La ruta d'en Serrallonga

La Ruta transcorre pels termes municipals de Viladrau, Osor, Anglès, Sant Hilari Sacalm i Santa Coloma de Farners i pel seu entorn, destacant per la seva bellesa l'espai natural de les Guilleries.

Tots aquests municipis formen part de la comarca de la Selva. A excepció de Viladrau que pertany a la comarca d'Osona.

Alertar-vos que el recorregut és complicat i és recomanable realitzar-lo per trams, el qual algun d'aquests coincideix amb el sender de Gran Recorregut GR-178.

Doncs no en parlem més... Deixeu-vos atrapar per aquests espais i poseu-vos en el paper d'un vertader bandoler, en Serrallonga!

Els primers dies d'en Joan Sala

La ruta l'iniciarem a Viladrau ja que és en el terme municipal d'aquesta localitat on es troba la casa natal d'en Joan Sala Ferrer, àlies Serrallonga.

Per arribar fins aquesta hem d'accedir a la pista de terra que es troba propera a la casa anomenada La Barita, en la qual podrem apreciar una pedra que ens indica el camí a seguir fins a la casa on nasqué en Serrallonga el 23 d'abril de 1594.

La masia, tal i com ens indica el propi nom del personatge, és coneguda amb el nom de “la Sala” i es troba ubicada en un espai bucòlic, envoltada de boscos i conreus acollida a la vall que posseeix el mateix nom.

La família Sala i Ferrer era una de les més importants i benestants de Viladrau però, mica en mica, caigué en decadència.

En Serrallonga fou el cinquè fill de nous germans, dels quals quatre d'ells es dedicaren, també, al bandolerisme, que tingueren el nyerro Joan Sala i la Joana Ferrer.

Apuntar que quan en Serrallonga tan sols tenia 4 anys la seva mare, Joana Ferrer, va defallir.

L'origen del sobrenom Serrallonga

La ruta la continuarem per Sant Hilari Sacalm ja que quan en Joan Sala fou més grandet va estar treballant en aquesta localitat, concretament, a Can Tarrés i on va conèixer qui seria la seva esposa, Margarida Tallades i Serrallonga.

Així doncs, l'any 1618 en Joan Sala i Ferrer va contraure matrimoni amb la pubilla del mas Serrallonga de Querós, del qual es troben les seves restes a disset quilòmetres de Sant Hilari Sacalm.

Podrem visitar la casa agafant el camí que es troba a la carretera que comunica Querós i Vallclara.

La masia s'alçava sobre l'església de Sant Martí de Querós, espai de culte on es casà.

Del matrimoni amb Margarida n'obtingué cinc fills – Elisabet, Antoni, Mariana, Josep Baltasar i Isidre- i, també, el sobrenom que el popularitzà, Serrallonga.

A partir de llavors dedicà el seu temps a fer de pagès i començà a combinar-ho amb petits robatoris, sovint, ajudat pels seus germans o per altres bandolers ja que es vivia una crisi general al camp i molts catalans van optar per convertir-se en bandolers.

Tanmateix, la seva tranquil·litat va ser estroncada l'any 1622 degut a que el seu veí, Manel Bofarull, el va delatar i va haver de fugir i amagar-se.

Alguns dels seus amagatalls foren les coves de la vall de Budeny, conegudes, posteriorment, coves del Serrallonga. Aquestes es troben properes al mas de Serrallonga de Querós.

La vida com a bandoler i la seva quadrilla

A partir d'aquell moment en Serrallonga no tingué més alternativa que dedicar-se al bandolerisme. Formà una quadrilla, que comptava amb més de 100 homes, i realitzaven els robatoris i atracaments amb pedrenyals, escopetes, pistoles i punyals per la Catalunya Vella, principalment per les contrades de les Guilleries i el Collsacabra.

Els pagesos l'honoraven ja que els ajudava a protegir les seves terres. I, també, era estimat pels ciutadans que l'amagaven de les autoritats.

Per tal de conèixer els boscos i camins pels quals es bellugava fàcilment en Serrallonga seguirem el camí de Sant Hilari Sacalm a Osor tot travessant les Guilleries.

De fet, en Joan Sala fou, també, anomenat rei de les Guilleries.

Un cop arribem a Osor continuarem la ruta direcció a Anglès, seguint el GR-178.

Al llarg d'aquest tram transcorrerem per encreuaments on Serrallonga i la seva quadrilla efectuaven els atracaments. En aquest cas, el indret del Coll de Ruscall.

L'any 1631 es va dissoldre la quadrilla i en Serrallonga es refugià als Pirineus.

Els últims dies d'en Serrallonga

En aquest últim tram de la ruta d'en Serrallonga ens dirigirem a Anglès.

En Serrallonga, aquell moment, es trobà sense suports i vaguejava pels Pirineus tot malvivint, de tal manera que revisqué, intensament, una nova història d'amor amb una jove d'uns 19 anys, Joana Massissa.

Amb ella va cometre nous robatoris i fugides. Així com, compartiren les seves vides tot el temps que estigueren junts.

Això s'estroncà, novament, quan fou delatat per l'hereu del mas de ca l'Agustí de Santa Coloma de Farners l'octubre de 1633; espai on es va refugiar amb la seva estimada i on ambdós foren capturats i ell condemnat a mort.

A partir de llavors la vida del bandoler finalitzà però visqué la seva llegenda per sempre.

Festes d'en Serrallonga

La majoria de municipis en els quals en Serrallonga hi estigué lligat o hi tingué alguna relació commemoren cada any una festa dedicada al popular bandoler.

A Sant Hilari Sacalm i a les Guilleries es celebra la festa de “Torna en Serrallonga”. Al llarg d'un cap de setmana de finals de setembre s'ubica al municipi de Sant Hilari un mercat barroc, hi ha visites guiades per l'entorn natural del bandoler, s'organitzen tallers de cançons, etc..

També, a Viladrau, durant el mes d'agost, s'organitzen diverses activitats lúdiques que giren entorn la figura de la llegenda d'en Serrallonga i que porten per nom “l'estiu bandoler”.

L'acte més destacable són les nits bandoleres, les quals són itineraris nocturns teatralitzats.

Tampoc s'han d'oblidar les més de 8 colles existents del ball d'en Serrallonga que es troben esteses per tota la geografia catalana i que estan dedicades a aquest bandoler, les quals recreen la quadrilla d'en Serrallonga.

La vida del bandoler Serrallonga també ha estat narrada per diferents autors com Ricard Dilmé o Xavier Roviró, entre d'altres, i, portada a la pantalla en format de minisèrie en una gran producció de TV3.

En aquest aspecte també n'és destacable la cançó que creà el grup els Esquirols i que feia així: