Ruta de la Pau: la batalla de l'Ebre

Una ruta que us conduirà per un territori que va ser testimoni d'una terrible guerra i d'una brutal frivolitat on moltes persones hi perderen la vida, la Batalla de l'Ebre. És ara en aquest lloc on s'intenta trobar aquella pau amb la qual no fou caracteritzat. I quina és la millor manera de cercar-la que fent turisme?

Una mica d'història...la Batalla de l'Ebre

La Batalla de l'Ebre fou l'últim escenari de la sagnant Guerra Civil Espanyola.

Aquesta, tal i com el seu nom indica, tingué lloc a les terres de l'Ebre entre el 25 de juliol i el 16 de novembre del 1938.

S'inicià a les 0:15 hores de la matinada del 25 de juliol del 1938 quan els republicans travessaren el riu Ebre per diferents punts entre Mequinensa i Amposta trencant les línies defensives de l'exèrcit franquista que restava a l'altra banda.

El coronel Franco, general de les tropes franquistes, volia de totes les maneres recuperar el territori perdut de Catalunya havent realitzat el primer pas amb Lleida que ja es trobava sota les seves mans.

La seva posició convertí aquest enfrontament en un dels conflictes més sagnants i durs, amb 115 dies de lluita i uns 130.000 morts entre ambdós bàndols, molts dels quals reposen encara mal enterrats en un lloc que, possiblement, desconeixien.

Aquest enfrontament va determinar la finalització de la segona república i la victòria de les tropes contràries.

A les serres i pobles de la comarca on succeí aquesta confrontació encara hi resten molts vestigis que ens obliguen a fer una mirada cap al passat i a recordar aquells 115 dies de cruents combats que a més a més de marcar la vida d'aquells que hi lluitaren deixà empremta en el territori amb refugis, trinxeres, cases enrunades i pobles destruïts.

Gandesa, punt de comunicació entre València i Aragó

L'exèrcit republicà quan travessà el riu pogué arribar fins a la cooperativa agrícola, les parets del cementiri i les primeres cases del nucli de la població de Gandesa però no passà d'aquest municipi.

La construcció de la cooperativa agrícola de Gandesa fou encarregada a César Martinell l'any 1919. Aquesta és d'estil modernista i posseïa ceràmiques artístiques d'en Nogues que, malauradament, foren destruïdes durant la Guerra Civil.

Altres edificis quedaren marcats per aquesta, com per exemple la Fonda de P. Manyà. Un edifici datat de l'any 1868 que patí el impacte de centenars de bales a la seva façana.

En aquesta localitat també hi ha ubicat el Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre (CEBE) per tal d'entendre i conèixer millor aquest moment de la història. Hi podeu trobar la reproducció d'una trinxera, estris personals de soldats, fotografies dels comandaments, material d'aviació, entre altres coses.

Pel cementiri del poble s'hi pot passejar i a més apreciar, làpides i creus dedicades als dos bàndols i un monument dedicat a l'exèrcit republicà.

Per últim i proper a Gandesa us recomanem la visita a la Cota 705 de la serra de Pàndols. Aquest lloc, dins del terme del Pinell del Brai, és el més alt de la zona i que va ser ocupat pels franquistes per lluitar contra els republicans. Actualment, en aquest punt s'hi troba el Monument a la Pau dedicat als combatents d'ambdós exèrcits.

Fatarella i la posició estratègica de les Devees

El municipi de La Fatarella fou un altre dels escenaris que, malauradament, tingué un paper important durant la Guerra Civil.

La Fatarella va ser l'últim intent d'aturar l'avançament de les tropes franquistes per part de l'exèrcit republicà.

Els republicans s'instal·laren en una zona coneguda com les Devees i que va ser des d'on organitzaren la seva retirada.

Actualment, en aquest espai s'hi han reproduït unes trinxeres i es pot visitar un refugi el qual els soldats feien servir com a dormitori i espai de resguard.

Als peus de la serra de  La Fatarella hi ha la plana de les Camposines. També, en aquest espai proper a l'ermita de Sant Bartomeu s'hi troba El Memorial de les Camposines que pretén ser un espai de reflexió i un homenatge als combatents d'aquesta batalla que succeí fa uns 70 anys.

Aquest és una espècie de monument-ossera que engloba una exposició on s'explica la vida de 10 combatents de la Batalla de l'Ebre i un altre espai on s'hi dipositen les despulles dels cossos que s'han trobat per tota la serralada i no s'han identificat.

Les dues mirades de Corbera d'Ebre; el progrés i futur i el passat

Avui dia, quan visitem aquest municipi podem diferenciar entre dues Corbera d'Ebre amb aspectes ben diferents ja que una d'elles, coneguda com el Poble Vell, quedà destruïda per la crueltat de la Guerra. Quan això succeí els propis habitants s'anaven traslladant cap a la part baixa del turó on formaren l'actual poble de Corbera d'Ebre.

El Poble Vell ha estat declarat Bé d'Interès Cultural i s'ha convertit en un territori-monument per la pau ja que s'ha transformat en una espècie de museu a l'aire lliure.

A part de poder veure el impacte que tingué la devastadora guerra per la població civil, també s'hi pot veure l'abecedari per la llibertat. Són 28 lletres que s'han anat ubicant a diferents indrets de les restes que queden de l'antic poble.

Proper al Poble Vell de Corbera d'Ebre hi ha situat el centre d'interpretació de la Batalla de l'Ebre anomenat “115 dies” i inaugurat al juliol de 2008, el qual vol explicar des d'una perspectiva política i bèl·lica el que succeí en aquests 115 dies de guerra.