Ruta del Modernisme a Reus

El millor lloc per iniciar el recorregut és l'emblemàtica i concorreguda plaça del Mercadal. És aquí on hi ha l'Ajuntament renaixentista, un munt de terrasses on fer-hi el vermut, i també una casa cantonera bellíssima: la casa Navàs. Lluís Domènech i Montaner, un dels grans noms del Modernisme, va projectar aquest edifici amb planta baixa per al negoci de teixits de Joaquim Navàs ­–comerç que a dia d'avui encara perviu–, i al damunt l'habitatge. Informeu-vos a l'oficina de turisme, a la mateixa plaça del Mercadal, de quan podeu visitar el seu interior, ja que val molt i molt la pena. Mobiliari, vitralls, ceràmica... tot d'estètica modernista, i convertint aquesta casa possiblement en una de les més belles del país.

Dèiem que l'oficina de turisme es troba a la mateixa plaça, i en un lloc també de façana sorprenent, en aquest cas no per modernista, sinó per moderna. És el Gaudí Centre Reus. Visiteu-lo! És aquest un centre d'interpretació de l'obra del reconegut arquitecte, i que al mateix temps reivindica les arrels del geni. De primer us portaran al pis de dalt de tot, on un espectacular audiovisual a tres bandes us introduirà al particular món del pensador de la Sagrada Família. Tot seguit s'obre una porta, i us endinsareu en maquetes i reproduccions de grans dimensions de fragments de les seves obres. Hi ha també elements interactius per tal d'entendre millor l'arquitectura gaudiniana, o les respostes a molts dels enigmes que han anat sorgint al voltant d'Antoni Gaudí.

Caselles, el més prolífic

Fer la ruta del Modernisme us servirà, és clar, no només per conèixer els edificis d'aquesta època arquitectònica, sinó també per descobrir els carrers de la capital del Baix Camp i les seves places. De seguida observareu que es tracta d'una ciutat amb una intensa activitat comercial, possiblement la que més de les comarques tarragonines, amb dotzenes de botigues als carrers cèntrics, les unes centenàries i familiars, i d'altres que lluen la signatura de marques internacionals. Un bon exemple de vitalitat comercial és el carrer que tot seguit agafem sortint de la plaça del Mercadal, el de Monterols. És el que ens du a la plaça de Prim, on hi ha el teatre Fortuny i la famosa escultura del general dalt del cavall. Abans d'arribar a la plaça, en l'esmentat carrer, trobem dos edificis modernistes: les cases Laguna i Carpa. Ambdós de Pere Caselles i Tarrats. Influenciat per Domènech i Montaner, de Caselles coneixerem un munt d'obres en el decurs de l'itinerari, ja que el reusenc va aplicar el seu saber en edificis civils com a arquitecte municipal i també va executar nombrosos encàrrecs privats. Cal dir que tots els edificis modernistes de Reus estan molt ben indicats, ja que cadascun té una placa al seu davant en què s'informa del nom del seu arquitecte i dels anys de construcció.

Arribats a la plaça tombem a mà dreta pel raval de Santa Anna, per on transitem força metres abans no trobem dos nous edificis modernistes. L'un és la casa Serra, de Joan Rubió, que destaca per la seva façana principal feta tota ella de pedra. L'altre és la casa Marco, del fill de Domènech i Montaner, l'arquitecte Pere Domènech i Roura, un edifici d'habitatges ja tardà dins del Modernisme, de l'any 1926, cantoner i amb una curiosa tribuna de diferents formes geomètriques.   

El carrer de Llovera

Tornem per on hem vingut, i quan toquem de nou la plaça de Prim prenem en aquesta ocasió el carrer de Llovera, que ens queda a mà dreta. És aquest el vial reusenc amb més arquitectura modernista, junt amb el carrer de Sant Joan al que ja arribarem més endavant. Apunteu-vos aquests números: 12, 17, 19-21, i 47-49. No són de cap sorteig, sinó els de les cases Bartolí, Querol, Tomàs Jordi i Punyed. La primera de José Subietas, l'únic edifici d'aquest mestre d'obres a Reus, i les altres tres de Caselles. Com també de Caselles són els següents edificis que coneixerem. Per anar-los a cercar, girem a l'esquerra prenent l'avinguda Prat de la Riba quan hem acabat el carrer de Llovera. De primer descobrirem la senzillesa de la casa Sardà, i poc més enllà el primer edifici modernista que trobem que no està destinat a habitatge sinó a la formació, i que són les escoles que porten el mateix nom de l'avinguda i del primer president de la Mancomunitat de Catalunya. Hi criden l'atenció els plafons ceràmics amb dibuixos blaus sobre fons blancs, obra de Francesc Labarta, i que representen quatre episodis del Nou Testament relacionats amb la infància.

