Ruta de l'art català del segle XVIII

Reconstruïm

Un cop finalitzada la Guerra de Successió, tal i com passa a totes les guerres, el terreny s'ha de refer.

A Catalunya, aquesta reconstrucció es va fer a partir d'uns nous models estilístics que van permetre renovar, no només la ciutat de Barcelona, sinó també altres punts del territori.

Evidentment, aquestes influències artístiques es quedarien al país durant força temps.

Els trets artístics que van deixar més petja en l'art català del segle XVIII van ser el rococó, el neoclassicisme i l'academicisme francès. Tots ells, però, adoptant aquella personalitat catalana que ha conferit a les obres ser les que són i trobar-se al lloc on són.

La influència militar

Tenint en compte el context històric que va viure el país, era d'esperar que les persones més formades en l'art, sobretot concebut com a element funcional, serien aquells enginyers militars borbònics que posarien l'ordre en els diferents espais, sobretot de la ciutat de Barcelona.

Com a element característic d'aquesta influència, cal destacar la construcció de la Ciutadella. De la construcció inicial d'aquest conjunt se'n conserven 3 edificis d'estil barroc:

L'Arsenal: l'actual Parlament de Catalunya, que fou ampliat amb dos cossos laterals i altres elements.

La Capella: que continua mantenint la seva significació castrense.

El Palau del Governador: que actualment és utilitzat com a institut de secundària.

Els tres edificis mantenen el to vermellós de la seva construcció i les formes rectangulars que els hi donen les finestres, l'estructura i els elements ornamentals. Tots ells es poden considerar part del mateix conjunt arquitectònic, no només pel lloc on estan situats, sinó també per l'estil i els materials utilitzats.

Façanes esgrafiades

Pel que fa a les decoracions de les façanes d'edificis religiosos o d'ús civil, es va posar de manifest una novetat arquitectònica: l'esgrafiat.

Aquesta tècnica consisteix en fer incisions sobre la superfície d'un mur, en aquest cas, per deixar entreveure el material que es troba a la part inferior d'aquest i, normalment, de diferent color.

L'esgrafiat el trobem present a la façana de l'església de Sant Martí de Sant Celoni. Tots ells van ser realitzats el 1762 i són considerats els esgrafiats més grans d'Europa. La seva temàtica està dedicada a les virtuts de la fe, l'esperança, la caritat i la justícia. Les seves formes són figures d'àngels, sants i altres formes tenint com a color predominant un to blanc en les figures i un to cru en el fons del mur.

Pel que fa a l'escultura civil, al bell mig de la Rambla de Barcelona hi trobem l'edifici del Gremi de Velers o casa de la Seda. Aquest edifici pot passar desapercebut si no aixequem el cap enlaire, però un cop se sap que és allà, un quan hi passa, sempre s'hi fixa.

Els tons de la façana són rogencs, tal com ho són els dels edificis de la ciutadella. Les figures clares destaquen en forma de columnes i ornamentacions vegetals, però els elements més destacables de tots són les figures humanes que es troben situades en el primer pis i que semblen fer de suport de les columnes decoratives que es troben en els pisos més alts. L'esgrafiat és tan gran que gairebé no hi ha un espai sense ornamentació, només el just per veure el contrast de colors.

Hi ha altres façanes que també utilitzen aquesta tècnica de l'esgrafiat i en les que s'hi veuen representades escenes de la vida quotidiana o del camp.

Cal afegir que la tècnica de l'esgrafiat no passa de puntetes per l'art català i és que durant el noucentisme és una de les tècniques habituals amb les que es treballa.

L'escultura barroca

Tot i que en el terreny de l'escultura, el barroc va ser un dels estils predominants durant la Catalunya del segle XVIII, no tarden gaire en aparèixer les noves influències neoclàssiques que marcaran un estil escultural, sobretot pel que es refereix a l'escultura religiosa.

En aquest sentit, també canviaran les temàtiques i començaran a sortir a escena imatges al·legòriques i figures mitològiques.

En són mostra d'aquest tipus, els elements decoratius del Santuari de la Gleva, situat a Les Masies de Voltregà, i de l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar.

Aquesta darrera es troba presidida per un immens retaule daurat que aprofita tots els angles de la part posterior de l'altar de l'església per fer visible la feina i la persistència del treball dut a terme en aquesta gran obra.

Des d'un bon principi ja es veu que consta de dues parts ben diferenciades: la base i la part superior. No només difereixen en estils, sinó també en escultor i període de temps.

La base consta de decoracions geomètriques de colors daurats, clars i foscos. La part superior, per la seva banda, consta d'una part inferior menor i de dos nivells centrals de decoració dividits en cinc parts verticals. La part central es veu més elevada que la resta des del nivell inferior.

A més, tot el retaule es troba coronat per escultures senceres sense suport a la part posterior. També hi predominen les columnes d'estil salomònic i d'altres de llises però amb decoracions vegetals.

Amb tots aquests elements, el retaule es converteix en una obra d'una espectacularitat excepcional.

La pintura barroca

En el camp de la pintura barroca destaca l'obra d'Antoni Viladomat, un pintor barceloní que va realitzar una sèrie de pintures dedicada a La vida de Francesc d'Assís, a més de les pintures que es troben a la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró.

De les obres pictòriques que es troben a la Capella dels Dolors destaquem els quadres dels evangelistes, els apòstols i el Via Crucis. Aquestes obres i tot el seu conjunt representen el conjunt pictòric català més important del segle XVIII que s'ha conservat en el seu estat original fins als nostres dies.

L'expressió del sentiment de patiment i tristesa que ofereixen les imatges representades en aquestes pintures és un altre element a considerar en la bona feina dels seus autors i dels pintors d'aquesta època.

Altres arts

Deixant de banda les arts considerades més importants: arquitectura, escultura i pintura, cal que fem una ullada a aquelles arts que no són tant destacables en aquest moment, però que també tenen presència a la Catalunya del segle XVIII.

Per una banda trobem el món literari centrat en el teatre, sobretot tragèdies, drames i comèdies en llengua castellana per aquelles persones que formaven part de les classes altes de la societat i amb un bon nivell econòmic i cultural; i un altre teatre fet en llengua catalana i que parlava d'una realitat més propera al públic al que anava adreçat, les classes inferiors.

Per una altra banda, i no menys important, hi trobem la música. No és només que es tractés poc, sinó que Catalunya havia quedat, en certa manera, aïllada d'Europa i això feia que la influència europea costés d'arribar.

Això, juntament amb la poca vida social que els músics podien dur a terme a Catalunya tenint en compte les circumstàncies polítiques que vivia el país feien que fos pràcticament inviable un creixement important de les arts musicals.

A més, això va obligar, a la vegada, a gran part dels músics catalans a emigrar a l'estranger per tal de trobar un futur en el terreny musical.

Tot i així, a Catalunya hi havia l'abadia de Montserrat que es prestava oberta a les influències europees, sobretot la italiana i la francesa.

Igualment, tot i que amb menys ressò, a Barcelona hi trobem una mostra de vincle amb Europa, ja que s'hi mantenia, tot i que fos d'una forma espantada, l'òpera.