Ruta marítima per Montgat

Passeig marítim i platges

El passeig marítim de Montgat uneix la costa de Badalona i arriba fins a la de Vilassar de Mar. És un recorregut de gairebé 15 kilòmetres ideals per passejar, per practicar esport i per contemplar les platges del municipi. 

Platja Cala Taps

El lligam més estret s'establia amb la fàbrica de la lleixiu “Conejo”, que coronava l'indret i era una de les grans fonts econòmiques del municipi. També hi havia la de Can Barrau. 

Per proximitat amb la indústria Conejo, era un indret on s'hi trobaven gran quantitat de taps, tant a la sorra com a l'aigua. Per aquest motiu, històricament, tothom va acabar coneixent aquesta platja com “Cala Taps”.

Platja de les Roques

És una platja de referència per als aficionats al surf a causa de la tipologia de les seves onades i la seva obertura al mar. La platja rep aquest nom per les roques del turó, sobrants de l'obra de perforació del túnel del tren, per tal de crear l'escullera. 

Platja de les Barques

Tradicionalment, l'entrada de les embarcacions sempre s'ha fet per aquesta platja, directament davant del barri de pescadors, que dóna origen a l'anomenat “Montgat del peix”. És justament enfront d'on es concentra també l'espai reservat a la històrica subhasta cantada del peix i on, des de fa 27 anys, té la seu el Club Marítim de Montgat.

El pintoresc paisatge de les barques marineres a peu de sorra identifica també aquesta platja.

Platja de Can Tano

El nom de “Can Tano” ha estat usat tradicionalment per referirse a aquesta platja, pel fet de relacionar-la amb la casa pintada de blanc i les finestres de blau, situada just davant del pont o pas soterrat cap a la platja. En “Tano”, com era més conegut el Sr. Joan Pont Batlle, va ser escollit alcalde de “Montgat de Mar” en el breu període (iniciat l'octubre de 1938) que el poble va ser dividit en dos per demanda popular i a través d'un decret de la Generalitat. Tres mesos més tard, però, amb Franco, es va desfer la mesura, tornant a considerar “Montgat” tot el municipi, tal com avui el coneixem, i no només la part de Les Mallorquines.

Platja de Monsolís

És testimoni de la nissaga del marquesat de Monsolís, qui era propietari de totes les terres més enllà de l'estació qui va marcar clarament la història i l'evolució del poble. El nom va intrínsecament lligat al municipi, n'és identificatiu, és el que han usat els montgatins i montgatines al llarg dels anys.

És just la platja de davant de l'estació de RENFE de Montgat Nord.

Platja dels Toldos

Històricament, hi havia just davant una fàbrica de tendals, rellevant per al municipi ja que molts veïns i veïnes de Montgat hi treballaven.

Tot i contenir un barbarisme, es va acceptar com a topònim, ja que el nom forma part de la tradició oral del poble i s'ha anat usant generació rere generació.

Turó de Montgat i túnel del tren

Si seguim la via del tren (entre ambdues estacions) aviat localitzarem el primer túnel ferroviari que es va construir a la península Ibèrica, obra promoguda pel mataroní Miquel Biada.

Aquest turó té 36 m d'alçada i està inclòs en la llista dels 100 cims de la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de catalunya). És, evidentment, el pic més baix de tota la llista i, per tant, el més fàcilment assolible. Aconsellem pujar-hi per poder contemplar les fabuloses vistes des d'aquest mirador: cap al sud-oest podem veure les torres de l'antiga tèrmica de Sant Adrià amb Barcelona al fons; cap al nord-est s'estén la costa del Maresme.

Torre de guaita

Continuant pel Carrer del Mar, ens trobarem amb la Torre de Ca l'Alzina, una antiga torre de defensa de la desapareguda masia de Ca l'Alzina (segle XIV), la qual va ser enderrocada  l'any 1987.

La torre té una planta absidal, per un costat és rectangular i per l'altre és semicircular, i està formada per planta baixa i dos pisos. Aquesta torre, com moltes altres de la costa catalana, es va construir per protegir-se dels atacs dels pirates que en aquella època eren molt freqüents.

Monument del municipi, declarat Bé cultural d'interès nacional.

Casc antic

Té els seus orígens al s.XVIII quan, a mesura que disminuïa el perill de la pirateria, s'anaren substituint les barraques dels pescadors de Tiana per modestes cases amb façana de cara al mar, que permetia als familiars dels pescadors guaitar l'arribada de les barques.

La principal edificació del Casc Antic és l'Església Parroquial de Sant Joan, que va ser iniciada el 1816, però les obres van restar molts anys interrompudes i no es van enllestir fins el 1857. Cal destacar el campanar pel rellotge de quatre cares (1900) que donava l'hora als caminants del Camí Ral.

En aquest barri es troba la tradicional subhasta cantada del peix de Montgat, situada ben bé al Passeig Marítim, com un clar exemple de la perdurabilitat d'un model que barreja professió i tradició, únic en tot el litoral català. Aquesta llotja centenària acull a compradors i curiosos que, de dilluns a divendres a partir de les 13h, poden obtenir el millor producte del mar dels coves dels pescadors.

Can Pallejà

Al barri de Monsolís, es troba aquest gran casal senyorial de la família Pallejà, marquesos de Monsolís. És un edifici del segle XIX que va ser modificat al voltant dels anys quaranta del segle xx. La façana és neoclàssica i es corona amb un frontó triangular sobre pilastres estriades amb capitells corintis. La casa té un gran jardí envoltat per un mur amb torres emmerletades i una porta de ferro d'estil modernista.

És una casa protegida com a bé cultural d'interès local.

Xemeneia de l'antiga fàbrica Ert

A l'est de l'estació RENFE de Montgat veurem la xemeneia que formava part del conjunt industrial de la fàbrica Ert, dedicada al sector químic.

La fàbrica es trobava situada davant del mar i va ser enderrocada l'any 1989, fet que va suposar la recuperació d'una part del litoral montgatí. La xemeneia es va conservar com a testimoni del passat industrial de la zona.