La ruta de les bruixes d'Arnes

1. La casa de “Les Bruixes d‘Arnes”

El primer punt de la ruta és la casa on viuen la Maria i la Lluna, les protagonistes de “Les bruixes d'Arnes”. Aquesta és la casa del carrer Major on les dues dones comparteixen màgia, il·lusions i confidències.

I així comença la novel·la: “Naixia un nou dia de primavera de l'any 1533 de Nostre Senyor i els primers raigs de sol començaven a elevar-se per damunt de les roques de Benet i la serra de Terranyes, acariciant tímidament el vessant est del poble d'Arnes. 

El dia despertava mandrosament i les finestres de l'habitació de la Maria tenien, com sempre, els porticons oberts de banda a banda per poder fruir des del llit de la reconfortant companyia del massís del Port de Tortosa i Beseit, que mai es cansava de mirar. I el que més li agradava de tot era, sens dubte, la sortida del sol. Un instant màgic en què l'astre rei, demostrant una vegada més la seva generositat, regava de vida els racons més amagats d'aquesta terra”.

2. El Castell d'Arnes

En aquesta plaça hi havia l'antiga presó del poble i també l'entrada al castell, que encara es conserva avui en dia.

Aquest era un dels indrets preferits del Martí, espòs de la Maria i pare de la Lluna (protagonistes de Les bruixes d'Arnes). Sense voler-ho, cada cop que s'hi aturava, la seva ment s'accelerava per imaginar com hauria estat la vida en aquestes terres en temps dels seus avantpassats templers...

Un fragment de la novel·la: “El poble d'Arnes havia estat edificat al cim d'un turó molt proper al riu Algars, en un terreny feréstec, abrupte i escarpat que a poc a poc, a força de suor, llàgrimes i tenacitat, durant la reconquesta, feia més de quatre segles, es va anar pacificant. Els avantpassats templers del Martí havien rehabilitat el castell amb l'objectiu de fer servir la fortificació com a punta de llança des d'on perseguir els darrers grups de musulmans que s'havien fet forts a la zona. Però ara, ja en època de pau, els hospitalers, a qui pertanyia el terme, havien cedit les terres del castell a la batllia, qui, a la vegada, les havia venut als veïns del poble perquè hi construïssin les seves cases”.

3. El molí de l'oli (el taller del Martí)

Tot i la incipient bonança econòmica que es vivia a la contrada, la necessitat havia obligat el Martí, el pare de la Lluna, a fer una mica de tot. A la forja del seu taller, fins i tot elaborava petites joies dignes de reis. Però el veritable tresor que amagaven aquestes quatre parets era un llibre meravellós, el Llibre de les Essències, un compendi de tots els coneixements màgics i naturals que, al llarg dels segles, ha passat de generació en generació.

Un fragment de la novel·la: “En Martí va fer via cap al portal del Sastre per sortir del poble i dirigir-se al taller. Amb la petita forja que hi tenia, i gràcies a l'habilitat de les seves mans, havia aconseguit que la seva feina com a ferrer fos reconeguda a tots els pobles dels voltants, des d'Horta de Sant Joan fins a Beseit.

No només treballava bé, sinó que ho feia ràpid, i per aquest motiu els seus veïns el respectaven i li feien tota mena d'encàrrecs amb els quals aconseguia els diners necessaris per anar tirant: ferradures per als animals, eines per al camp, estris per a casa, i fins i tot, sobretot en dates senyalades, petites joies que ell sabia fer dignes dels reis més exigents”.

4. La plaça de l'Ajuntament

La història diu que, al segle XVI, en Joan Malet, el primer caçador de bruixes conegut de la història de Catalunya, va començar la seva macabra carrera a Arnes, acusant dues dones de bruixeria. Aquest fet va ser el que va inspirar el llibre de Les bruixes d'Arnes. A la novel·la, aquesta és la plaça on els homes de l'inquisidor general de Barcelona van muntar l'escenari on s'havia de dur a terme el judici contra la Maria i la Lluna. Realitat i ficció es donen la mà en un mateix indret.

Un fragment de la novel·la: “Veïns d'Arnes, heu estat convocats a aquest sagrat judici, en nom de la Santa Inquisició, que ha de dilucidar la culpa o la innocència de dues dones que viuen aquí i que han estat clarament identificades com les causants de tota la desolació que viu aquesta contrada des de la tardor passada.

Jo mateix he pogut comprovar l'abast del seu poder, ja que alguns homes meus han mort en circumstàncies sobrenaturals, atacats per un gran llop blanc, els uns, i calcinats, els altres, per uns llamps que van caure de sobte, responent a la invocació de les dues dones. La presència del Dimoni s'aprecia clarament en aquests actes de brutalitat, però només Déu té la potestat de declarar-ne la innocència o la culpabilitat. I ara, que vinguin les acusades!”.

Font: Ajuntament d'Arnes