Ruta literària a Figuerola del Camp

Font de la Vila

Primera canalització i dipòsit de subministrament d'aigua al poble. És d'origen medieval i les dates de 1750 i 1771 responen a reformes posteriors. Es tracta d'una gran cisterna de planta rectangular endinsada en el mur, sota un arc escarser de maó, amb un marc de mig punt de pedra picada. A la part superior hi ha una fornícula amb la imatge de Santa Llúcia i una creu de pedra amb la data de 1620 Declarada Bé Cultural d'Interès Local. Popularment també es coneix com a Font dels Enamorats.

Hort del Tona

Àrea de lleure familiar amb gronxadors per a infants, circuit de salut per a la gent gran i taula de ping-pong. Té capacitat per a una seixantena de persones, amb barbacoa de dos focs i accés als serveis.

Pont del Portal

Ubicada en un dels portals d'accés a la vila closa, a la cruïlla del carrer de la Verge de l'Esperança i la costa del Forn, es va construir l'any 1882 per proveir d'aigua la població. L'aigua que vessa s'utilitza per regar els horts que hi ha a l'entrada del poble.

Costa del Forn

És el carrer d'entrada al poble si venim des de la carretera del Pla i enllaça amb la plaça de Sant Jaume. Antigament aquest espai era conegut amb el nom de Costeta. En aquest carrer s'ubicava el forn de llenya on es coïa el pa. Al número 1 hi vivia durant diversos períodes de l'any el poeta Josep M. Colet i Giralt.

Plaça de Sant Jaume

És la plaça del poble, antigament anomenada plaça Major. Hi trobem la Casa de la Vila, que en altres temps també va albergar l'escola i l'escorxador. L'any 1906 s'hi inaugurà la font pública. L'edifici, entre el carrer de l'Església i la costa del Forn va ser la seu del Sindicat de Sant Isidre (1918-1939).

Cal Vicari

És un edifici del segle XVI, del qual destaca l'arcada gòtica dovellada. Actualment és la seu d'un dels museus de la Fundació Privada Catalana per l'Arqueologia Ibèrica.

Església de Sant Jaume

L'església es va construir al lloc d'un primitiu temple romànic, documentat des del 1194 i del qual se'n conserven alguns elements que es van incorporar a la nova edificació. L'edifici actual és del 1781-1789.

L'església és de planta de creu grega inscrita en un rectangle prolongat per la banda de l'absis. Té voltes de lluneta d'aresta i cúpula al creuer. La façana neoclàssica queda centrada per la porta d'arc escarser amb emmarcament clàssic:, format per pilastres sobre podis que sostenen un entaulament amb imitació de tríglifs i mètopes que conté la imatge del patró, la inscripció de la data i un frontó amb tres pinacles amb boles. L'edifici el corona un gran frontó. El campanar, al costat de l'evangeli, és de base quadrada i cossos vuitavats. L'altar major està dedicat a la Mare de Déu de l'Esperança, el cambril de la qual el va pintar l'artista Maria Teresa Jou Paulet.

Rosetó Romànic

Rosetó romànic de decoració senzilla, format a partir de quatre lòbuls i encerclat per dues sèries de dovelles disposades a la manera d'arquivoltes contínues. És testimoni de la primitiva església construïda a la segona meitat del segle XII, la qual fou modificada l'any 1488 i enderrocada parcialment al segle XVIII per construir-hi a sobre l'actual temple parroquial. Està declarat Bé Cultural d'Interès Local.

Castell

Documentat a la segona meitat del segle XII. Actualment no en queda cap resta, a excepció del topònim del lloc. A principis del segle XVII era un edifici enrunat situat dins el clos de muralla, a la part més alta del poble. En un capbreu de l'any 1732 es cita un pati de terra on antigament hi havia un castell.

Mirador

El poble mil·lenari de Figuerola del Camp, s'alça damunt un petit turó situat a 495 m d'altitud, fet que determina una trama urbana de petits carrers, en bona part costeruts, al capdamunt dels quals, a la zona coneguda com el Castell, hi havia una fortificació actualment desapareguda. Des d'aquest Mirador es pot gaudir d'una esplèndida panoràmica de l'extensa plana del Camp de Tarragona, dels camps de cultiu i nuclis de població fins a la costa de la mar Mediterrània.

Carrer del Solar

És testimoni del creixement fora muralles que es produeix a mitjan segle XVIII, principis del segle XIX. En aquest carrer hi destaquen tres immobles declarats Bé Cultural d'Interès Local: la Cooperativa Agrícola de Sant Jaume (1921-1924), al número 17; la casa de Cal Mercader (1778), al número 19, amb un oratori integrat a l'habitatge i Cal Relat (1779), al número 40, reformada al segle XX sota la influència modernista.

Cooperativa Agrícola de Sant Jaume

Edifici noucentista construït l'any 1921. Consta de planta baixa i un pis. La façana principal és d'obertures regulars emmarcades amb arcs carpanells: hi destaca la balconada amb balustrades de pedra. Una motllura amb flors decoratives separa la planta del primer pis. La cornisa sosté una barana amb balustres i un frontó central d'arc rebaixat amb el rètol de Cooperativa Agrícola. Edifici declarat Bé Cultural d'Interès Local, actualment és el centre social del municipi.

Claveguera

Pas d'aproximadament 0,70 metres entre el carrer Major i el carrer del Solar conegut com la Claveguera, per on desaiguava l'aigua de pluja que baixava de la part alta del poble. El 1966 es va enderrocar la casa que limitava amb aquest espai i es va obrir l'actual carrer.

Carrer Major

És el carrer més estret de Figuerola i l'artèria principal del nucli històric fins a finals del segle XVIII. Hi residien els màxims contribuents i el Monestir de Poblet, senyor feudal del lloc, hi tenia casa. Hi destaquen les portalades de mig punt adovellades, amb una amplada d'1,35 -1,50 metres, que són de les més antigues de la vila.

Casa de Poblet

Construcció entre mitgeres del segle XV que va pertànyer al Monestir de Poblet fins al 1835. A la façana principal destaca, a la planta baixa, el portal d'arc de mig punt adovellat de pedra i les inicials “PO” gravades a la clau, i una finestra a l'esquerra emmarcada amb pedra. El portal va ser declarat Bé Cultural d'Interès Local.

Museu Etnogràfic i Històric Municipal

Exposició permanent d'objectes i mobiliari combinada amb recursos audiovisuals que permeten testimoniar les formes de vida, els costums i les tradicions d'un poble agrícola d'interior. Cal destacar l'exposició d'una part representativa de la col·lecció arqueològica del jaciment neolític de la cova del Gat.