Ruta del patrimoni d'Alcarràs
La població actual d'Alcarràs és d'origen islàmic, però no apareix documentada històricament fins al segle XII. En l'Ordinatio del bisbat de Lleida del 1168 apareix com a Alcarraz, igual com en altres documents, referit al castell sarraí i a l'església. Segons Zurita, el comte Ermengol VI d'Urgell va conquerir el 1147-48 Alcarràs, Alguaire i Aitona (mentre Ramon Berenguer era a Almeria) i el conqueridor és anomenat pel pare Finestres (1752) d'Alcarràs, fill de Guerau de Jorba, senyor de Montmeneu, Odena i Rubinat i parent dels comtes de Barcelona. Aquest cognom, adoptat després de la conquesta, hauria estat mantingut pels seus descendents, molt vinculats als hospitalers i als templers.
Al segle XVI els seus successors es van emparentar amb famílies castellanes i van deixar fins i tot de residir a Barcelona. La població va tornar a sofrir les conseqüències de la guerra dels Segadors i els francesos del governador de M. de Rogles van ocupar el castell (1642), on posaren una guarnició, i després el castell restà definitivament inhabilitat com ho confirma el marquès Filipo de Corsini, que acompanyava Cosme de Mèdici el 1668, quan diu que es trobaren una població molt arruïnada anomenada Alcarràs, del marquès "di Lafuente" (els successors dels Fernández d'Heredia eren comtes de Fuentes), on amb prou feines es veien les restes d'un petit castell. Per herència dels tan esmentats Heredia el domini del lloc passà als ducs de Solferino a l'inici del segle XVIII, els quals el mantingueren fins a de les senyories.
Alcarràs també patí la guerra de Successió, però el 1721 se n'havia refet en part i constituïa ajuntament (des del 1500 havia funcionat un petit consell municipal amb tres jurats o paers). El segle XVIII, coincidint amb un notable increment demogràfic, s'edificà la gran església i el nucli s'estengué al llarg de La carretera de Madrid (1777) per l'actual Raval de Lleida.
En la guerra del Francès els veïns d'Alcarràs es constituïren en sometent i lluitaren sota les ordres del coronel Baget a La serra d'Alcubierre i al Bruc. L'exèrcit francès ocupà el poble el 1810, amb vista a la presa de Lleida. La població allotjà destacaments liberals en La primera i tercera guerra Carlina.
Madoz, a mitjan segle XIX, parla encara d'algunes torres de castell, que fou enderrocat a la fi del mateix segle. El 1840, ja amb ajuntament constitucional, es crearen les escoles i a l'estiu de 1896 aparegué el balneari d'Alcarràs, d'aigües clorurades sòdiques ferruginoses, bones per a les malalties de la pell fins que tancà les portes l'any 1920. Aparegueren també noves indústries (farina, sulfurs, aiguardent, etc.).
Actualment, la Vila d'Alcarràs es caracteritza per una economia basada principalment en l'agricultura i la ramaderia, encapçalant la llista de municipis amb el cens agrícola més important de Catalunya. Això no obstant, en els darrers anys també s'ha rodejat d'una xarxa de polígons industrials extensa, en la qual s'hi aplega indústria agroalimentària i de serveis.
Ens acompanyeu a descobrir el seu patrimoni? Som-hi!
Si ens endinsem al terme municipal d'Alcarràs hi trobem...
Alzina Centenària (Quercus ilex)
És un arbre perenne de capçada densa situat a la partida del Coscollar. Té uns 8 metres d'alçada i el diàmetre de la copa fa uns 10 metres. L'edat aproximada és de 150 anys.
Mas de Volta
Els masos de volta estan construïts per mitjà de la denominada tècnica de la pedra seca. L'origen dels masos de volta es remunta a principis del segle XIX i la seva construcció s'estén durant els anys posteriors i fins ben entrat el segle XX. En determinades èpoques de l'any, especialment durant la collita, moltes famílies es veien obligades a passar-hi dies i fins i tot setmanes ja que la distància des del poble fins a la zona de treball era molt gran i es perdia molt de temps en els viatges d'anada i tornada.
Molí de Jaumetó
Dins del terme municipal d'Alcarràs, a uns escassos dos quilòmetres del nucli urbà, es troba el Molí del Sastre, un molí fariner de possible origen medieval i restes conservades visibles d'època moderna i contemporània. És un edifici de planta quadrada que no conserva sostres i amb el mur sud força enrunat. Uns cinc metres al sud, en el marge del camp, pot observar-se la presència d'una volta.
Montagut
El poble de Montagut, agregat secularment a Alcarràs, es troba al sector nord-oriental del terme. la població restà abandonada després de la guerra dels Segadors (1643) i fou repoblada a la fi del segle XIX com a conseqüència dels nous regadius del canal d'Aragó i Catalunya. L'ermita de Montagut té una sola nau, entre mitgeres, coberta amb volta de canó.
Vallmana
La casa data del segle XV, després de passar per diversos propietaris arribà al que fou president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, que prosseguí la feixuga empresa de condicionar i millorar les esquerpes terres de Vallmanya. Va fer construir la llar dels caçadors, tenia un tancat i venien caçadors de Barcelona. La seva filla Maria Macià Lamarca hi passava llargues temporades a la finca.
Vilot
Sobre el tossal anomenat el Vilot es localitzava el castell de Montagut. Fou una de les fortaleses musulmanes que de Lleida Ibn Hilal cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III en virtut d'una convinença feta l'any 1120. Les restes del castell, proper a l'església i a l'assentament rural de Montagut, fou completament arrasat els anys 1970-1979.
D'altra banda, pel que fa el nucli d'Alcarràs hi destaquen com a elements d'interès...
Església Mare de Déu de l'Assumpció
Església de planta trapezoïdal amb tres naus i transsepte d'estil barroc neoclàssic. L'harmoniosa i sòbria estructura de l'edifici s'avé amb el classicisme, mentre que la portalada manifesta el seu caràcter barroc. La façana és de pedra picada i presenta tres frontons de coronament variats. Per sobre d'un d'ells s'alça el campanar, que es troba a mig construir i consta de dues finestres d'arc de mig punt.
Balneari
1896-1920. La distribució tant de les obertures com dels diferents elements arquitectònics és de tendència racionalista. L'edifici que es conserva del balneari era el destinat a vivenda del director i actualment es destinat a vivenda particular, amb un jardí i un entorn immillorable.
El Sindicat
Va ser fundat l'any 1918 per iniciativa de Jaume Costa i Escolà. Edifici modernista realitzat per l'Arquitecte Cesar Martinell i Brunet, deixeble de Gaudí. A la planta baixa hi havia un cafè i a la primera planta el ball i cinema. A principis del segle XX, el poble, estava dividit en dos grups polítics, de dretes i d'esquerres. Els de dretes es reunien al Sindicat i els de esquerres al Casino.
A Través del Sindicat s'accedeix al Molí del Sindicat, un molí medieval de segle XII on les voltes es troben en molt bon estat de conservació.
Pou de gel
Data del segle XIV, construït amb carreus de pedra i acabat amb una coberta que no es conserva. Tenia una capacitat de 204 m3 i servia per poder tenir subministrament de gel des de maig a octubre. El pou s'arrendava anualment.
Muralla
Les pedres de la muralla són les restes de l'antic castell, d'època medieval (segle XIV), sobre el qual es va construir l'actual església d'Alcarràs.
Cisterna del Castell
Sitja feta de pedra, situada davall mateix de la plaça de l'església. L'accés es realitzava per una escala situada a l'entrada de la casa num. 3 de la Plaça de l'Església. Diversos veïns afirmaven que l'aigua d'aquesta cisterna tenia propietats guaridores per a certes malalties de la pell.
Celler de cal Calistro
Típica caseta entre mitgeres de planta baixa i pis, on es barregen tots els elements constructius populars: base de les parets de pedra, parets de terra cuita, tobes i totxo modern i coberta de teula àrab. La casa fou construïda damunt d'un cellers picats a la pedra i que actualment es troben en molt bon estat de conservació.
Ca l'Hereu
Data dels segles XVIII - XIX. Gran casal emplaçat en un xamfrà que consta de planta baixa i dos pisos i que encara conserva la tipologia original. A la planta baixa hi destaca un gran portal adovellat amb l'escut de la família. Al primer pis hi ha tres balcons, sobre dels quals s'obren tres respectives finestres que corresponen al tercer pis.
El Fossar
Restes de l'església romànica (s. XII), ampliada en estil gòtic al segle XIV i cementiri d'Alcarràs. Al seu costat, el fossar, espai sagrat i lloc on es reunia el Consell de la Vila quan s'havien de tractar qüestions importants relatives al Comú. En cas de mal temps, el consell es celebrava a l'interior de l'Església.
Espai d'integració etnològic
Un espai on s'exposen tota mena d'estris que feien servir els pagesos de la vila abans de la modernització de l'agricultura. Un viatge en el temps, fent especial esment a la pagesia com a element primordialment destacat del món rural. Conté un variat fons de peces en exposició permanent relacionades amb la vida tradicional, la cultura i la pagesia.
Arxiu Històric
Lloc on poder consultar tota la documentació generada al llarg del temps relacionada amb tots els àmbits de l'estructura d'un Ajuntament, però especialment fent referència a la documentació més lligada al patrimoni, tant material com immaterial.
Creu del terme
A l'entrada de tots els pobles hi havia una creu de terme feta en pedra amb motius de crucifixió o heràldics. Les creus delimitaven els termes de les poblacions. Sempre se situaven al costat d'un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població. L'actual és una còpia, ja que no s'ha conservat la original.
Podeu descarregar-vos el mapa del terme municipal aquí i el del nucli d'Alcarràs aquí.
Font: Ajuntament d'Alcarràs
També et pot interessar: Visites guiades per les viles i ciutats de Catalunya
Què fer
Museu de Lleida: diocesà i comarcal
Lleida (a 9.6 Km)El Museu de Lleida reuneix col·leccions centenàries de diferents èpoques, des de…
Boulder Indoor
Lleida (a 12.7 Km)Si ets un amant de l'escalada o simplement estàs interessat a provar…
Cooperativa la Fraternal de l'Albagés
L'Albagés (a 22.1 Km)Cooperativa agrícola situada al bell mig de la comarca de Les Garrigues,…
On dormir
Hotels Ibis Lleida
Lleida (a 10.1 Km)El nostre Ibis hotel a Lleida s'integra a la zona comercial de…
