Ruta de les fonts a Llívia

Des de l'aparcament del darrera de l'església ens dirigim en direcció nord fins trobar el camí que passa per davant de la pedrera. A la nostra dreta ens queda la muntanya on al cim hi ha l'emplaçament de les ruïnes del Castell. Envoltant la pedrera arribem fins el collet de Rocacanals i davant nostre veiem el poble d'Estavar. Poc després de l'entrada de la pedrera hi ha unes escales de pedra a la dreta que condueixen a la font del Sofre.

La font del Sofre

Té la particularitat, tal com el seu nom indica, de la presència de sofre a les seves aigües. La seva olor caracterìstica d'ous podrits ja se sent des de bastants metres abans d'arribar-hi. La font neix d'un bloc de granit que és collat amb unes brides de ferro per preservar-lo d'avingudes del riu. El brollador és un tub de ferro que permet un raig continuat de l'aigua sulfurosa que va a parar directament al torrent. L'entorn és pintoresc i bonic.

Continuem camí amunt. Al cap de poca estona (1 Km. Aprox.) veiem un rètol al costat del camí; a l'esquerra, a dalt, ja veiem el pont del Carrasut. Ens desviem a l'esquerra per un sender entre pins i als poc metres estem al costat del pont.

Pont del Carrasut

Les restes d'aquest pont que encara perduren són de finals del s. XIX, encara que hi han alguns elements més antics, com són la paret i l'arc que corresponen a un antic aqüeducte; aquest fou substituït per l'actual aprofitant aquests dos elements arquitectònics.

Continuem uns metres pel sender, per una pujada entre pins, una mica costeruda i ombrívola, i arribem a la font del Ferro, situada al final del camí a mà esquerra.

Font del Ferro

Aquesta font està ubicada a la confluència del torrent del Tudó amb la riera de Targasona. Molt poca aigua raja de la font, però el terreny està tenyit de vermell a causa de l'aigua ferruginosa. L'aigua goteja per un tub que surt d'un petit muret fet amb maons, aquesta cau directament a terra i desaigua al torrent.

Desfem el camí fins el rètol i continuem el camí inicial, ara a l'esquerra. És un camí ample que va fent zigazagues i pujant lleugerament. En un revolt del camí a l'esquerra trobem, a mà dreta. un petit salt d'aigua.

Salt d'aigua al Camí de Cereja

No deixem el camí fins una cruïlla on hi han 3 senyals, nosaltres seguim en direcció a Cereja. Passem entre camps de conreu fins que el camí de terra s'acaba i esdevé un pista asfaltada que ens condueix al poble de Cereja.

Creuem el poble, baixem pel carrer de la Font fins el final i girem a l'esquerra pel Camí Vell de Llívia. Ja no el deixem fins enllaçar amb la carretera que porta a Llívia. Deixem el cementiri a la dreta i uns metres més avall entrem a la vila de Llívia. Ara només ens cal tornar a l'aparcament de darrera l'església.

Un cop finalitzada l'excursió aprofitarem per conèixer millor Llívia i alguns del seus llocs més representatius.

Llívia és una vila singular, població d'Espanya dins l'Estat francès; així va quedar configurat pel Tractat dels Pirineus (1.659) entre França i Espanya. La seva condició de vila (títol que va rebre l'any 1528) fou el que la mantingué formant part de la banda espanyola després de l'annexió francesa de la resta del territori cerdà. Està connectada amb Puigcerdà per una carretera neutral internacional. El terme de Llívia és separat del de Puigcerdà, en el punt més proper entre ambdós, per només 1,8 quilòmetres.

El Barri Vell de Llívia, a l'entorn de l'antiga plaça Major, els carrers de Mercadal, Fontcitrana o Santa Maria, constitueixen un conjunt de gran interès, molt ben arranjat i conservat. Als seus carrerons podem contemplar moltes cases típicament cerdanes, amb les seves façanes de pedra, balconades i porticons de fusta o portals amb llindes i brancals de pedra granítica. La part més antiga, bastida al peu del turó, va començar a formar-se a mitjan segle XIII.

Església de Nostra Senyora dels Àngels

Edifici de finals del segle XVI i principis del XVII, d'estil gòtic català, d'una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal, i un airós campanar de torre. Va ser edificada sobre una església anterior, del segle XIII. La porta és d'estil renaixentista, amb elements de tipus clàssic. Està flanquejada per dues torres circulars que atorguen al temple un aspecte de fortalesa.

Font de l'Església de Llívia

Ubicada al pati de l'església. Està construïda damunt d'un pedestal de pedres. L'aigua surt de la boca d'una cara de persona gravada a una pedra plana que fa de paret de la font, després cau en una petita pica rectangular de granit.

Torre de Bernat de So

Torre de planta rodona, probablement del segle XV, si bé amb modificacions posteriors. Es va fer servir de casa de la vila, de presó i durant un temps estatjà la famosa Farmàcia de Llívia. Al dintell de la porta hi ha gravat "cárcel real". Actualment s'utilitza com a sala d'exposicions.

Antiga farmàcia Esteva - Museu de Llívia

Situada al carrer dels Forns, 10. El museu de Llívia estatja els valuosos objectes de l'antiga Farmàcia Esteva, considerada la més antiga d'Europa donat que ja existia el 1415. Des del Jaume Esteva del 1439 fins el Lleó Esteva que la va tancar el 1942, 23 generacions de la mateixa família es van fer càrrec de la botiga. El 1965 va passar a ser propietat de la Diputació. De tots els objectes que es conserven el més notable és el "cordialer", un moble policromat del segle XVIII on es guardaven els productes farmacèutics. Hi destaquen també els pots blaus de ceràmica vidriada i unes excepcionals caixes de fusta pintades amb retrats de savis i científics antics, obra probable del segle XVII.

Font del carrer Fontcitrana

La mina, tapada amb una porteta de ferro, està ubicada dins la paret d'una casa del carrer Fontcitrana. Construïda amb pedres de la zona, igual que la paret de la casa. A la dreta hi ha una aixeta de llautó, possiblement amb aigua de la xarxa.

Font de Cal Petitot

Es troba al costat de Cal Petitot, d'aquí el seu nom. Feta amb pedres del pais i coronada amb una sola pedra de forma piramidal; a la part superior hi ha una punxa de ferro. L'aigua surt arran de carrer i cau en un petit bassal quadrat, també de pedres, dos esglaons per sota del nivell del carrer.

Castell de Llívia

Un camí que surt de l'aparcament de darrera l'església ens hi porta en uns 15 minuts. De l'antic castell de Llívia, destruït pels francesos a la fi del segle XV, en resten escassos vestigis: els fonaments de la torre mestra, una sala coberta amb volta (segurament una cisterna) i restes d'una de les quatre torres circulars que defensaven la muralla. Per la seva tipologia, sembla que les restes corresponen a una construcció del segle XIII.

Font: Ajuntament de Llívia