Ruta per Sant Pau de Segúries

Potser alguns de vosaltres us heu acostat sovint a les terres del Ripollès, potser heu creuat Sant Pau de Segúries per la carretera C-151 en un munt d'ocasions, però mai no us ha plagut d'aturar-vos-hi i fer una volta per aquesta població que té més de mil anys d'història. I és que molt a prop de Sant Pau de Segúries hi ha una pila d'indrets d'aquells que haurien de ser de visita obligada en un moment o altre de la nostra biografia, com el monestir de Santa Maria de Ripoll, el de Sant Joan de les Abadesses, l'emblemàtic pont i els carrers de Camprodon, o pobles pintorescos com Setcases, Molló, Beget...

Amb aquest entorn de tan alt valor històric, paisatgístic i/o patrimonial, doncs, Sant Pau de Segúries se'ns presenta discret, com un lloc de pas. I hem decidit que, almenys nosaltres, avui hi fem parada per saber què s'hi cou. La ruta proposada transcorre als afores –ja us hem dit que seria de Natura–, però aprofiteu per, abans o després, conèixer el nucli de Sant Pau de Segúries, anant per exemple a la plaça de l'Era o el carrer Major, i la seva via romana, que unia aquest territori amb Besalú, La Vall de Bianya i el Coll d'Ares i que es troba en molt bon estat de conservació.

Com hem apuntat, per arribar a Sant Pau de Segúries heu d'anar a cercar la carretera C-151, la que uneix Ripoll amb la Vall de Camprodon. Amb transport públic, el municipi està ben connectat a poblacions importants –entre elles Barcelona, Olot, Ripoll o Vic– gràcies al servei d'autobusos que ofereix l'empresa Teisa.

El freixe

El recorregut que farem està indicat amb fites grogues i és apte per a tota la família. Només hi ha un punt que en podríem dir "crític": quan hem de creuar el riu Ter. Si ha plogut amb força recentment, i veieu que el riu baixa amb ganes quan hi arribeu, més val girar cua i deixar per un altre dia el que queda de trajecte. O bé tornar al punt d'inici i aleshores començar-lo en sentit invers fins arribar al riu, ja que aquest que us proposem és un itinerari circular. Quin és aquest punt d'inici? Es troba a peu de carretera, passat Sant Pau de Segúries en direcció Camprodon, en un tram on aquesta fa un revolt pronunciat i travessa el pont de la Rovira. Deixar el cotxe en aquest indret és un mal negoci, hi ha poc espai, així que us recomanem estacionar-lo al poble i anar fins aquí a peu. És un moment.

Hem de baixar per un caminet que surt des del costat del pont, i a tocar del riu ja trobarem les primeres indicacions, amb La Ral com a referència, a una mitja hora de distància. Ens aboquem de ple en un camí de bosc i el Ter va traient el nas entre la vegetació de tant en tant. Uns plafons informatius fan l'itinerari d'allò més pedagògic. El primer plafó ens explica la força creadora, modeladora i destructora de les corrents del riu, com aquest forma platges o què són els codolars o els congostos.

Ara que ja ho sabem, podem jugar a cercar-ne. A més a més, en alguns punts hi ha bancs, o sigui que podem badar bones estones fent aquesta ruta. Al poc temps de caminar sortim a una plana al·luvial, és a dir, formada per l'acumulació de sediments arrossegats pel riu, amb un arrodonit turó a l'esquerra del paisatge que ens acompanyarà en les properes passes, i més enllà el pic de Costabona, amb els seus 2.464 metres d'altitud. També coneixerem el mas El Peiró, amb tres arcs a la balconada de la seva blanca façana. Però no cal mirar gaire enllà per trobar atractius: a peu de camí se'ns presenta un magnífic freixe d'uns vint metres d'altura i quatre de perímetre i que es calcula que té un segle i mig de vida. Com diu el rètol que l'acompanya, va néixer si fa no fa quan ho va fer Antoni Gaudí, i ha sobreviscut a guerres de tota mena i als booms de la industrialització i del turisme.

