Ruta de la Garoinada; un gust pel paladar

Els orígens de la Garoinada

Tot i que aquest marisc sembla poc adient pel consum, sobretot per l'aspecte físic que se'n percep ja que es troba recobert de punxes bastant gruixudes, les garoines també dites garotes s'han utilitzat per menjar des de fa molt de temps enrere. Era típic veure-ho menjar als pescadors, que passaven tantes hores al mar, i a la gent que residia propera a la costa. S'acostumava a menjar de postres després de dinar o per berenar.

Antigament, les colles d'amics, famílies o pescadors tenien com a costum apropar-se a les roques del mar per pescar algunes garoines i després menjar-se-les acompanyades amb pa, botifarra negra i vi. N'era tot un ritual i  realitzaven d'aquest àpat una trobada social.

Les garoines es mengen partides per la meitat.  S'han d'obrir en compte per tal de no fer-se mal amb la closca. Un cop obertes amb una cullera s'agafa la part vermellosa (glàndules) i es posa damunt de la llesca de pa.

En els últims anys aquest menjar ja consumit i valorat, antigament, per la gent de mar del Baix Empordà i de classe baixa ha esdevingut, a dia d'avui, un plat apreciat i dels més excel·lents als restaurants de la zona.

Degut a l'extensió de la seva presència a la cuina catalana, aquest fruit de mar s'ha posat en gran perill d'extinció. Per això, actualment, se n'ha regulat la pesca via administració.

La influència de les Garoines

En aquesta ocasió no podíem deixar passar per alt citar a l'escriptor català Josep Pla, el qual és fill de Palafrugell i que tant ens ha narrat del paisatge i de la  gastronomia de la nostra terra.

Ell mateix al seu llibre de “Les hores”, que es similar a un calendari, descrivia les garoines de la següent manera: “els eriçons de mar, aquests animals en forma de bola, negres amb un punt rogenc, eriçats de puntes, arrapats als rocs ara eixuts i tocats pel sol. A la Costa nord els anomenen garotes, i nosaltres garoines, potser per donar a la paraula un punt de suavització relacionada amb el menjar. El que tenen a dins és prou apreciable, sobretot per a les persones a qui agraden les coses que tenen gust a mar”.

També, es diu que en Salvador Dalí, fill de la Costa Brava, era un apassionat de les garoines i que se les menjava en grans quantitats. I normalment, acompanyades de cava rosat. Devia ser tant l'obsessió per aquest mol·lusc que li van ser de font d'inspiració ja que fins i tot apareixen en algunes de les seves obres.

La cuina tradicional de Palafrugell

Les Garoines creixen, gairebé, per tot el mediterrani. Però a Catalunya ho fan, majoritàriament, a la Costa Brava, exactament, entre la costa de Tamariu i Calella de Palafrugell. Les garoines creixen a les roques de la costa però també en podem trobar al fons marí.

En base aquest producte gastronòmic ha aparegut a Palafrugell la ruta de la Garoinada. Aquesta ruta gastronòmica va néixer l'any 1992 i pretén donar a conèixer aquest fruit marí que es troba en aquest territori i que esdevé un plaer pel paladar, el qual era, anys enrere, un menjar habitual pels habitants d'aquest poble.

No obstant, aquesta ruta també permet conèixer la cuina tradicional Palafrugellenca i del Baix Empordà ja que la ruta compta amb un menú personalitzat, el qual està format per l'entrant, on es mengen les garoines; el segon plat, que cada any varia i està format per un plat típic empordanès (arròs negre, suquet de peix...) i unes postres tradicionals de Palafrugell (botifarra dolça, les gresoletes de Palafrugell...).

A més, existeixen paquets que integren aquest menú, una nit d'hotel, una excursió i una entrada gratuïta a alguns dels museus de la zona (museu del suro, Fundació Josep Pla...).

Visita a Calella de Palafrugell i Llafranc

Com ja hem comentat anteriorment és a tota la costa de Palafrugell que s'hi poden trobar les garoines però tastar el menú de la ruta tan sols ho podem fer a diferents restaurants del nucli de Palafrugell, Calella i Llafranc.

Això és un valor afegit ja que a més d'acontentar el nostre paladar ens trobem en un entorn de postal, on es pot fer venir la gana tot passejant pel jardí botànic de Cap Roig, pel camí de Ronda, pel dolmen de Can Mina de Torrents o bé, pel port esportiu, entre altres coses que ens amaguen aquests bonics racons que han conservat l'aspecte tradicional de la Costa Brava.