Ruta pel centre històric de Vic

0. Plaça Major (Mercadal)

Molt abans que s'hi construís la primera casa, aquí hi havia una esplanada on es duia a terme un mercat a camp obert. Als segles XII i XIII s'hi va començar a construir al voltant; les cases es feien amb porxos per resguardar-se de les inclemències del temps i la normativa de l'època manava que els arcs havien de ser prou alts perquè hi pogués passar un home a dalt d'un cavall. Avui s'hi continua fent el mercat cada dimarts i cada dissabte; és el centre de la vida ciutadana i l'escenari de tota mena d'actes i celebracions.

Els edificis són d'èpoques i estils diversos, però presenten en conjunt una gran harmonia. En una cantonada, l'escultura dedicada al Merma marca un dels punts de trobada: està dedicada al membre més popular de la família Cap de Llúpia, els capgrossos de Vic, que acompanyen els gegants de la ciutat durant les festes i són molt populars entre els més petits. El centre de la plaça no ha estat mai empedrat ni asfaltat i ha mantingut així la seva essència al llarg dels segles, cosa que la converteix en una de les places més singulars del país.

1. Casa de la Ciutat

La part més antiga de l'Ajuntament és l'edifici del segle XIV on avui hi ha l'Oficina de Turisme. La Llotja del Blat era un espai obert on es venia carn i peix i es pesava el blat i la farina; al pis de sobre, hi havia unes dependències per a les reunions del Consell de la Ciutat.

Amb el temps l'edifici es va ampliar amb la compra de les cases veïnes fins a aconseguir una sortida a la plaça del Mercadal, tal com corresponia a un edifici tan representatiu per a la ciutat.

2. Casa Cortada

La casa Cortada és un exemple característic de les cases senyorials de l'època barroca de Vic. Austera per fora, a dins conserva el mobiliari i la decoració originals amb unes pintures murals de Francesc Pla, El Vigatà (1743 –1805), considerat el pintor català més interessant del darrer quart del segle XVIII. Les pintures narren les aventures de Telèmac, fill d'Ulisses, i s'han mantingut en molt bon estat. Aquesta casa era una de les millors de la ciutat.

3. Casa natal de Sant Miquel dels Sants

Miquel Argemir, conegut com sant Miquel dels Sants des que va ser canonitzat per l'Església catòlica el 1862, va néixer en aquesta casa el 1591 i va morir a Valladolid el 1625. Per això en aquestes dues ciutats és on avui hi ha una gran majoria d'homes que porten aquest nom i que celebren l'onomàstica el 5 de juliol. En aquesta data Vic celebra també la Festa Major, ja que el patró és sant Miquel dels Sants. 

4. El Seminari Vell i l'Església de Sant Just

Aquí hi van estudiar, entre molts altres, el filòsof vigatà Jaume Balmes, el poeta de Folgueroles Jacint Verdaguer o sant Antoni M. Claret, que va fundar la congregació dels claretians en una de les cel•les.

5. Casa Fontcoberta

En aquesta casa senyorial hi va néixer l'escriptora M. Àngels Anglada (1930 - 1999). Els racons de la casa, el carrer i el barri conformen l'univers quotidià de part de la seva obra.

6. Hospital de la Santa Creu

A l'època medieval els hospitals es construïen fora dels recintes emmurallats, però prop d'una de les portes d'accés a la ciutat. Així es va fer el 1348 quan el mercader vigatà Ramon de Terrades va deixar els seus béns a la ciutat per fer-hi un hospital per als malalts, els vianants i els infants abandonats.

7. Església i Convent de Sant Domènech

Els dominicans van ocupar el convent fins a 1835, que va ser destinat a casa de caritat i, actualment, és la seu de l'Escola d'Art de Vic.

8. Casa dels Missioners Claretians i Església de Sant Antoni M. Claret

La condició de seu episcopal i la influència de les institucions eclesiàstiques van afavorir la presència de convents i congregacions, moltes fundades a Vic. La casa dels missioners claretians i l'església de Sant Antoni M. Claret (1807-1870), construïda a la meitat del segle XX, n'és un clar exemple.

