Ruta dels soldats de Salamina

Les tres rutes de senderisme de caràcter circular, ja que comencen i acaben al mateix punt, tracten diferents moments cabdals de la novel·la. Al mateix llibre, l'autor cita "Totes les guerres estan plenes d'històries novel·lesques, veritats. Només per qui no les viu. Només per qui les explica". I amb aquesta frase us animem que us calceu còmodament per caminar i viure el que Cercas narra a la novel·la i, alhora, resseguir els fets històrics que tingueren lloc a la comarca del Pla de l'Estany.

Què ens narra la novel·la?

La novel·la Soldats de Salamina s'emmarca en els últims dies de la Guerra Civil espanyola, quan homes i joves d'ideologia dretana i de famílies benestants de la contrada s'amagaven pels boscos i cases de pagès fugint de controls milicians per evitar ser empresonats, afusellats o d'anar al front.

Degut a l'avançament de les tropes nacionalistes cap a Catalunya, els republicans es retiraren eliminant qualsevol via de comunicació i prengueren la decisió d'afusellar part dels presoners més significatius que tenien retinguts fins al moment.

Aquests fets històrics s'expliquen al voltant de la figura de Rafael Sánchez Mazas, escriptor i ideòleg de la Falange i amic proper de Primo de Rivera.

En aquell moment, aquest es trobava pres a un Santuari, al Santuari de Collell, que complia amb la funció de presó fins que decideixen afusellar-lo juntament amb uns altres 30 presos. No obstant això, Sánchez Mazas aconsegueix escapar amagant-se al bosc.

La tranquil·litat i pau li durà poc, ja que el troba un soldat republicà que, sorprenentment, li perdona la vida. Després d'això, Sánchez Mazas, havent rebut una lliçó de la vida, es refugia comptant amb l'ajuda d'uns pagesos.

Pocs dies després d'aquests fets, les tropes nacionalistes arribaren al santuari per alliberar els presoners que quedaven i matar als guàrdies republicans.

Ruta I: els amics del bosc

La ruta 1 té com a punt de partida Mas Borrell, situat a Palol de Revardit, i és de dificultat fàcil amb un traçat de 3,5 quilometres realitzables, aproximadament, en una hora i mitja o dues.

Mas Borrell va ser on Sánchez Mazas va arribar famolenc i cansat quan fugia de les tropes republicanes i de l'afusellament i on la família de Maria Ferré li va oferir menjar i el van aconsellar on es podia amagar.

Abans, però, de trobar Mas Borrell, Sánchez Mazas va recórrer i es va estar amagant, durant diferents dies, pels boscos de Palol de Revardit i Cornellà de Terri juntament amb la resta d'Amics del Bosc (Daniel Angelats, Quim i Pere Figueras), d'aquí el sentit del nom d'aquesta ruta.

Per descobrir els escenaris on va tenir lloc la fugida, des de Mas Borrell creuarem el bosc de Can Batlle fins a arribar a la Casa Nova.

En aquesta segona masia, que avui dia es troba enrunada, Sánchez Mazas va estar-hi amagat durant uns dies gràcies a la família Ferré.

La ruta continua pel sender que rodeja la Casa Nova i ressegueix el curs del riu agafant la pista forestal que ens portarà fins al centre de Palol de Revardit.

Aquest entorn i paratges també van ser els escenaris on es va enregistrar part de la pel·lícula basada en la novel·la i rodada per David Trueba.

Ruta II: el refugi dels emboscats

La segona ruta, de major dificultat (mitjana - alta), parteix de Can Gifré, a Sant Miquel de Campmajor. Aquesta recorre una distància de 10 quilometres que es poden realitzar en, gairebé, cinc hores.

Si s'arriba al punt de sortida amb vehicle, aquest es pot estacionar davant de la finca de Can Gifré. I, a partir d'aquí, començar a pujar a peu.

La ruta ens condueix pel barranc de Golany fins a arribar al pla de Sant Nicolau.

Durant l'itinerari es passa per la cova dels Capellans, un espai natural convertit en amagatall que es troba amagada en l'espessor del bosc, just sota dels barrancs de Golany.

Davant de la cova es va construir la cabanya dels carboners per tal de donar cabuda i aixopluc a tots aquells que ho necessitessin.

Tant la cova com la cabanya van acollir a desertors dels dos bàndols existents, nacionalistes i republicans. En diversos períodes, entre l'any 1936 i el 1939, s'hi van trobar fins a vint-i-una persones, ja fossin civils o capellans.

Els refugiats comptaven amb la complicitat dels veïns dels pobles de Sant Miquel de Campmajor i de Falgons, els quals els hi portaven l'aliment.

Afegir que aquesta segona ruta es caracteritza per oferir paisatges diversos. Per una banda, el tram que ens porta fins a la Cova de Capellans és abrupte i dificultós mentre que el tram de Sant Miquel de Campmajor és més planer i es pot realitzar de manera relaxada.

Ruta III: el santuari de Collell - presó de guerra

El tercer itinerari que configura la ruta de Soldats de Salamina s'inicia a l'aparcament del Santuari de Maria de Collell.

Aquest és el més complicat dels tres, amb una dificultat alta i una durada, aproximadament, de cinc hores.

El traçat de quinze quilòmetres ens porta cap a l'interior de la comarca de la Garrotxa resseguint, en bona part, el riu Ser, on, en algun moment, és convenient descalçar-se per poder creuar el riu. Per aquest motiu, aquesta ruta és recomanable realitzar-la durant els mesos d'estiu.

L'inici és al Santuari de Maria de Collell, edifici que fou convertit en presó pel bàndol republicà i on tingueren retingut a Sánchez Mazas juntament amb altres reclosos significatius i de prestigi (dirigents falangistes entre altres).

La ruta continua pel camí que ens queda davant del Santuari i se segueix en direcció al poble del Torn. Més endavant és necessari creuar el riu per tal de plantar-nos davant al municipi del Torn i trencar a la dreta agafant un sender de gran recorregut.

El sender, fins que s'acaba, voreja el riu Ser i després hem de seguir pel llit del riu, tornant-lo a travessar, i pujar cap al Camp de la Brugada (Bosc de Mas Rampinya) fent camí cap al municipi de Sant Miquel de Campmajor.

Seguint aquesta direcció arribarem fins al castell i al molí de la Roca i gaudirem d'un espai d'elevada bellesa natural.

Tot fent camí, més endavant, veurem uns camps que ens quedaran a la dreta. Des d'aquests camps, fronterers amb el Bosc de Cadamont, es pot veure la masia les Carreres, avui dia deshabitada, que va ser l'amagatall d'un altre nacionalista que va sobreviure al mateix afusellament que Sánchez Mazas i que fou acollit per l'alcalde de Sant Miquel de Campmajor que residia en aquesta casa.

Aquest refugiat, posteriorment, se'n va anar cap a França a buscar l'exili, ja que l'alcalde el va acollir amb la condició que es quedés una sola nit.

Finalment, la ruta ens porta a endinsar-nos al Bosc de Cadamont que ens conduirà fins a la casa de la família Cadamont i, novament, al Santuari de Santa Maria de Collell.

Assenyalar que el paisatge d'aquesta tercera ruta és, essencialment, humit i frondós.