Ruta del 1714

La Seu vella de Lleida

Iniciarem la ruta a la capitalitat d'una de les quatre províncies catalanes, Lleida. Aquesta ciutat s'identifica, principalment, amb un monument, la seu vella. Aquesta es troba a un dels punts més elevats de la ciutat, en un turó on es diu que s'hi alçava una mesquita musulmana, des de la qual es permet un control de tota la ciutat i part de la plana del Segrià, especialment, des de l'espigó de la llengua de Serp o des del Baluard de la reina.

Aquest monument ha tingut una gran importància en la història de Lleida.Per començar, la seva construcció s'allargà fins a dos segles.

Aquesta catedral i la seva vinculació amb la Guerra de successió ve donada quan al novembre de 1707 les tropes de Felip V entren a la ciutat de Lleida i la conquereixen, sotmetent-la a una forta repressió i saqueig. Fins i tot, alguns dels seus habitants que es refugiaren al Convent del Roser foren, malauradament, assassinats.

Des d'aquell moment la ciutat fou controlada pel mariscal Louvigny el qual ocupà les estances de la Seu Vella, obligant als catedralicis a traslladar-se. Llavors convertiren la construcció en presó i, posteriorment, en caserna atribuint a aquest espai un caràcter militar.

La Universitat de Cervera

Continuant a la província de Lleida ens desplacem fins a la població de Cervera. Aquest municipi destaca també, principalment, per un element cultural, la Universitat de Cervera la qual al segle XVIII esdevingué un centre neuràlgic de Catalunya ja que era l'únic centre d'estudis superiors de Catalunya com a conseqüència que les sis universitats restants i existents, fins el moment, van ser suprimides. Aquest centre va arribar a tenir fins a 2.000 estudiants, entre els quals hi passaren personatges coneguts com el filòsof Jaume Balmes, el polític Joan Prim, entre altres.

Aquest edifici es construí quan la Guerra de Successió es donà per acabada. I es realitzà amb l'acceptació i aprovació de Felip V quan aquest dictaminà la supressió dels sis centres existents llavors, centralitzant-ho tot en una única universitat, la de Cervera. Aquesta es començà a bastir a l'any 1718 i el primer curs que s'hi dugué a terme fou el 1740 – 1741.

Aquesta decisió de Felip V, la qual va suposar un incentiu econòmic i social pel municipi de Cervera, pretenia premiar la fidelitat d'aquest poble al monarca durant la Guerra de Successió.

Actualment, també, aquesta construcció continua destacant per ser una de les obres més monumentals de Catalunya del segle XVIII. I és un dels escenaris singulars per on transcorre la coneguda festa de l'Aquelarre.

Torre de la Manresana

En aquesta ocasió ens dirigirem al municipi de la comarca de l'Anoia, Els Prats de Rei, per tal de visitar la Torre de la Manresana. Aquesta torre és l'única part que resta, actualment, del castell medieval fronterer que s'alçava en aquesta població.

Aquesta torre va ser construïda al segle XII, tot i que existeix documentació que situen la seva construcció a l'any 1034.

La vinculació que manté amb la Guerra de Successió és que aquest espai fou un escenari d'un important episodi d'aquest conflicte. A l'entorn i rodalies d'on es troba, actualment, la torre tingué lloc una ferotge batalla entre el setembre i el desembre de l'any 1711 en la qual s'enfrontaren les tropes austriacistes i les tropes borbòniques.

En aquesta confrontació, els austriacistes es van desplegar al sud-est del municipi de Els Prats de Rei i ubicaren la seva seu a la Manresana esdevenint, doncs, la torre un observatori estratègic.

Per l'altra banda, els borbònics s'ubicaren entre Calaf i Sant Martí de Sesgueioles.

Els quatre mesos que va durar aquesta batalla es van cloure el 20 de desembre amb la fugida de l'exèrcit borbònic cap a Lleida impedint, així, el seu avançament cap a Cardona i, posteriorment, cap a Barcelona.

Castell de Cardona

Amb els mateixos desitjos d'avançament que l'exèrcit borbònic, ens traslladem a Cardona per fer una ullada a la transcendència d'aquesta població i del seu castell. Tanmateix, tal i com s'ha deixat entreveure anteriorment, cal destacar aquesta població com un escenari de resistència per impedir l'avançament de les forces borbòniques.

La vila va ser ocupada per aquest exèrcit el 17 de novembre de 1711 però el castell, tot i patir un dels enfrontaments més forts, va resistir a l'exèrcit borbònic.

El castell va viure diversos episodis d'àtacs fins que el governador militar del castell, Manuel Desvalls, va haver d'acceptar el 18 de setembre de 1714 la capitulació definitiva d'aquest, una setmana més tard que la de Barcelona en la qual es va pactar les condicions de rendició de la ciutat (l'11 de setembre de 1714).

Rafael Casanova, heroi defensiu de la ciutat de Barcelona

Rafael Casanova fou un personatge clau en la Guerra de Successió, especialment en  l'episodi que es desencadenà a la ciutat de Barcelona.

Barcelona fou assaltada per les tropes borbòniques però 5.500 homes dirigits i organitzats per Rafael Casanova van resistir i defensar la ciutat del setge, exactament, fins l'11 de setembre de 1714.

Rafael Casanova era conseller de la Ciutat de Barcelona, tot i que ell va néixer a Moià l'any 1660. Rafael Casanova va viure a Moià fins als 14 anys que va ser quan es traslladà a Barcelona per seguir els seus estudis de Dret. Per aquest motiu, us convidem a visitar la casa on va néixer aquest personatge, que ha esdevingut un veritable heroi per Catalunya, i conèixer més detalls que giren al voltant d'aquest individu.

La casa natal de Rafael Casanova s'ha convertit en un museu que acull una explicació biogràfica de Casanova, l'arxiu municipal i el museu arqueològic i paleontològic del municipi.

L'11 de setembre de 1714 fou ferit de bala i amb la finalitat de salvar-lo de la repressió se'l va fer passar per mort i es traslladà i refugià a Sant Boi de Llobregat a la casa dels seus sogres.