9. Casa Bayés

És la casa familiar de la nissaga de metges Bayés i de la il·lustradora Pilarin. El prestigiós metge Càndid Bayés va impulsar la reforma de la casa dels segles XV i XVI per instal·lar-hi el consultori actual.

10. El Bisbe Oliba

Oliba provenia d'una família comtal catalana i, abans de bisbe de Vic, va ser abat de Ripoll i de Cuixà i fundador del monestir de Montserrat. Va tenir una gran influència a la societat del segle XI, quan Catalunya s'estava vertebrant com a país i Vic n'era un dels punts clau.

11. La Catedral

De la catedral que el bisbe Oliba va construir al segle XI,en resten el campanar,la cripta i les restes de l'església de Santa Maria,senyalitzades al paviment de la plaça de la catedral.El campanar és el més alt de Catalunya d'estil romànic i un dels emblemes de Vic.

Amb el pas del temps, aquesta catedral es va ampliar i modificar diverses vegades fins que el segle XVIII es va construir el gran temple neoclàssic. A principi del segle XX,Josep Maria Sert va rebre l'encàrrec del bisbe Torras i Bages de decorar l'interior de la catedral.

12. Palau Episcopal

La condició de seu episcopal des de l'època visigòtica ha marcat el caràcter cultural i religiós de la ciutat al llarg dels segles; els límits del bisbat de Vic comprenen encara avui diverses comarques de Catalunya. Els orígens del palau episcopal, on avui continua residint el bisbe, són del segle XII.

13. Pont de Queralt

D'estil romànic, construït al segle XI, donava accés al portal de la muralla del qual provenia el nom. Fins al 1274 per entrar a Vic, venint de Barcelona, s'havia de passar per aquest pont.

A partir d'aleshores el rei va desviar el camí de Barcelona cap a ponent i el nou camí entrava a Vic pel carrer de Sant Pere i el portal de Malloles, després de salvar el riu pel pont gòtic del Remei.

14. Les adoberies

Des del pont de Queralt es pot contemplar el barri de les adoberies. A la riba esquerra, mirant riu avall, es veuen els obradors on es duia a terme l'acabat de les pells i els assecadors als pisos de dalt. La indústria de la pell és la més tradicional de Vic i ha subsistit fins fa molt poc, tot i que en altres emplaçaments.

15. L'Albergueria

D'època romànica, aquest espai, vinculat a la catedral, havia tingut accés directe al claustre, i va ser la primera institució benèfica i hospitalària de Vic. Era utilitzat per acollir els pelegrins i els vianants sense recursos que feien cap a la ciutat.

16. L'Església dels Dolors

Des del 1750 la congregació dels Dolors organitza cada Diumenge de Rams la processó dels armats que transcorre en un impressionant silenci pels carrers de la ciutat.

17. El Museu Episcopal

El Museu Episcopal de Vic es va inaugurar l'any 1891, gràcies a l'esforç d'un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença, que van contribuir a la recuperació del patrimoni artístic català. Conserva un fons de valor excepcional, integrat per més de 29.000 peces, i està declarat museu d'interès nacional. Mostra una de les millors col·leccions d'Europa d'art medieval amb obres mestres de pintura i escultura del romànic i el gòtic català.

18. Call Jueu

En aquest lloc, entre la plaça de Malla i el carrer d'en Guiu, és on se situava el call jueu de Vic. 

Al final del segle XIII, en aquests i altres carrers propers, que avui han desaparegut, s'hi van establir algunes famílies jueves. Se sap que hi havia una sinagoga i una escola i que tenien una activitat molt intensa com a prestadors, tot i que no van arribar a formar mai una comunitat forta.

