Ruta del Modernisme d'estiueig al Vallès Oriental

Granollers, ciutat comercial i moderna

La capital del Vallès Oriental, Granollers, s'ha caracteritzat, al llarg de la història, per ser una ciutat comercial. Però no va ser fins a principis del segle XX i coincidint amb el modernisme que cresqué i es consolidà com a centre comercial.

Aquesta expansió arribà acompanyada de la construcció, especialment a partir del 1907, de molts edificis residencials i públics que, encara, es conserven avui dia.

La majoria d'aquesta arquitectura fou projectada per Manel Joaquim Raspall, l'arquitecte municipal de la vila, per aquest motiu, les rutes proposades es coneixen, també, com la Ruta Raspall.

Actualment, els edificis que es construïren es poden visitar a través d'un itinerari que s'inicia, habitualment, al Museu de Granollers. Cada un d'aquest edificis és recomanable observar-los detingudament, ja que cap d'ells és igual.

De ruta modernista per la capital del Vallès Oriental

Per conèixer l'essència delmodernisme que resta intacta a la ciutat de Granollers cal plantar-se a la Plaça de la Porxada, espai que s'ha convertit en el més emblemàtic de la població i que fou el node comercial de Granollers durant molts anys.

La Porxada fou concebuda, en uns inicis, com a llotja de gra. I, per la seva importància, no és d'estranyar que al seu voltant s'hi trobin edificis significatius, com l'Ajuntament o la Casa Clapés.

Ambdós d'estil modernista, l'Ajuntament es caracteritza per ser un edifici de recreació d'inspiració medieval i la Casa Clapés, obra de Raspall, mostra una decoració típicament modernista.

Properes a aquesta ubicació, es troben altres obres de l'arquitecte Raspall. D'estil més geomètric destaca la Casa Sebastià Costa (carrer Santa Anna), coneguda, altrament, com Can Biel i que fou alçada l'any 1928.

Al mateix carrer, però just a l'altra vorera, es troba una altra casa del mateix propietari, Casa Sebastià Costa, que també fou reformada per l'arquitecte Raspall. D'aquest edifici en destaca la façana de totxo vist, típica de l'estil modernista.

Seguin l'itinerari, a la Plaça de les Olles, es conserva la Casa Josep Tardà, construïda l'any 1903 per Adolf Rou on és recomanable fixar-se amb la ceràmica que decora la façana.

Can Puntes (carrer d'Espí i Grau) és un altre edifici amb l'empremta de Raspall, ja que aquest reformà l'edifici després de la projecció efectuada per l'arquitecte Eduard M. Balcells.

Allunyant-nos del centre i seguint pel carrer de Corró hi ha un espai públic que acull la Sala Tarafa, que formava part d'un antic hospital gòtic reformat per Raspall que el convertí, posteriorment, en biblioteca. La Sala destaca per ser decorada amb esgrafiats i vitralls emplomats al seu interior.

El protagonisme d'aquest edifici, en aquest carrer, és compartit amb la Casa Joan Sanpera, l'amo de la qual era un indiano i que encarregà, l'any 1912, la construcció de la seva casa d'estiueig a Albert Joan i Torner.

Tot aquest llegat modernista és completat per la Casa Blanxart, la Casa Ganduxer, un conjunt de 12 habitatges de Jaume Corbera i l'Asil Hospital.

... i una torre a Cardedeu

A principis del segle XX es popularitzà una expressió que deia "una llotja al Liceu i una torre a Cardedeu".

Aquesta població ubicada al centre de la depressió vallesana es convertí en una població modernista  a causa de la construcció de la línia de tren i la carretera comarcal, a finals del segle XIX, que en millorà, considerablement, la seva comunicació.

Amb aquestes millores en accessibilitat el municipi cresqué a gran velocitat amb noves edificacions que s'alçaren a l'entorn d'aquestes vies. Aquestes construccions es caracteritzaren per una arquitectura singular que es basava en torres modernistes construïdes per estiuejants barcelonins.

Avui dia encara destaquen les torres de la carretera, sobretot la Torre Gual o Montserrat. No obstant això, Cardedeu conserva altres edificis modernistes, entre els quals el predomini de l'estil de Raspall és predominant.

Ruta modernista per Cardedeu

Cardedeu acull el primer encàrrec que rebé l'arquitecte Raspall per una persona privada, concretament la senyora Mercè Espinach.

La casa d'estiueig de la senyora Espinach, coneguda com Alqueria Cloelia, fou bastida a la Gran Via de Tomàs Balvey el 1904 i reuneix tots els trets característics de Raspall.

A un carrer paral·lel d'aquesta edificació s'ubiquen les Cases Josep Pericas i Roselló, un conjunt de dos habitatges modernistes amb ús residencial i no d'estiueig obra, també, de Raspall.

Propera a aquestes s'hi conserva la Torre Montserrat, un exemple de torre d'estiueig amb jardí al seu voltant obra de l'Eduard M. Balcells. De fet, aquesta fou l'única obra que construí a Cardedeu. Fixeu-vos en la coberta de mosaic i cresteria de ferro forjat que destaca a la torre en qüestió.

Al carrer del Montseny es troba un dels pocs exemples de construccions modernistes amb una utilitat diferent a l'estiueig. Ens referim a Cal Peó, un antic magatzem d'obra, novament, de Raspall i que avui s'ha convertit en un espai públic.

Endinsant-nos al centre neuràlgic de Cardedeu i seguint amb l'obra de Raspall, al carrer hospital hi ha la Casa Golferichs, que és rellevant per les seves reixes de les finestres i balcons, i la Casa Masó, que era una antiga casa de poble que es reformà per a casa d'estiueig.

Completen la ruta la Casa Viader, que fou la residència d'estiu de l'inventor de Cacaolat, la Casa Arquer, Can Llibre, la Casa Clavell, la Casa Borràs, la Casa Balvey, Els Pinetons, la Casa Ricós, la Masia Joan Niella, el cementiri municipal i, per últim, la Granja Viader.