La Ral

El freixe més que centenari és un dels motius pels que val la pena fer aquesta excursió, i un altre ja el tenim a tocar. Es tracta del petit poble de La Ral, enmig de la plana, tranquil, amb prou feines un carrer amb quatre cases a banda i banda i on pot semblar que no hi hagi ni una ànima. Qui ho diria que en el seu moment va tenir més activitat que Sant Pau de Segúries! Es troba en l'antic camí Ral que unia Ripoll amb Camprodon, i pocs pobles poden explicar que el seu fundador va ser Jaume I! Un altre fet històric transcendent per a La Ral va ser el terratrèmol que s'hi produí el 1428, esquerdant els habitatges que s'hi alçaven i l'església. L'actual temple, Santa Maria de Gràcia, data de 1609, i es troba enmig del poble. La Ral cuida d'una plana que és espai natural protegit, amb vernedes, prats de dall, fagedes i rouredes que la fan indret d'especial interès, i on hi viu una fauna variada.

Deixant enrere la fèrtil plana de La Ral ens endinsem en un autèntic túnel d'avellaners, que ens menen, després de passar per les planes de Can Falguera, de cap al riu a l'altura del gual de Can Beia. Aquest és el punt que esmentàvem en les primeres línies: en principi és un bon lloc per creuar el Ter, però sempre amb prudència! A l'altra banda ens hi espera un camí asfaltat, però només serà un moment, ja que prendrem un desviament per a conèixer un santuari força curiós i aleshores el camí torna a ser de terra.

El Remei

En un quilòmetre des del trencall som al santuari del Remei, que sovint també s'acompanya del "cognom" de Creixenturri, i que ja es troba dins el terme municipal de Camprodon. Sorprèn aquesta gran construcció en aquest lloc solitari, amb dues torres de campanar punxagudes a banda i banda de la façana i tot plegat amb un aire senyorial, diríem que fins i tot més anglosaxó que no pas mediterrani. A la porta hi consta la informació de l'any en què fou alçada, el 1859, amb obres dirigides per Antoni Masmitjà.

La veneració religiosa en l'indret, però, ve de molt més enrere que el segle XIX: ja en el X s'hi assentava aquí la parròquia romànica de Sant Cristòfol de Creixenturri. Com a La Ral, el terratrèmol de fa quasi 600 anys va marcar un abans i un després, la parròquia en patí les conseqüències, i amb el temps es feu un santuari de nova planta.

Cada any, el segon diumenge d'octubre s'hi du a terme un aplec; un molt bon moment per anar-hi, no només per veure-hi l'ambient sinó també perquè a la tardor esclaten els colors en els boscos que envolten el Remei. No obstant, hi aneu quan hi aneu el paisatge no us decebrà, amb les bones vistes que hi ha cap a la Serra Cavallera.

Desfem el camí que havíem fet per arribar-nos al santuari i, un cop al trencall, seguim el nostre itinerari, lògicament en sentit contrari d'on veníem per tal de completar el cercle. De primer trobarem la font de la Teresa, amb un abeurador, i tot seguit la casa de turisme rural de Can Peric.

Les pedres que fan llum

La fresca fageda on ens trobem immersos ens fa companyia en el darrer tram d'aquest itinerari. Però abans de cloure'l, i ja quasi tornant a la carretera, toparem amb un parell de troballes molt properes entre elles. De fet, una es troba al darrera de l'altra. En primer pla, un aqüeducte, que servia per captar l'aigua del riu Ter i fer-la descendir fins a una central hidroelèctrica, produint electricitat. Passant per sota els arcs observem uns grans talls a la roca de la muntanya.

Aquí hi havia una antiga mina a cel obert de carbur, un recurs geològic utilitzat com a font de llum. Els curiosos plecs que observem a la roca tenen uns 50 milions d'anys, i, encara que ara ens sembli mentida, tenen aquestes formes perquè es trobaven en zona costanera. Hi distingim restes fosques i d'altres de clares. Els plecs foscos són argiles i restes vegetals i animals arrossegades pels rius i acumulades al fons del mar en èpoques de tempestes; els plecs clars són carbonats, formats per acumulació d'esquelets d'animals marins en períodes tranquils. Quan es varen formar els Pirineus, aquestes roques s'alçaren i s'inclinaren, tal com les podem veure avui, i la matèria orgànica de les argiles es transformà en un hidrocarbur pobre emprat per a fer carbur.

Acabem el trajecte allí on l'havíem començat. Fa de mal dir quant temps necessiteu per fer-lo, ja que, com sempre, depèn molt del ritme que porteu i de les estones que vulgueu badar, però calculeu reservar-vos un parell d'hores, en les quals us garantim que gaudireu de bonics paisatges potser desconeguts per a molts a l'est del Ripollès.