Ruta de les ermites al Solsonès

Des de Sant Llorenç de Morunys agafem la carretera C-426 en direcció a La Coma i la Pedra; seguim per aquesta via fins que arribem al poble de la Coma. Un cop haguem deixat a l'esquerra el desviament de l'Ajuntament, trobarem a mà dreta un aparcament. Aquí deixem el cotxe i comencem la ruta.

Km 0. Descendim pel carrer que baixa per la dreta del restaurant de Cal Nin, en direcció a l'església de Sant Quirze i Santa Julita de la Coma. Continuem carrer avall fins a arribar al carrer Major, darrere l'ajuntament. Pal indicador. Baixem per les escales que es converteixen en un corriol que ens porta al riu. Creuem pel pont i agafem la pista que coincideix amb el camí verd de la Vall de Lord. Seguim les marques del GR-7 en direcció a Sant Llorenç de Morunys.

Km 1,7. Carretera de Sant Llorenç a la Coma. Pugem a l'esquerra fins a trobar el trencall cap a la Pedra i la font Puda. Pugem per la pista asfaltada en direcció a l'ermita de Sant Serni de la Pedra.

Km 2,8. Ermita de Sant Serni de la Pedra. Pugem les escales cap al cementiri i seguim el corriol amunt. Creuem la pista i continuem pujant per unes escales passant per davant d'una casa, seguint el senyal de direcció. Trobem marques grogues que ens ajudaran a seguir el camí ben traçat que va transitant pel costat esquerre d'un filat de bestiar.

Km 3,4. Deixem el filat i agafem un corriol a l'esquerra que ens porta amunt.

Km 4,4. Creuem la pista i seguim el corriol amb les marques.

Km 4,9. Cruïlla de camins. Un pal indicador ens marca les diferents rutes a seguir. Agafem el corriol a l'esquerra cap a l'ermita del Roser. Trobem de nou la pista i la seguim a l'esquerra.

Coll de la Creu i ermita del Roser. L'ermita queda a uns metres a l'esquerra. Pal indicador. Tornant de l'ermita agafem la pista a l'esquerra que planeja en direcció a la Serra del Verd (2.282m).

Km. 6,1. Abans de la casa en runes de Cal Dam trobem un pal indicador que ens marca la ruta cap a Santa Julita de la Coma. Hem de saltar la tanca protectora i baixar per un corriol poc marcat però ben fressat. Trobarem marques grogues que ens indiquen el camí. El corriol va baixant pel barranc, per l'esquerra del riu que sentim a baix.

Km 7,1. Arribem al riu Mosoll, que creuem a gual, i continuem el corriol per l'esquerra, transitant per sota les roques del Minguell.

Km 8. Casa del Minguell i font del Minguell. Passem per la dreta de la casa del Minguell i anem seguint les marques que ens assenyalen el camí sense perdre altitud. Seguim recte pel camí de l'esquerra fins a arribar al Pujol del Racó.

Km 8,9. Casa del Pujol del Racó. Cruïlla de pistes. Seguim la pista de l'esquerra que ens porta cap a la Coma. Més endavant agafem un corriol a la dreta. Aquest corriol marxa pla pel bosc i després baixa fort pel costat d'un mur de pedra i les runes d'una casa. Som a sobre el nucli de la Coma.

Km 10,3. Agafem una pista al costat d'un dipòsit que ens portarà al punt d'inici de la ruta.

Km 10,81. Arribem al nucli de la Coma; seguim la carretera pocs metres fins a trobar l'aparcament on hem començat la ruta. Fi de la ruta.

Llocs d'interès

Sant Quirze i Santa Julita

Església parroquial de la Coma situada a la plaça Major. ‎Sant Quirze i Santa Julita és l'església parroquial de la Coma i està situada a la mateixa plaça principal de la població. El primer document que fa referència és l'acte de consagració de l'església de Sant Serni de Tavèrnoles, de 1040, any en què el bisbe d'Urgell va confirmar totes les possessions que tenia el monestir. ‎
‎Testimonis de l'antiga església són els ferros forjats de la porta, que actualment s'observa a l'entrada del monument. El conjunt es conserva molt sencer, la qual cosa porta a pensar que es va refer en èpoques posteriors. Probablement el seu autor va ser un humil artesà que va elaborar un element que reforçava l'estructura de fusta alhora que dotava la porta d'un motiu ornamental que li donava més atractiu.‎

Sant Sadurní de la Pedra

Aquesta església és coneguda, quan el comte Guifré el Pelós i el bisbe Galderic fan la repoblació de la Vall entre els anys 872 i 878. Es tracta d'una església romànica del segle IX amb tres absis quadrats amb volta de canó, amagada entre les posteriors incorporacions del segle XVIII. La porta té grans dovelles que formen un arc de mig i seguides d'una pestanya amb bisell al frontis. Té un campanar airós i conserva un altar barroc.‎

Santa Creu del Roser

Porta el nom d'una església que hi havia anteriorment dedicada a la Santa Creu, devoció molt anomenada entre els segles XI i XII. Posteriorment, al segle XVIII, agafà el nom del Roser. La seva estructura, de petites dimensions, és de planta quadrada i ha estat reformada recentment.

Font: Oficina de Turisme Vall de Lord / Oficina de Turisme del Solsonès