El carrer de Sant Joan

Si aneu bé de temps i no us ve de caminar una mica, podeu ara agafar el passeig de Sunyer a mà esquerra i, passada la rotonda de la plaça de les Oques, aviat trobareu l'Estació Enològica i, al seu darrera, l'Escorxador. Són dues construccions grans, i la primera, de Caselles, acull avui el Consell Comarcal del Baix Camp i altres institucions. La millor perspectiva del conjunt es té des de la part sud, però aneu-hi fent la volta per tal d'observar els molts elements exteriors interessants. Pel que fa a l'Escorxador, de nou hi va intervenir Caselles, en aquest cas en coordinació amb Francesc Borràs, i és dels pocs exemples que queden d'arquitectura industrial del segle XIX a la ciutat. Avui a dins, i amb una perfecte harmonia entre nous usos i patrimoni històric, hi trobareu la biblioteca central Xavier Amarós.

Haurem de tornar enrere pel mateix passeig, i a la plaça de les Oques girar a mà dreta per fer tot el carrer de Sant Joan, on, com ja avançàvem, gaudirem de la presència de nombrosos edificis modernistes. Els dos primers de Domènech i Montaner, la casa Gasull i la casa Rull, força diferents l'un de l'altre. La casa Gasull és deu anys posterior a la casa Rull, i l'arquitecte hi mostra una evolució cap al Noucentisme. Si podeu entrar al vestíbul, és preciós!, amb peces de ceràmica vidriada groga del reusenc Hipòlit Montseny, i una barana de ferro forjat. Pel que fa a la veïna casa Rull, és una de les edificacions que de totes totes heu d'anar a veure si visiteu Reus –no en va està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional–, i en l'actualitat hi ha l'Institut Municipal d'Acció Cultural. A la façana, de pedra la planta baixa i d'obra vista els dos pisos superiors, hi ha molts elements decoratius inspirats en l'època medieval, i simbologia relacionada amb el propietari de la casa, el notari Pere Rull.

Ben diferent, tot i que també modernista, és el Dispensari Antituberculós que hi ha pràcticament al davant. És de Joan Rubió, i està separat del carrer per un petit jardí, mentre que no gaire més enllà hi ha la casa Grau, on de nou trobem la mà de Pere Caselles, en aquesta ocasió inspirant-se en l'arquitectura belga de l'època. Encara al mateix carrer de Sant Joan dues construccions més de Caselles: la primera, la més antiga de tota la ruta (de l'any 1891), és la casa Tarrats, mentre que de la segona, la casa Sagarra, cal fixar-se en els esgrafiats amb animals fantàstics del primer pis de la façana. Mentre observem aquest edifici podem comprovar que ja tornem a ser a la plaça de Prim, que ara deixarem per seguir a mà dreta pel raval de Jesús.    

Darrer tram amb el mateix protagonista

Ja anem acabant aquest intens itinerari que ens ha portat a conèixer gran part dels edificis modernistes de Reus, cadascun amb les seves particularitats i tots ells dignes de fer-hi com a mínim una ullada. Les darreres construccions que trobarem tenen de nou en l'omnipresent Pere Caselles el seu artífex, un home que sens dubte es va fer un tip de treballar per a la ciutat, i sense el qual la Reus no seria la mateixa. Ens havíem quedat començant a baixar pel raval de Jesús, i quan aquest acaba i s'inicia el raval de Martí Folguera ens sorprendrà un edifici amb una tribuna cantonera de planta octogonal de ferro i vidre. És la casa Munné. I si ara seguim pel carrer de Jesús en direcció al Mercadal trobem la casa Iglésias, un edifici d'habitatges amb tres escales de veïns.

Quan divisem la plaça del Mercadal girem a la dreta, i al raval de Sant Pere anem a l'esquerra, per veure-hi la casa Homdedéu i la casa Anguera (de Caselles, és clar). Ens agrada de la segona la seva decoració floral, restaurada fa pocs anys, amb algunes roses de grans dimensions. Podem anar fins el final d'aquest carrer, a l'esquerra prendre el raval del Pallol, i de nou a mà esquerra el carrer de Galanes, per fer entrada de nou al Mercadal i allí deturar-nos a la casa Piñol, un edifici reformat el 1910 per Caselles i al que va donar un aire plenament modernista.

Acabar en un indret com la plaça del Mercadal, que a més a més és el mateix lloc on havíem començat les nostres passes i per tant fent un circuit tancat, és sens dubte una bona opció. Però...

L'Institut Pere Mata

No hi hem anat en el decurs de l'itinerari perquè queda una mica allunyat dels carrers pels que hem passat, a uns dos quilòmetres. Però si de veritat us fascina el Modernisme heu de reservar-vos una bona estona per anar fins a l'Institut Pere Mata i visitar sobretot l'anomenat Pavelló dels Distingits. Sota la batuta de Domènech i Montaner, es pot dir que aquest institut psiquiàtric, format per diversos pavellons, és un clar precedent de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Però que sigui un precedent no vol dir que tingui res a envejar-ne! I si no entreu al pavelló número 6, el Dels Distingits, i ja ens ho direu. Aquest lloc va ser ideat per a allotjar-hi els malalts d'alt poder adquisitiu, amb tot de comoditats, i xalareu amb els vitralls que conté, les imitacions de mosaics romans, els murals a les sales nobles, els parquets i les làmpades... Tot un luxe modernista per posar la cirereta a la visita.