Ruta literària Miquel Martí i Pol

El poeta del poble

Per poc que estigueu interessats en la literatura o en la poesia catalana sabreu qui va ser Miquel Martí i Pol. Per a molts batejat com el poeta del poble, nasqué a Roda de Ter el 19 de març de 1929, i morí a Vic l'11 de novembre de 2003, deixant una important obra escrita, sobretot en el gènere de la poesia, però també com a escriptor i com a traductor. Entre els seus llibres més coneguts hi ha Paraules al vent (1954), La fàbrica (1972), L'àmbit de tots els àmbits (1981), Llibre de les solituds (1997) i, sobretot, Estimada Marta (1978), del que se'n porten venuts més de 100.000 exemplars, una xifra extraordinària per a un llibre poètic escrit en català. La imatge que es té d'ell de les darreres dècades a la força va lligada a la de la cadira de rodes i les dificultats en els moviments i en la parla, a causa d'una esclerosi múltiple. Les col·laboracions amb el cantautor Lluís Llach, i els molts altres artistes que han musicat poemes de Martí i Pol, van incrementar encara més, si cap, la popularitat del poeta.

Així doncs, anem a conèixer els indrets de Miquel Martí i Pol a la seva vila natal, Roda de Ter. El municipi es troba a 8 quilòmetres de la capital de la comarca, Vic, i l'uneix a ella la carretera C-153. Per acostar-vos a Osona ho podeu fer a través de la C-17 i de la C-25. També s'hi pot arribar amb autobús des de Vic i des d'altres municipis osonencs.

L'itinerari transcorre íntegrament per sòl urbà, així que no us cal cap calçat especial, més enllà que un de còmode per a caminar.       

La fàbrica i la casa natal

Potser el més lògic seria iniciar el camí a la casa on va néixer i viure els primers anys, però ens va molt millor fer-ho a la fàbrica en la qual va treballar, i així no hem de fer anades i vingudes. De fet, aquest no serà ben bé un itinerari seguint la cronologia de la vida de Martí i Pol.

La fàbrica tèxtil coneguda com La Blava (el nom de l'empresa era Tecla Sala e Hijos) es troba al carrer de la Costa del Ter. Som a tocar del riu. A la fàbrica el poeta hi va entrar cada matí durant 29 anys, fent-hi d'administratiu, fins que l'avenç de la malaltia li ho va impedir.

La Blava es va inaugurar el 1956 i va arribar a donar feina al voltant d'un 10% de la població de Roda de Ter, i a 400 treballadors al mateix temps. Es tracta d'un gran complex industrial que el 1999 tancà definitivament les portes i quedà abandonat, i cinc anys més tard va ser adquirit per l'Ajuntament de la població amb l'objectiu de fer-hi equipaments. La crisi econòmica, però, n'ha anat retardant la remodelació, i tot just l'any 2013 va quedar oberta la part enjardinada. En una de les portes d'accés, dos retrats en relleu d'una noia que està treballant el cotó ens porten a la memòria l'Elionor del poema de Martí i Pol, aquella jove que començà a treballar als 14 anys i tres hores, que duia trenes i deia "sí senyor" i "bones tardes".

Seguint el carrer de la Costa del Ter trobarem la plaça de les Tres Fonts i tot seguit el carrer de la Verge del Sòl del Pont. Ara sí, en el número 18 d'aquesta via coneixerem la casa natal del poeta. És una edificació senzilla, com les altres del mateix carrer, de planta baixa i dos pisos, i amb la façana pintada de color granatós. Si amb aquestes pistes no desxifreu quina és, no cal que us amoïneu perquè al costat mateix de la porta hi ha una placa considerable que ho especifica, i amb aquests versos de Martí i Pol:

"Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer
girés entorn de l'eix dels meus poemes."

El Pont Vell

El poeta no hagué d'anar gaire lluny per a casar-se per primera vegada. Era el dia 7 de maig de l'any 1956 i el lloc triat per ell i la seva esposa Dolors Feixas, amb la que es coneixien des de l'escola, fou la capella del Sòl del Pont, que trobem al final del mateix carrer de la casa natal. Una capella senzilla, construïda entre els segles XIV i XVI, que guarda una imatge de la Mare de Déu del Sòl del Pont, patrona de Roda de Ter, amb l'infant dret al seu genoll esquerre. Des de la porta de la capella es té una perspectiva força fotografiada de la part del poble que queda a l'altra banda del riu, i del Pont Vell, que creuarem tot seguit.

Hi ha indicis que ja en l'època dels romans hi havia un pont en aquest indret; no cal ser un entès en arquitectura per veure que el pont que veiem avui és força més recent. De fet, s'ha hagut de remodelar un munt de vegades a causa de la força que sovint porta el Ter per aquestes latituds. El Pont Vell no només salva el pas del riu, sinó també el desnivell del terreny, ja que la part del poble d'on venim queda més enfonsada que a la que ara anem, i per tant el pont va fent pujada fins portar-nos al davant de l'església de Sant Pere. La singular doble filada d'arcs del pont data de 1898.

