Ruta de la pedra seca de Guissona

Les construccions de pedra seca i els marges de Guissona

En aquest trencaclosques de parcel·les perviuen petites illes de vegetació més o menys natural en espais marginals poc aptes pel conreu que esdevenen els únics vestigis del paisatge realment natural de l'entorn. Les construccions de pedra seca defineixen les parts del mosaic i determinen el ritme moltes vegades suau però persistent del nostre territori. Trobem en el territori escasses cabanes i altres mostres d'aquest art constructiu ancestral, però sobretot, prenen importància els marges. Les parets de pedra que van ser construïdes per contenir terres i aigües i facilitar l'aprofitament de l'entorn. Estructures simples, fetes amb els mateixos materials de l'entorn que s'integren en un diàleg amb el medi que s'ha fet natural. Aquests testimonis callats de la història fets i refets per generacions de persones de camp han mantingut la fisonomia de l'entorn.

En l'actualitat, la supèrbia de les màquines ha deixat en l'oblit aquestes estructures que ens parlen del passat, d'una manera d'entendre la terra i la vida, d'un caràcter ancestral que és el nostre.

La història de Guissona a través dels seus carrers

Passejar pels camins de Guissona és passejar per la història. Els diversos vials que envolten la vila són una teranyina teixida pel pas del temps. Alguns camins són tan antics com la pròpia presència humana i la majoria van ser traçats per la cultura romana en prendre possessió d'aquestes contrades.

Si bé la humanitat, com qualsevol espècie, ha intentat adaptar l'entorn a les seves necessitats, són els romans els primers grans transformadors de l'espai. El seu sistema d'urbanisme hipodàmic es trasllada fora de les ciutats en la centuració. La mateixa quadrícula urbana s'implanta a l'exterior per tal de facilitar la comunicació i sobretot la parcel·lació i per tant, l'explotació agrícola controlada i fiscalitzada de l'entorn. Sobre aquestes traces racionals i planificades s'hi sobreposen les trames radials i estrellades medievals i modernes. Més tard encara s'hi sumen les carreteres modernes, que aprofiten part dels traçats històrics i tradicionals i que es valen dels recursos tecnològics actuals per transformar encara més el paisatge, això sí, substituint, pedra i grava, per quitrà i formigó.

Font: Museu de Guissona