Ruta de la pell per Igualada

En aquesta època, la indústria d'Igualada es posicionà com una de les més importants de Catalunya, així com les adoberies de pell que acollia el municipi. Essent tan gran la seva rellevància que Igualada esdevingué el primer centre productor de pell de la península.

Simultàniament a aquest període apareixien, també, les primeres indústries de gènere de punt.

La ruta proposada, doncs, és un itinerari que dóna a conèixer el patrimoni industrial que possibilità l'especialització en pell al llarg de la història d'Igualada i que encara ocupa una forta importància econòmica.

El Museu de la Pell d'Igualada

La ruta s'inicia al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia que es troba a Igualada i que és un dels pioners d'Europa en aquesta temàtica, el qual des de l'any 1996 és considerat una secció del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Aquest Museu està situat al marge dret del riu Anoia, concretament es troba instal·lat a l'edifici de Cal Boyer, que és la seu d'aquest espai, ja que les col·leccions del Museu es troben en dues edificacions diverses d'Igualada.

Cal Boyer és un edifici clàssic que es caracteritza per ésser una antiga fàbrica tèxtil de cotó de finals del segle XIX i que es coneixia com el Vapor Nou.

Aquesta fàbrica, rehabilitada el 1986, conserva dues naus que es troben a diferents nivells. A més d'aquesta diferenciació, la nau Nova acull una sala d'exposicions temporals, un auditori i una exposició sobre la relació de l'home amb l'aigua.

En canvi, la nau Vella conté la part del Museu que permet dur a terme un recorregut pel món de la pell: ens endinsa a la història de la pell, ens dóna a conèixer els seus usos i, també, el significat cultural que ocupà a la mediterrània. D'altra banda, ens ofereix una visió més actual que ens acosta a l'utilitat que se li atribueix, avui en dia, a la pell.

Realitzada la visita a Cal Boyer, i un cop fora, cal baixar en direcció al riu i arribar al carrer del Rec on es troba Cal Granotes, l'altre edifici que juntament a Cal Boyer acullen el fons del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia.

Afegir que proper al Museu també es troba una altra adoberia d'estil modernista i que era coneguda, popularment, com la catedral dels blanquers.

Cal Granotes

El carrer on hi ha Cal Granotes rep aquest nom, ja que s'hi troba un Rec que alimentava un molí fariner al segle XIII a través de recollir aigua mitjançant una resclosa. De fet, aquest canal és, presumiblement, el motiu que Cal Granotes s'instal·lés en aquest punt d'Igualada i també que s'hagi conservat fins a avui dia.

La presència d'aquest rec, doncs, comportà que els adobers d'Igualada abandonessin el clos de les muralles i s'establissin al costat d'aquesta font d'energia. És així, doncs, com al costat del rec s'hi ubicà el barri dels Adobers.

Cal Granotes és una antiga adoberia en la qual es mantenen la ribera i l'estenedor, dues plantes típiques d'aquestes edificacions, i on es pot presenciar, actualment, una mostra de la tècnica d'adobar vegetalment les pells originària del Marroc però adoptada pels catalans per a la producció industrial.

El museu del Traginer  i la Igualadina Cotonera

Al mateix barri adober i el Rec s'hi troba el Museu del Traginer, exactament a la plaça que ha adoptat el mateix nom.

Aquest museu, conegut també com Col·lecció Antoni Ros, mostra l'evolució del transport emprant energies de sang i dóna a conèixer l'ofici dels traginers i la resta que hi estan vinculats.

El museu es troba ubicat en una antiga masia, "Cal Merdetes", propietat de la família Ros dels anys 70 i acull una exposició distribuïda en tres plantes.

En el mateix barri, el qual es caracteritza per ser la part del municipi amb més identitat i paisatge industrial d'Igualada, s'hi acull la Igualadina Cotonera, la fàbrica de cotó coneguda també com Vapor Vell.

Aquesta fàbrica va ser un dels primers edificis construïts a Catalunya durant la Revolució Industrial i, actualment, és la fàbrica més antiga d'estil manxesterià que es conserva a Catalunya.

Gasogen de Cal Pasqual

La fàbrica de Cal Pasqual és una mostra de les indústries de segona generació que suposaren la mecanització del sector, com també ho és Cal Boyer. Aquesta es troba al carrer de Sant Carles d'Igualada, a l'eixample del municipi.

Cal Pasqual es dedicava a la producció de tela de matalàs i tela per a camiseria. Encara que la seva distinció i atractiu per ser visitada recau en el gasogen industrial que s'instal·là després de la Guerra Civil i que funcionà fins al 1955.

La funció d'aquest gasogen, que és l'únic conservat a Catalunya, era obtenir gas pobre per a generar energia per als motors dels telers i donar llum a la fàbrica. Aquest tipus de font d'energia es popularitzà després de la guerra a causa de l'escàs abastiment de petroli al mercat mundial.

A més de totes aquestes instal·lacions, Igualada acull molts més altres recursos vinculats amb la indústria tèxtil. Alguns d'aquests han estat conservats i d'altres s'han condicionat i adaptat en funció de les necessitats de la societat. Així, per exemple, part de la nau de l'antiga fàbrica de "Cal Font" com la xemeneia, fou rehabilitada per acollir la Biblioteca Central de la població.