Pel que fa a l'església parroquial de Sant Pere, el principal temple religiós de la vila i on Martí i Pol va ser batejat, se'n tenen referències des del segle XII, però el seu aspecte actual correspon al XVIII. Si us interessa visitar l'interior, podeu demanar la clau a la rectoria.

La Penya Verdaguer

Després de la benvinguda que ens ha donat a aquesta banda del riu l'església de Sant Pere, la deixem enrere seguint el carrer de Pere Almeda i arribant a la plaça Major, on de moment no ens hi entretindrem perquè tenim previst acabar aquí el nostre recorregut. Així que just passada la plaça, agafem a mà dreta el carrer de Joan de Mas fins fer cap a la plaça del Poeta. En aquest indret, avui modernitzat amb uns curiosos arcs fets de salze, s'hi reunia l'anomenada Penya Literària Verdaguer, de la que en formaven part entre d'altres Martí i Pol, Emili Teixidor o Josep Clarà, i que tenien com a objectiu fomentar l'estudi i promoure la literatura catalana. També va ser en aquest lloc que tots ells varen celebrar la consecució del Premi Óssa Menor de poesia a Martí i Pol l'any 1953 per Paraules al vent.

Tenim el cementiri a tocar. Hi és enterrat el poeta i el recorda una escultura que simula un prestatge amb llibres. També hi podem llegir un poema seu, sens dubte adient pel lloc:

"Un dia seré mort
i encara serà tarda
en la pau dels camins
en els sembrats verdíssims,
en els ocells i en l'aire
quietament amic,
i en el pas d'aquells homes
que desconec i estimo.

Un dia seré mort
i encara serà tarda
en els ulls de la dona
que s'apropa i em besa,
en la música antiga
de qualsevol tonada,
o encara, en un objecte,
el més íntim i clar,
o potser en els meus versos.

Digueu-me quin prodigi
fa la tarda tan dolça
i tan intensa alhora,
i a quin prat o quin núvol
ha d'adscriure el meu goig,
perquè em sé perdurable
en les coses que em volten,
i sé que algú, en el temps,
servarà el meu record."

Roda residencial i cultural

Sortirem del cementiri i passejarem per diversos carrers residencials de Roda de Ter, com són el de les Guilleries, Bon Amic i Pep Ventura (abans El Rampant). Trobem un bust d'un altre conegut fill de la població, Francesc Macià i Ambert 'Bac de Roda', que com Roda de Ter morí a Vic i en un mes de novembre, però en aquest cas de 1713 i després d'haver tingut un destacat paper en el transcurs de la guerra de Successió al costat dels Àustria. Al mateix personatge està dedicat un dels carrers més comercials i transitats de la vila i al que ara ens dirigim. Del carrer, però, el que més ens crida l'atenció és un edifici d'obra vista i aspecte modernista, el Teatre Eliseu, alçat el 1931 i que va ser propietat de la Cooperativa 1a del Ter. Aquí s'hi projectaven les pel·lícules i s'hi feia teatre, i de segur que Martí i Pol hi passà moltes hores.

Mireu, si no, què deia a Meditació primera:

"Carrer del Pont,
Pont Vell,
Carrer d'En Pere Almeda,
Plaça Major
i Carrer d'En Bach.

O bé:
Plaça de Catalunya,
Carrer de Dalt,
Plaça Major
i també Carrer d'En Bach.

O bé encara:
Carrer de Ferran Alsina,
Carrer de la Diputació
i un altre cop Carrer d'En Bach.

I al Carrer d'En Bach,
al mateix començament del Carrer d'En Bach,
davant per davant l'un de l'altre,
el Bar i el Cinema.

I a la nit el mateix itinerari,
però en sentit invers.

Heus ací el diumenge."

Avui el Teatre Eliseu segueix complint les funcions per les que va ser fet, i acull també la biblioteca que conté el fons bibliogràfic i l'arxiu personal de Miquel Martí i Pol. La mateixa via ens mena a la plaça Major, on, ara sí, podem entretenir-nos-hi, descansar de les nostres passes, i, si us ve de gust, treure un llibre de poemes, per exemple El poble, i acabar d'amarar-nos de l'ambient de Roda de Ter i de les paraules de Martí i Pol.

La Fundació Miquel Martí i Pol

La Fundació Miquel Martí i Pol va inaugurar la seva seu el juny de 2019. Des d'aleshores s'ofereix un horari de visita per atendre el públic que vol conèixer la vida i l'obra d'un dels autors més emblemàtics del segle XX.

Des de la Fundació s'ha preparat una sessió comentada que consisteix en una visita guiada per l'exposició permanent, en què es poden veure els objectes personals de l'autor, originals de la seva obra, etcètera, i un itinerari fins a la fàbrica tèxtil La Blava, on Martí i Pol va treballar durant 30 anys de la seva vida, que queda ben a prop de la Fundació.

Més informació a: miquelmartiipol.cat