorns del nucli actual. Es tracta de les ermites de Sant Romà, Sant Macari i Sant Pere dels Pastors. Les dues primeres, segons la documentació, haurien funcionat com a esglésies de petits nuclis que amb el temps han desaparegut. La tercera, segons la llegenda respon a la voluntat divina, ja que una aparició miraculosa a uns humils pastors així ho determinà. Les tres construccions s'haurien donat entre els segles XI i XII amb moltes reformes posteriors. D'aquest mateix moment destaca l'església de Sant Miquel de Guarda-si-venes, nucli agregat de Guissona. En aquesta capella, d'origen romànic però amb elements de transició cap al gòtic s'hi venera una imatge de la Mare de Déu de la Llet tardoromànica. 

Seguint pels encontorns de Guissona passarem a l'Edat Moderna per visitar l'Obra de Fluvià. Aquest nom serveix per identificar un palau episcopal inacabat que feu edificar la mitra d'Urgell amb Pere de Cardona al seu capdavant. Es tracta d'un edifici tardogòtic de gran interès que fou construït a inicis dels segle XVI. Dins d'aquest període cal destacar també el Pou de Gel. Es tracta d'una construcció soterrada i cilíndrica del segle XVII plantejada per conservar el glaç de l'hivern i poder-lo vendre durant els mesos de més calor. 

Entre el segles XVIII i el XIX es donaria la urbanització de tres dels espais més significatius de Guissona. Es tracta de les intervencions que van donar l'aspecte actual a les tres principals fonts de la vila. Fora de la població hi trobem la Font de l'Estany, convertida en un recinte d'esbarjo. Tot seguit ens referirem a la Font de la Salut o Fonteta, actualment integrada dins el passeig amb el mateix nom. I finalment, trobem les Fonts del Poble. Aquestes, com el seu nom indica, es troben en relació directa amb el nucli històric de Guissona i es corresponen amb un conjunt monumental que compta amb diversos brolladors, dos safareigs i un abeurador, entre altres. 

En el casc antic de la vila i al segle XVII cal destacar Sant Felip Neri, una antiga capella que s'annexà a la Col·legiata de Santa Maria i que després d'haver estat abandonada, l'any 2012 es transformà amb una plaça. 

Ja dins l'època contemporània cal tenir present l'Església de Santa Maria. Es tracta d'un temple de grans dimensions dedicat a l'Assumpció de la Verge. Aquest edifici d'estil neoclàssic amb cert regust barroc integra alguns elements anteriors com són el campanar, la capella del Sant Crist i la de la Verge del Claustre. Aquesta última es correspon amb la capella de la patrona de la vila i ostenta un magnífic retaule barroc presidit per una talla de pedra de la Verge del Claustre. 

Per acabar el recorregut i ja ben entrats a l'Edat Contemporània cal fer esment del seguit d'edificis construïts o reformats durant el tombant del segle XX i que donen a Guissona un aire modernista-noucentista remarcable. Entre les nombroses mostres existents cal destacar cal Plataire, cal Piteu, cal Vaqué, cal Condomines, el Centre Catòlic i la Casa de la Vila.

Aquesta ruta també es pot fer com a ruta guiada, en podeu trobar més informació a: https://turismeguissona.cat/visites-guiades.

Font: Ajuntament de Guissona