19. Església de la Pietat

A l'edat mitjana, aquesta plaça era un centre ciutadà de màxima importància i significació per on passava la divisió de la partida episcopal i de la partida comtal. Hi havia el centre de la jurisdicció dels Montcada que governaven des del castell, i s'hi feia un mercat setmanal documentat des del segle X. Al segle XVII s'hi va construir l'església de la Pietat que va ocupar bona part de l'espai. 

20. Temple Romà i restes del Castell dels Montcada

El Temple és l'únic edifici que s'ha pogut recuperar de la ciutat d'Auso, tal com s'anomenava Vic a l'època romana. Es va construir al segle I dC en un dels indrets més alts de la ciutat i orientat cap a llevant, seguint les normes de l'època.

Era consagrat al culte a l'emperador. Al llarg de la història el lloc ha mantingut un component sagrat i relacionat amb el poder i és un dels tres punts a partir dels quals es va expandir la ciutat.

21. Muralles de Pere III

Al segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar construir, per raons de defensa, les muralles que porten el seu nom. Es tractava, bàsicament, de reforçar les anteriors, del segle XII, que seguien el mateix traçat. Les muralles tenien quaranta torres i set portals, el principal, el portal de Queralt, vinculat al pont del mateix nom, que es troba en l'únic tram de muralla que s'ha conservat. 

22. Església i Convent de Santa Teresa

Aquest conjunt barroc es va construir a mitjan segle XVII gràcies a un llegat testamentari. Pertany a l'orde fundat per Santa Teresa de Jesús i avui les carmelites descalces hi continuen fent vida de clausura.

23. Conjunt de cases senyorials de l'època barroca

El barroc va coincidir amb una època de gran creixement. Vic es va expandir fora muralles i, a més d'esglésies i convents, entre els segles XVII i XVIII s'hi van construir les cases de molts propietaris rurals benestants que volien instal·lar-se a la ciutat. El conjunt de cases del carrer Dues Soles n'és un bon exemple.

24. L'Estudiant de Vic

La tradició d'estudis superiors a Vic es remunta a l'Escola Catedralícia medieval, continua amb la Universitat Literària a l'època moderna, amb el Seminari Tridentí als segles XVIII i XIX i amb l'actual Universitat de Vic.

25. Casa Bojons

La casa Bojons, d'època barroca, acull la cambra on va morir Jaume Balmes (1810 – 1848), convertida ara en un petit museu dedicat a la seva vida i obra. El sacerdot i filòsof vigatà, Jaume Balmes, participà activament en la política espanyola i va ser reconegut com un dels principals pensadors catòlics del segle XIX. 

26. Casa Masferrer

De les tertúlies literàries que els estudiants feien a l'estiu en aquesta casa, en va sortir l'Esbart de Vic, una associació literària on va destacar Jacint Verdaguer (1845 – 1902), el gran poeta de Folgueroles que es va formar intel·lectualment a Vic.

27. Plaça del Canonge Collell

El centre comercial de Vic ocupa una àmplia zona al voltant de la plaça Major i el carrer dels Argenters, n'és una mica el cor. Sorprèn per la varietat i qualitat de les botigues que atreuen clients de més enllà de la comarca d'Osona. N'hi podem trobar de tot tipus, entre les quals hi ha les cansaladeries on es pot comprar la famosa llonganissa de Vic.

28. Casa de Ramon Sala i Saçala

Aquí visqué a final del segle XVII el veguer Ramon Sala i Saçala, famós per la seva lluita contra els francesos en una època marcada per la Guerra dels Segadors.

29. Convent de les Sagramentàries

Aquest és un dels dos convents de clausura que resten encara a la ciutat. Una de les funcions que tenen és la elaboració del pa per a l'eucaristia.

30. Església de Sant Felip

Construïda a l'època barroca, mostra la restauració del retaule que va ser destruït el 1936. En una ciutat amb més d'una trentena d'esglésies de tota mena, aquesta església és la que tria la protagonista de la novel·la Laura a la ciutat dels Sants (1931) com a refugi per a les seves oracions.